Publicitat
Publicitat

Barradas i Torres-García van ser grans còmplices del poeta

L'enemic del poble que es feia amb pintors d'avantguarda

L'exposició també explora la relació amistosa i creativa que Salvat-Papasseit va mantenir amb Joaquim Torres-García i Rafael Barradas. I cinc artistes contemporanis ofereixen la seva visió del poeta.

El crític Rafael Santos Torroella va ser el primer que va veure -recull Jaume Vidal Oliveras al catàleg de l'exposició- que el retrat que Rafael Barradas va fer a Salvat-Papasseit el 1918 representa l'entorn i les circumstàncies del poeta a la llibreria i a les sales d'exposicions de les Galeries Laietanes: la decoració, la disposició dels llibres, els objectes de ceràmica i, fins i tot, un dels ninots borratxets de Xavier Nogués que decoraven el celler que hi havia al subsòl de les galeries, on Barradas va presentar una exposició individual el mateix any.

Més que Barradas, però, va ser un altre artista uruguaià, Joaquim Torres García, qui va exercir més influència en Salvat-Papasseit. Així i tot, segons la historiadora de l'art Pilar Garcia-Sedas, la unió de tots tres va donar lloc a la trobada de "tres esperits polifacètics" la creació dels quals va quedar reflectida en el manifest del 1918 Art-Evolució , publicat a Un enemic del Poble.

Aquesta revista es va convertir en el canal a través del qual Salvat-Papasseit, Torres-García i Barradas van difondre les consignes de la seva teoria artística: l'indivisualisme, el presentisme i l'internacionalisme. Aquestes tres premisses reflecteixen "el gran debat estètic que vivia Europa al llarg del 1917, entre el cubisme i el futurisme".

Aquesta fusió entre art i literatura, afegeix Garcia-Sedas, va esdevenir un mitjà d'expressió militant contra una concepció artística estàtica "que arrossegava encara alguns vells preceptes del simbolisme, tant en la pintura com en la poesia". Això va manifestar Torres-García en una conferència pronunciada a les Galeries Dalmau el 22 de febrer del 1917. De fet, Josep Pla va arribar a manifestar, escriu Vidal Oliveras, que, pel seu tarannà, les "avantguardistes" Galeries Dalmau eren més escaients per a Salvat-Papasseit que no les Galeries Laietanes, més aburgesades.

Les il·lustracions de les 'ondes'
Aquesta amistat també es va concretar, ens recorda Garcia-Sedas, a través de les il·lustracions que Torres-García va fer per al llibre de Salvat-Papasseit Poemes en ondes hertzianes (1919) i en els cal·ligrames, on sovint el poeta jugava amb els espais i el cromatisme de la tipografia, amb què va copsar amb paraules les imatges dels dos pintors.

Tota una novetat, l'exposició de l'Arts Santa Mònica es vertebra a partir de les obres de cinc artistes contemporanis que donen la seva visió particular de Salvat-Papasseit i que transporten el seu llegat al segle XXI.

Francesc Abad ha recreat l'àmbit de l'Ateneu mitjançant una lectura de poemes de Joan Salvat-Papasseit per reflectir, segons els mateix artista, "l'oralitat, que forma part del moment històric que Salvat va viure, juntament amb les afinitats de les avantguardes russes del moment".

Isabel Banal i Jordi Canudas han recordat les Galeries Laietanes amb l'estora commemorativa que va ser col·locada fa uns dies al número 613 de la Gran Via, i han tornat a editar, amb la mateixa forma i dimensions, les quatre publicacions editades per Salvat-Papasseit.

Domènec ha creat dues maquetes, una del pis de l'artista al carrer Argenteria i una altra del dispensari antituberculós de Sert, Subirana i Torres Clavé al Raval, construït deu anys després de la mort del poeta com a "metàfora tràgica de la distància entre els desitjos i els somnis, i la possibilitat, sempre precària, de portar-los a terme".

Finalment, Eloi Puig ha realitzat un vídeo que recull els tallers que va fer durant dos mesos a una escola barcelonina en què els poemes de Salvat-Papasseit van ser llegits segons diferents mètodes d'interpretació com a record de l'Escola Moderna.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT