Mónica Naranjo: “Si visqués del personatge les 24 hores del dia, no estaria viva”

La figuerenca Mónica Naranjo celebra els 40 anys amb un disc titulat 4.0 (Sony, 2014), en què inclou nous enregistraments de les seves cançons més populars: de Desátame a Sobreviviré. Aquest mes comença una gira que la portarà al Poble Espanyol de Barcelona el 26 de juny.

¿ 4.0 és un disc que tanca una etapa o que n’obre una de nova?

Jo crec que es tanca un parèntesi. Portar 22 anys en la música sobrevivint és motiu de celebració. A més, he fet 40 anys. Seguim sent molt joves i anant per la vida sense saber-ne realment res. Encara que creguem que ho sabem tot, no sabem res, perquè tot evoluciona a una velocitat enorme, però mires el futur amb un altre grau de maduresa. Quan hi penso, en tot el que he fet en aquests 40 anys... Vaig néixer en un lloc de la Catalunya profunda, un lloc fronterer. Amb 17 anys vaig anar a Mèxic, on vaig viure prop de cinc anys. Vaig treballar anys i anys. De fet, va ser l’únic que vaig fer: treballar. I de sobte vaig desaparèixer per començar una altra gran aventura: formar una família, que era el que més desitjava. Volia casar-me, tenir un nen, ser mare de família nombrosa, tenir gossos, gats. Ara al meu fill ja no el veig tant, perquè té 21 anys i necessita menys la mama. I això em fa entrar en una altra etapa de la meva vida.

En el disc et defineixes com a “dona, mare i guerrera”. Per què guerrera?

Doncs perquè té molt de sentit. En la meva vida laboral sempre he hagut de lluitar, res no ha sigut fluid. També és cert que m’ho he buscat. Podria haver sigut una artista que hagués fet coses més accessibles, més comercials, més fàcils a nivell tímbric i melòdic. Però als que ens agrada investigar el camí se’ns complica.

Fa uns anys, quan vas publicar la cançó Pantera en libertad, feies una crida a respectar les dones. ¿Has rebut algun tracte masclista en la teva carrera?

No, això mai. I tampoc ningú ha intentat fer-me una proposició deshonesta. El que sí que sento és que les dones vivim en una indústria discogràfica en què juguem amb menys avantatge, perquè la indústria sempre la porten els homes. En tots els anys que fa que estic en el món de la música, a Espanya no he conegut cap presidenta d’una multinacional. No ho tenim més fàcil.

Ara que has tornat a enregistrar aquestes cançons, ¿les has interpretat des d’un sentiment diferent del de la primera vegada?

És diferent, perquè ja les he viscut i les he cantat un munt de vegades en directe. Les vius amb experiència i et pots permetre el luxe d’entrar a l’estudi i enregistrar-les en una sola presa, perquè les tens molt més per la mà.

¿Has hagut de canviar el to de les cançons?

Sí, el to varia. Per exemple, Sobreviviré l’abaixem un to perquè em quedava molt amunt. Ja no sento que hagi de cantar tant en aquests aguts. Gaudeixo més cantant des d’un límit però amb cos, sentint-me fins i tot més forta.

En els últims anys has tingut molta presència a la televisió. ¿Com va anar que acceptessis participar en el programa Tu cara me suena?

Jo no volia, i la primera resposta va ser que no. Sentia que no sabia què havia de aportar jo a la tele. Però gent molt propera em va dir: “La gent només coneix de tu una part angoixada, dramàtica, insuportable, insostenible, altiva. Coneixen un personatge que tu vas crear fa molts anys, però no coneixen la Mónica més propera, que és la que fa broma amb tothom. ¿Realment vols que això passi desapercebut?” Hi vaig pensar, i després vaig saber que en el programa hi havia el Tinet Rubira, amb la qual cosa tenia la garantia absoluta que seria un format totalment familiar, i no un programa en què tothom es crida.

¿No vas sentir que estaves traint el personatge que havies creat?

No. Si hagués de viure del personatge les 24 hores del dia, crec que no estaria viva. Estaria tan gastada... És un personatge molt dur que no es relaxa mai. És com un falcó.

¿Recomanes els talent shows televisius a la gent que vol dedicar-se a cantar professionalment?

Sí, perquè, ara mateix, què més hi ha? La indústria cada vegada fitxa menys artistes novells, i per donar-te a conèixer tens les xarxes socials, que són una manera bona i sana, o els talent shows.

¿Com seran els concerts de la gira?

Seran molt fidels al disc, però no espereu veure un concert, perquè serà un espectacle molt audiovisual i alternatiu. Jo dic que fa temps que no faig concerts. Els concerts són sempre en llocs grans i multitudinaris, i jo fa temps que vaig tornar als teatres i als auditoris, i aquí em quedo. Però, esclar, vas a Mèxic i allà fas concerts, perquè son altres escales, amb 20.000 o 30.000 persones.

Vius a Barcelona i viatges molt a Madrid i a Mèxic. ¿Allà et pregunten sobre la política catalana?

Mai en parlo, de política. No m’agrada, no em ve de gust, m’avorreix, perquè tot es negativitza. No llegeixo el diari ni miro el telenotícies perquè em deprimeixo. Tot són problemes i problemes, i jo no veig la vida com un problema.