Limiten la instrucció judicial dels casos de corrupció a 3 anys

BarcelonaEls casos de corrupció, com el Gürtel o el del Palau de la Música, no podran tenir una instrucció judicial de més de tres anys a partir d’ara. El consell de ministres del govern espanyol va aprovar ahir la reforma processal -la llei d’enjudiciament criminal- que donarà un màxim de sis mesos als jutges per completar la fase d’instrucció d’un cas ordinari i un màxim de divuit mesos per als sumaris més complexos, com ara els relatius al terrorisme, als grups criminals i a la corrupció. L’objectiu és evitar que els casos s’allarguin durant anys, però aquests terminis podran ampliar-se quan ho demani l’òrgan instructor si la fiscalia dóna suport a la petició per ampliar el termini fins a un màxim de 36 mesos.

Terminis per a tothom

“Sembla raonable que l’administració de justícia tingui uns terminis, almenys de referència, de la mateixa manera que aquests terminis hi són per al ciutadà”, va argumentar el ministre de Justícia, Rafael Catalá, en la compareixença davant la premsa després de la reunió de l’executiu espanyol. Ell mateix va subratllar que sempre hi haurà la possibilitat d’allargar aquests terminis i que, per tant, “no hi ha d’haver cap desconfiança sobre si els jutges tindran prou temps per investigar casos complexos”.

L’altra gran novetat -que ha de permetre alleugerir molts procediments i, per tant, escurçar els terminis- afectarà la separació de les peces en els anomenats macroprocessos, que deixaran d’estar connectats entre elle, de manera que s’instruirà una causa per cada delicte, encara que tinguin el mateix autor i pertanyin a un comportament de l’autor que en certa manera ho englobi. Fins ara es treballava amb peces separades, però la investigació es feia massa feixuga, com passa també amb el cas Gürtel.

Segons el ministre, mesures com aquesta, que acabaria amb macroprocessos que poden necessitar anys per instruir-los, i altres mesures com retirar dels tribunals la tramitació de faltes penals que no tenen autor conegut i la implantació de noves tecnologies en la feina dels jutjats, han de permetre que la justícia sigui més ràpida sense que calgui dotar de molts més recursos l’administració de justícia. De tota manera -segons va respondre Catalá a la pregunta d’una periodista que li demanava com faria possible el compliment dels terminis-, està previst crear 100 places més de jutges i fiscals. “Es tracta d’un conjunt d’actuacions que han de permetre que la justícia sigui més ràpida”, ha argumentat.

Encara no hi ha fiscal instructor

Fonts parlamentàries han informat a l’agència Efe que l’avantprojecte de reforma de la llei d’enjudiciament criminal ha tingut com a base l’esborrany del codi processal penal que va elaborar l’exministre Alberto Ruiz-Gallardón -que va dimitir el 23 de setembre per la polèmica reforma de la llei de l’avortament-, una proposta “molt ambiciosa” que al final s’ha quedat en una “reforma parcial” per falta de temps. La idea inicial era encarregar la instrucció de les causes als fiscals, com es fa als Estats Units. En aquest model, els jutges que ara són d’instrucció passarien a exercir de jutges de garanties: és a dir, que farien d’àrbitres que vetllarien perquè el procés no vulnerés els drets fonamentals de cap dels implicats en el cas.

Aquesta reforma és la primera que presenta al consell de ministres Rafael Catalá -exsecretari d’estat de Foment-, que s’ha compromès a tirar endavant, abans del final de la legislatura, una reforma parcial de la llei orgànica del poder judicial -abans de 2015- i a impulsar el nou Codi Penal, que fa més d’un any que està aturat al Congrés.

‘Punxar’ el telèfon a una persona investigada serà més fàcil

El text aprovat també donarà més facilitats per autoritzar la intervenció i registre de comunicacions, telefòniques o mitjançant qualsevol altre sistema telemàtic, una reforma especialment esperada pels jutges penals, especialment a l’Audiència Nacional, que a vegades han de donar suport a mesures d’investigació que ara mateix la legislació no preveu. “Sempre caldrà l’autorització del jutge, però ara tindrà un marc legal per decidir quan es poden aplicar, mentre que ara han de basar-se en resolucions judicials anteriors”, va explicar ahir el ministre Catalá.