L’excavadora de Can Vies torna a cremar a les Festes de Sants

BarcelonaAnar a la festa major de Sants pot provocar ensurts com trobar-se el Xavi Coral abraçat a un osset de peluix blanc i fúcsia. Què hi deu fer el Phileas Fogg de l’ARA preguntant a les parades de coco si cal regar-ne els talls amb aigua i, fins i tot, retransmetent una cursa de camells en directe? La festa major de Sants potser no té l’anomenada de la de Gràcia, cosa que la salva de molts turistes de borratxera, però no li té res a envejar. Per afrontar-la en condicions cal el Google Maps per localitzar els carrers engalanats i un bon calçat perquè els espais estan molt disseminats pel barri.

És mitja tarda de dimecres i del carrer Vallespir n’emergeix una estranya versió del Boig per tu. Em temo el pitjor, que es tracti d’un karaoke popular al carrer, però la realitat és més benèvola. És un home orquestra que amenitza el ball dels avis amb aquesta peça de Sau, el Buona sera signorina i La bilirrubina, entre d’altres. Només ballen parelles d’àvies, però quan sona “ no rompas más mi pobre corasón ” la festa s’anima i els joves surten a la pista. De mica en mica, dones com la Dolores Giménez van desfilant cap a casa contentes per l’entrepà de pernil “en dolç” [sic] que els han donat i la copeta de “xampany” que han begut. Del cava encara en diuen xampany, com als bons temps.

Més enllà, al carrer Alcolea o Alkolea -segons si es tracta del tram engalanat amb motius comunistes-, un regiment de barres de bar es preparen per a la tempesta nocturna. La dictadura del mojito, que està destronant el gintònic, es percep pels daus de llima esperant rebre el pertinent rom. Per als que en beguin en excés, un advertiment a la proa del vaixell del carrer Valladolid: “No feu d’aquest guarnit el Costa Concordia, respecteu la feina d’un any”.

Turisme geopolític

Agradi o no, les despulles de Can Vies són visita obligada enguany. És turisme geopolític amb morbo. Alguns curiosos hi fan cap per veure les restes de la batalla. “És una terrasseta de chill-out de puta mare”, sento mentre disparen la càmera. I tenen una mica de raó. El chill-out està protegit amb un cadenat (ignoro qui en té la clau) i amb la façana il·luminada (ignoro qui ha posat el focus i qui paga la llum).

Enmig d’aquests dubtes m’acosto a la continuació natural de Can Vies, la Festa Major Alternativa. Hi celebren el 20è aniversari i ho fan al Parc de l’Espanya Industrial, un lloc que compta amb un incomprensible llac verdós només útil per atreure mosquits. Hi fan una assemblea per crear “un altre mapa de Sants”, una mena de directori d’entitats. Un dels presents intervé per proclamar la seva alegria per “haver aconseguit que aquest any no hi hagi Coca-Cola”, una marca “assassina” a la qual acusa de tots els mals. L’alternativa prové de l’economia social de Saragossa, es diu Frixen i conté una mica més de cafeïna “para que no decaiga ”, segons diuen.

El plat fort de la festa alternativa és el pregó. En això no són gaire alternatius perquè està anunciat per a les nou del vespre, però comença mitja hora tard. Potser algú pensa que complir els horaris és una imposició del sistema capitalista. A un costat de l’escenari hi ha una imponent reproducció de l’excavadora que va enderrocar Can Vies i que va ser cremada. L’han batejada amb el nom de Jordi Martí, el regidor convergent del barri i enemic oficial a batre. Ja el van xiular fa uns dies i avui és el protagonista d’una performance teatral de guió manifestament millorable. L’acte culmina amb una traca que s’enfila fins a l’excavadora d’on surt un gran núvol de fum. Mórdor torna a cremar. Aplaudiments del centenar de presents, fet que demostra que la ferida segueix oberta.

Ja és completament fosc i els mosquits anteriorment mencionats es posen les botes davant el predomini de la calça curta. Bon moment per retirar-se. Per cert, el Coral i el seu osset de peluix fúcsia estaven enregistrant una secció per a la Mònica Terribas que s’emetrà la setmana entrant. Misteri resolt.