Societat 17/06/2014

Júlia Cot: “La crisi també és una font inesgotable d’humor”

Cot fa anys que treballa en programes de televisió que fan humor amb l’actualitat i acaba de fer el salt al món dels llibres

Thaïs Gutiérrez
4 min
Júlia Cot sortia de comptes el dia que se li va fer la fotografia. La guionista televisiva ara ja és mare.

Júlia Cot és guionista i porta l’humor imprès a l’ADN. “Ho deixo aquí perquè em poso seriosa i no em queda bé”, diu en un moment de la conversa en què repassa, sense pèls a la llengua, els motius que l’han portat a escriure juntament amb Jordi López el llibre Tria la teva crisi (Columna), un homenatge als llibres de Tria la teva aventura però emmarcat en el context de precarietat econòmica actual.

¿Es pot parlar de la crisi mentre riem?

I tant! Hi ha gent que considera que amb una situació tan desgraciada no es pot fer broma, però la crisi és una font inesgotable d’humor. El que no faré mai serà riure d’una persona desnonada, d’un aturat o d’un preferentista. Però l’humor serveix per assenyalar i denunciar culpables. Aquí no hi hem arribat sols. Ja em poden dir que vaig abusar de la sanitat i que vaig comprar tants Paracetamols que vaig col·lapsar el sistema. A mi em sembla que no hi ha cap problema a evidenciar de manera divertida com ens intenten carregar el mort. Els nostres coneixements sobre la crisi no ens permeten fer un tractat seriós sobre el tema. Seríem uns farsants o uns tertulians si ho féssim, la nostra intenció sempre ha estat fer riure.

El llibre és també un retrat de la vostra generació, sobre la qual els experts diuen que està “perduda”. És realment així?

A veure, molt bé no pinta. El mercat laboral està paralitzat. Hi ha gent que fa cinc anys que està sense treballar o que no ha tingut mai l’oportunitat de treballar. Quan la roda giri de nou dubto que els empresaris es barallin per contractar-nos: agafaran gent més jove que tot just hagi acabat la seva formació. O potser no, potser hi ha una dinàmica social que se m’escapa completament i resulta que per algun motiu serem els treballadors més desitjats. Hi ha qui sempre positivitza i ho aprofita per dir-te que crisi també significa canvi. Però jo a tots aquests els faria imprimir la frase en un DIN A-3 i els fotria el paper esòfag avall.

Els que ara arriben als 30 anys estan més ben preparats que cap altra generació, però es troben un mercat laboral al límit. Quines expectatives de futur tenen?

Ara ens volen fer creure que la solució no és buscar feina sinó crear tu la teva feina. Obrir un negoci. Fer-te emprenedor, vaja. No sé com s’ho han fet però altra vegada nosaltres tornem a ser els responsables: primer vam provocar la crisi i ara, si no en sortim, és perquè no volem. Això d’emprendre està molt bé, però el context tampoc és el més adequat per emprendre res. Si ho intentes fer, només trobes traves des de les administracions.

Tu treballes de guionista en programes de televisió com Polònia i Crackòvia. ¿Creus que l’humor és més important que mai en aquesta època de crisi?

L’humor és un factor que ajuda a treure ferro a l’assumpte. Riure és important, esclar, però tampoc diré que és més necessari que mai. Ara mateix hi ha moltes coses més necessàries que riure. I ho deixo aquí perquè aleshores em poso seriosa i no em queda bé.

¿Però costa més fer riure la gent ara?

No tinc aquesta percepció, però no sóc una persona molt desperta. Crec que qui té sentit de l’humor riurà sempre. Encara que les coses no vagin de la millor manera, trobarà la manera de riure.

Diuen que riure’s d’un mateix és molt sa. Hi estàs d’acord?

Riure’s d’un mateix és sa, i tant. I justament de qui més m’agrada riure’m és de qui és incapaç de riure’s d’ell mateix. Quan ens posem dignes ens tornem especialment còmics.

Creus que els catalans hem de riure’ns més de nosaltres mateixos?

Els catalans ara mateix estem en un moment políticament molt complex: és millor prendre-s’ho amb humor. Pensa que tots els acudits que ens fem sobre nosaltres mateixos ja no els podran fer els de l’altre bàndol. Ha! Qui és l’idiota, ara?

¿I les xarxes socials han canviat l’humor?

Les xarxes socials han donat visibilitat i ressò a un tipus d’humor i comentaris que abans quedaven en la intimitat dels bars. Però, d’altra banda, les xarxes socials ens han tornat més exigents: hi ha tants acudits a Twitter i la gent els fa tan de pressa, que cada vegada costa més sorprendre l’espectador. Per a un guionista d’humor ara hi ha un pas més a l’hora d’elaborar un esquetx o una peça: mirar què s’ha dit a Twitter, quins comentaris s’han fet a Facebook o quins memes [conceptes] circulen per internet per evitar repetir-los.

Tu treballes fent riure la gent. ¿És una feina tan agradable com pot semblar?

És agradable si aconsegueixes el resultat desitjat, és a dir, si l’espectador o el lector riuen. S’ha de ser un monstre per dir que fer feliç algú no és maco. Però la feina per ella mateixa no és més agradable que qualsevol altra. És una feina: hi ha estrès, hi ha horaris, hi ha errors, hi ha coses que no funcionen, hi ha discussions... Però sí que és veritat que el fet de pensar que allò que fas acabarà en un producte que potser farà gaudir la gent ajuda a anar a treballar de bon humor.

stats