El debat de la MAT arriba a Barcelona

BarcelonaEl debat sobre la necessitat d’una autopista de transport d’energia com la molt alta tensió (MAT) per garantir el subministrament i la possibilitat dels models energètics alternatius ha arribat, des de Girona, a Barcelona i l’àrea metropolitana. I s’hi quedarà durant molt de temps. La revolta a Santa Coloma de Gramenet per l’inici de les obres de construcció d’una subestació de 400 kV al costat del cementiri ha fet reaparèixer un projecte que Red Eléctrica de España (REE) i el govern espanyol tenen al cap des del 2000, però que semblava que dormia al fons d’un calaix: construir una línia aèria de 400 kV -com la de Girona- entre Sentmenat i Sant Just Desvern, passant per Santa Coloma de Gramenet i travessant el Parc Natural de Collserola.

Lluís Pinós, delegat de REE a Catalunya, va explicar en una entrevista a l’ARA el mes de gener passat que es tracta d’una obra “important” per abastir l’àrea metropolitana, tot i que està pendent que l’Estat decideixi si és una obra prioritària o no. La Generalitat assegura que no té cap sentit construir la subestació de Santa Coloma si després no volen allargar la línia fins a Sant Just per Collserola. Tots els municipis de l’àrea metropolitana s’hi han oposat i demanen a REE que justifiqui bé l’obra.

Revolta a Santa Coloma

L’oposició veïnal té el suport de l’Ajuntament i la Generalitat

A diferència del que ha passat a Girona, els veïns de Santa Coloma de Gramenet que recelen de la MAT tenen al seu costat des del primer dia l’alcadessa, Núria Parlon (PSC), i des de les últimes setmanes també la Generalitat i els 36 municipis que formen l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), inclosos els governats pel PP, tot i que amb matisos. Això dóna més força al moviment ciutadà colomenc, que va néixer el juliol del 2012 amb la comissió Aturem la MAT. Les manifestacions del 2012 havien quedat adormides durant dos anys, però es van reactivar per Sant Jordi amb l’inici per sorpresa de les obres.

Un projecte ‘congelat’

Des del 2006 és en la planificació de l’Estat, fins a la moratòria del 2013

Barcelona rep l’energia elèctrica sobretot de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, i de les hidroelèctriques del Pirineu, i li arriba a través de línies de 400 kV, però cap entra dins del Barcelonès. A la planificació elèctrica i gasista del 2002-2011, el govern espanyol preveia reforçar el subministrament de l’àrea metropolitana amb la construcció de la línia Sentmenat - Bescanó - Santa Llogaia - Baixàs, que enllaçaria amb una altra que sí que entraria a la capital catalana per Collserola: Sentmenat - Santa Coloma de Gramenet - Sant Just Desvern. El juliol del 2006 el BOE va publicar l’anunci d’informació pública del tram Sentmenat - Santa Coloma de Gramenet, que suposava la transformació de la línia existent de 220 kV en una de 400 kV, i la construcció d’una subestació de 400 kV nova. El 2011 el govern espanyol va donar llum verda al projecte. El febrer del 2012 el consell de ministres va declarar aquesta línia d’utilitat pública. El juny del 2012 l’alcaldessa va presentar un recurs al Tribunal Suprem per paralitzar el projecte, i el setembre del mateix any era desestimat. Poc després, REE executava l’expropiació dels terrenys d’Endesa per construir la subestació, i el 23 d’abril del 2014 van començar les obres. Pel que fa al tram entre Santa Coloma i Sant Just, “encara està a les beceroles”, com diu un portaveu de REE, però ja té un traçat provisional, que no és públic. El 2009 REE va rebutjar una proposta de l’Ajuntament de Barcelona d’aprofitar el túnel que ATLL va construir per fer una canonada per connectar els dos extrems de Collserola per l’alt cost. El 2008 l’Estat va modificar la planificació elèctrica per al 2008-2016, però va mantenir la MAT de Collserola perquè no es repetís una apagada general com la de l’estiu del 2007 a Barcelona, en el punt més àlgid de la demanda elèctrica. L’any passat el govern espanyol va congelar tots els projectes de MAT amb una moratòria, i aviat haurà de decidir quins descongela i quins aparca.

Les raons de REE

Diu que la subestació i la línia de Collserola són projectes “diferents”

Des de REE asseguren a l’ARA que s’han sorprès de la reacció de l’Ajuntament de Santa Coloma contra la subestació, ja que, segons ells, mai s’hi havien oposat, mentre que sempre havien discutit de la línia. Per demostrar-ho, un portaveu de l’empresa afirma que el 2003 el consistori va modificar el Pla General per canviar l’ús dels terrenys, i que el 2008 van signar un conveni d’un milió d’euros per refer el pàrquing del cementiri després de les obres, i construir un mur vegetal. L’Ajuntament nega rotundament els dos fets, i per demostrar-ho ha enviat a l’ARA un document signat pel secretari municipal en què assegura que cap dels dos acords es va aprovar mai, i, per tant, no han entrat mai en vigor. Des de REE també asseguren que la MAT de Collserola i la subestació colomenca “són dos projectes diferents”, i que la subestació pot funcionar si al final no s’allarga la línia fins a Sant Just. La Generalitat, però, nega aquesta afirmació: “No hi ha cap raó que justifiqui transformar la línia de 220 kV de Sentmenat a Santa Coloma en una de 400 kV si posteriorment no es construeix una anella que travessi Collserola”, afirma Pere Torres, secretari d’Empresa i Competitivitat.

L’escletxa de la via europea

El comissari de Medi Ambient es planteja sancionar Espanya

Amb tots els permisos aprovats, l’únic que sembla que podria aturar la subestació és la Comissió Europea. L’octubre del 2008 l’eurodiputat Raül Romeva (ICV) va preguntar al comissari de Medi Ambient, Janez Potocnik, si el tram Sentmenat - Santa Coloma incomplia la directiva europea 2011/92/UE perquè no havia superat cap avaluació d’impacte ambiental. Potocnik va demanar llavors informació a l’Estat. A finals d’abril d’aquest any, segons la Generalitat i l’Ajuntament, ha transcendit extraoficialment que la CE li ha dit a Espanya que hi ha indicis d’incompliment de la directiva, i que estudia sancionar-los.

La línia de Bescanó entrarà en servei a finals d’any

Només falten els cables

Fa un parell de setmanes que les obres de construcció de les torres entre Bescanó i Santa Llogaia es van donar per acabades. Segons REE, al setembre està previst tirar el cable de 400 kV entre torre i torre perquè cap a finals d’any la línia pugui entrar en servei, molts anys més tard del que estava planificat. Un cop a Santa Llogaia, la MAT travessa la frontera per sota terra, per ordre de la UE. Per la Generalitat, aquesta línia sí que és necessària per a la connexió amb França, malgrat la polèmica per les distàncies amb alguns nuclis habitats, com Viladasens. Aquí hi ha tres propietaris que consideren que l’expropiació de REE va ser nul·la, mentre que l’empresa assegura que tot va ser legal.

El ramal de Riudarenes encara no està aprovat

Necessari per al TGV?

REE ha projectat un ramal de la MAT principal que aniria fins a Riudarenes per abastir amb 400 kV una subestació d’Adif per garantir el servei del TGV. La plataforma No a la MAT Selva va aconseguir que el Parlament de Catalunya aprovés una moció -amb els vots de tots els partits menys el PP i C’s- que exigeix a REE que es replantegi la necessitat del ramal i, si no, que busqui alternatives al traçat aeri. Aquest ramal encara no està aprovat per l’Estat, i REE n’està estudiant les al·legacions, mentre que la Generalitat està elaborant l’informe, que segurament en desaconsellarà la construcció: “És una obra sense prou justificació en els temps actuals”, afirma el secretari del departament d’Empresa i Ocupació, Pere Torres. Tot i que els tècnics de la Generalitat sempre han cregut necessari que el TGV rebés 400 kV per funcionar, el fet que ja circuli amb només 220 kV fa que ara s’ho estiguin replantejant.