SANITAT
Societat 09/08/2012

Jaume Sellarés: "Catalunya fa bé d'aplicar el sentit comú i atendre els immigrants"

Mesures universals "Aquí s'ha implantat l'euro per recepta però per a tothom" Model "Els metges no permetrem que es privatitzi la sanitat"

Lara Bonilla
2 min
Jaume Sellarés és metge de família al CAP Sardenya de Barcelona i està en contra de deixar els sensepapers fora de la sanitat.

A partir de l'1 de setembre el govern espanyol deixarà els immigrants que no cotitzin sense accés gratuït a la sanitat -només atendrà les urgències, els menors i les embarassades- i els farà pagar entre 710 i 1.800 euros anuals. Catalunya -com també el País Basc, Andalusia i Astúries- desobeirà l'ordre i garantirà l'atenció a aquest col·lectiu. Metges i associacions d'immigrants li demanen que no faci marxa enrere. Des del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Sellarés considera que és una qüestió de "seny".

Quina opinió li mereix la mesura del govern espanyol?

Hi estic en contra. La primera obligació d'un metge és atendre els malalts sense distincions. És una de les grans virtuts del nostre sistema. Com a metge no em poden dir que puc atendre una persona i una altra no. La Generalitat fa bé d'aplicar el sentit comú i atendre els sensepapers. Els metges ens hem de felicitar per això. Després s'articularà d'una manera o altra, però almenys la voluntat política hi és.

¿Anem cap a la privatització de la sanitat?

No. Si alguna cosa defineix el sistema sanitari espanyol és que és universal i està finançat pels impostos. A Espanya hem tingut governs de tots colors i cap ha canviat el sistema sanitari. Europa no ho permetria i els metges tampoc perquè ha costat molt guanyar una sanitat pública i de qualitat. Una altra cosa és si metges i infermeres han de ser funcionaris o si poden ser empreses privades. De vegades es confon privatització amb altres coses. No ens estranya, per exemple, que qui construeixi una carretera sigui una empresa privada i i ningú qüestiona que és pública. Igual amb la sanitat.

¿Cal buscar noves vies de finançament de la sanitat?

Veig bé que es busquin mecanismes per obtenir més recursos perquè si no el sistema s'enfonsa. Hem de fer esforços. Però han de ser mesures justes perquè ningú es quedi fora de la sanitat. Ens preocupa que es facin distincions de tracte. A Catalunya hem implantat l'euro per recepta però per a tothom.

No atendre els sensepapers, com vol fer l'Estat, suposarà un estalvi?

Tots els estudis indiquen que els immigrants utilitzen menys els serveis sanitaris que els autòctons perquè són joves i sans. Qui més recursos consumeix és la gent gran i els malalts crònics. S'ha fet molta demagògia.

L'Estat diu que els atendrà d'urgències. N'hi ha prou?

És molt difícil determinar què és una urgència. No té sentit no tractar un malalt de tuberculosi -que pot encomanar- perquè és immigrant, o esperar a atendre'l de diabetis quan està en risc de mort. Per això, els metges han fet campanyes d'objecció de consciència i no es negaran a visitar els sensepapers. Alguns s'han trobat que ja els han esborrat la història d'algun pacient. Estan recollint signatures. Aquí no ha calgut, perquè no s'aplicarà.

stats