Presses, pressions laborals, crisis en les relacions de parella, embussos de trànsit... Les causes de l'estrès han anat variant al llarg de la història. Diàriament s'afronten situacions que exciten inconscientment l'organisme, acumulant-hi energia que després no s'utilitza i que pot derivar en esgotament o malaltia. Sumem estrès per culpa d'emocions com la impaciència, la ira, la por o l'ansietat.
Com explica el doctor Pau Torrabadella -cap de secció de medicina intensiva de l'Hospital Germans Trias i Pujol i autor del llibre Cómo prevenir el estrés (editorial del Serbal)- l'estrès "és una reacció de l'individu a situacions potencialment perilloses i que poden posar en risc tant l'estabilitat com la continuïtat de l'organisme. Pot ser de tipus físic o psicològic, però normalment ens referim al tipus de psíquic". Tot i que en alguns caos podem parlar d'estrès positiu (eustress) , com indica el doctor Torrabadella el que és preocupant és l'estrès negati "en què ens sentim desbordats i no podem controlar la situació, i, molt especialment, quan és una situació sostinguda en el temps. Aquest seria dolent perquè no som capaços d'assimilar la situació i de reaccionar adequadament". Pel doctor Pau Torrabadella, però, "la reacció no depèn tant de l'estímul com de la capacitat de reacció", per tant variarà molt en funció de la capacitat de cada persona per afrontar situacions de risc o tensió.
L'estrès pot sorgir de situacions complicades a la feina, a casa, en les relacions, però també pot ser resultat de conflictes emotius, de la dieta, de problemes de salut o de mancances econòmiques. Per tant, les causes es poden classificar en fisiològiques (quan estan relacionades amb malalties); psicològiques (quan estan relacionades amb la vulnerabilitat emocional i cognitiva); socials (quan tenen a veure amb els canvis socials que porta cada època); i ambientals (vinculades a la contaminació, catàstrofes, etc.).
Un estudi realitzat sobre 5.000 persones que havien patit malalties físiques va posar de manifest que bona part dels malalts havien patit canvis significatius a la seva vida abans d'emmalaltir. Es va elaborar una escala d'estrès psicosocial, en què es puntuaven de 0 a 100 els canvis més estressants. Els que van obtenir més puntuació van ser: mort de la parella (100); divorci (73); perdre la feina (50) o embaràs (45).
Apatia i indiferència, ansietat, sensació d'inutilitat, estat defensiu, insomni, mal de cap freqüent o esgotament són alguns dels primers símptomes que mostra una persona amb estrès. Com explica el president de la Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Ansietat i l'Estrès (SEAS), Antonio Cano Vindel, les dones són més propenses a patir-lo. "Hi ha perfils de persones més estressades. Per exemple, les dones. Han de mirar de compatibilitzar casa, feina, fills, formació, salut i molts altres aspectes dels quals, alguns homes, no en són tan responsables. A més, les dones tenen més risc biològic de patir estrès per un qüestió hormonal. Les hormones femenines estan més relacionades amb les emocions", comenta Cano.
Un casament. En ocasions, el dia més feliç pot convertir-se en un malson
Un casament acostuma a ser una situació estressant. Massa coses a fer en poc temps. La Mercè recorda les setmanes prèvies al seu enllaç. "Jo em pensava que ho tenia tot sota control. En teoria ho havíem preparat amb temps, però ho facis com ho facis acabes estressat. A mi em va donar per tenir gana a tothora. Havia de menjar compulsivament per matar els nervis. Van ser dies de bogeria, de dormir poc, d'anar tot el dia arrossegant-me". Encara que no ho sembli la dieta està estretament relacionada amb l'estrès. Menjar sa i fer-ho amb tranquil·litat pot ajudar a reduir-lo o evitar-lo. "En general, un estrès de grau normal provoca més gana. Quan l'estrès treu la gana jo ho atribueixo més a una situació d'ansietat, de bloqueig mental, que tanca l'estómac. Normalment, en els casos més habituals d'estrès per feina o per les circumstàncies de la vida quotidiana, a la gent li dóna per menjar", explica la nutricionista Juana González. Quan això passa, recomana prendre consciència de quan es menja i dedicar-hi temps. "Les infusions són molt recomanables perquè requereixen temps i impliquen tot un ritual. Això t'ajuda a concentrar-te i oblidar per una estona allò que t'estressa".
La feina. Un nou cap o un nou càrrec produeixen nervis
La feina és la situació que més estrès pot provocar. Un canvi de feina, una promoció, un acomiadament, l'arribada d'un nou cap, un canvi d'ubicació..., són desenes les circumstàncies que poden desencadenar en episodis d'ansietat o estrès laboral. "L'estrès és treballar deu hores al dia encara que no tinguem pressa per fer allò que fem. Tot allò que ens implica estar actius durant massa temps pot comportar estrès, encara que no sempre vagi acompanyat d'ansietat", comenta Antonio Cano, president de la SEAS. Normalment, però, els episodis d'estrès acostumen a arribar quan al fet d'estar moltes hores treballant s'hi suma haver de suportar molta pressió i exigència.
Una mudança. Sense una bona organització, el canvi de casa pot ser estressant
La Sònia va viure l'època més estressant de la seva vida amb una mudança. "Quan havia de néixer el segon fill vam haver de plantejar-nos canviar de pis, perquè se'ns havia quedat petit. Entre l'embaràs, haver de buscar pis nou i fer la mudança, mentre treballava i tenia cura del fill gran, vaig passar molts nervis. Em van començar a caure els cabells, no dormia bé. Va ser un període molt estressant". En el seu cas, la Sònia va trobar alleujament anant a classes de ioga. "El ioga té moltes virtuts. Ens ajuda a respirar més bé, a gestionar millor les nostres emocions i a conèixer-nos millor, i això ens aporta una gran calma i una mirada amb perspectiva. Una manera diferent de viure. El resultat més espectacular és el fet que la gent, sense adonar-se'n, comença a reaccionar de manera diferent davant determinades situacions que abans els estressaven, per exemple", assegura Maria Teresa Espasa, professora del Centre l'Eix del Ioga .
El soroll. L'entorn també juga un paper en els episodis d'estrès
El factor ambiental també és decisiu en el diagnòstic de casos d'estrès. El poden provocar diverses situacions com la falta de llum o la presència de llum molt intensa, un soroll excessiu o intermitent, l'aire contaminat o la temperatura (per alta o baixa). El doctor Torrabadella, cap de secció de medicina intensiva de l'Hospital Germans Trias i Pujol, reconeix que "la societat actual ens fa anar molt ràpid i no ens deixa prou temps per descansar o gaudir de les nostres aficions". I afege: uan investiguem l'evolució de l'ésser humà, no estic gaire segur que la nostra època sigui pitjor que d'altres en què hi havia fam, guerres i revolucions". Pel doctor Torrabadella tot l'estrès és ambiental perquè "és una reacció de l'organisme per allò que ens envolta". Però insisteix en el fet que "la nostra reacció a aquest ambient és el més important".
