Publicitat
Publicitat

Morris Berman: "Estem arribant als límits d'un model i tornarem a la societat local"

Revolucionari Matemàtic per la Universitat de Cornell i doctor en història per la Johns Hopkins University, ha estat professor universitari d'història europea i americana. Acaba de publicar en castellà 'Las raíces del fracaso americano' (Sexto Piso)

Morris Berman viu des de fa sis anys a Mèxic però encara és un referent del pensament d'esquerres nord-americà liderat per Noam Chomsky. Amb la crisi, la veu de pensadors com Berman guanya protagonisme.

Vostè entén Europa com un model capitalista moderat, comparat amb els EUA, però Espanya ha patit una especulació salvatge...

A Europa almenys hi ha hagut durant 150 anys la idea de tenir una xarxa de seguretat social. Als EUA no ho tenim, això. Fins i tot abans de Bismark, a Europa existia allò de la " noblesse oblige ". Als EUA és al contrari, tu trepitges a qui sigui per assolir el que és teu. L'únic que ho va trencar va ser Franklin Roosevelt amb el New Deal, però des d'aleshores tots els polítics han fet el possible per revertir el New Deal. Avui als EUA dos terços de la gent viu només per arribar a final de mes. Copiar el model americà ha sigut molt negatiu per a Espanya i per a Europa. És una ideologia capitalista de voler més i més, sense que hi hagi cap sentit ni valor espiritual al darrere.

Ara que a Europa s'aprima l'estat del benestar, ¿no toca mirar el model privat d'ajuts i beques dels EUA?

Això és la versió burgesa de la justícia. El capitalisme divideix la gent entre guanyadors i perdedors. Aquest sistema de caritat diu: "Repartim una mica de benefici entre els perdedors". És l'antítesi del model social escandinau. Qualsevol model social que no garanteixi uns drets per llei no és una societat civil. Qualsevol model social que proveeix aquests drets per fortuna no és civil. La raó per la qual les fundacions estan tan desenvolupades als EUA és perquè la injustícia és molt severa.

Vostè lamenta que als EUA la gent no s'escandalitza si un individu amassa una fortuna de milers de milions de dòlars. Per què això és un problema més greu als EUA que no pas a la resta del món?

Amèrica és la punta de llança d'aquesta forma de vida. No és fortuït que tots els països europeus signin el Protocol de Kyoto i només dos països no el signin, la Xina i els EUA. A Europa s'ha entès que no hi ha recursos il·limitats, i és de burros actuar com si els recursos fossin il·limitats, que és el que fa el meu país. El problema és que el meu país és el model a seguir per a la majoria.

El llibre se centra en les desigualtats socials i deixa de banda la crisi mediambiental. ¿No creu que aquesta desigualtat està vinculada a la destrucció del planeta?

La crisi mediambiental és el més greu. Al final del camí que estem seguint hi ha un mur, i hi anem de cap. D'aquí unes dècades s'acabarà el petroli. Què farem? Anem cap a un model d'austeritat total.

Al llibre dóna a entendre que els models d'austeritat són de règims autoritaris. No es poden seguir en democràcia?

Cada vegada que s'han intentat canviar les coses voluntàriament, no ha funcionat. Quan tinguem el mur davant, tindrem un govern autoritari que ens forci a canviar. La novel·la Llibertat , de Jonathan Franzen, ho descriu molt bé: els americans han aconseguit tenir una oferta il·limitada de béns materials, però això no és llibertat, són miserables.

¿Això seria, com diu al llibre, la "destrucció creativa" de Schumpeter consolidada com a estil de vida hegemònic?

El capitalisme basat en una innovació constant, que necessita destruir el que s'havia fet per mantenir el consum. Això no és una forma de vida, és una forma d'estupidesa.

"¿És progrés tenir al supermercat 47 fulles d'afaitar diferents?"

Exacte! Quin tipus de llibertat és aquest? Això no és una manera sana de viure, i tampoc serà infinita. Quan aquí la gent surt al carrer perquè hi ha un 50% d'atur juvenil, hi envieu la policia. Si no canviem ara amb una mentalitat col·lectiva, quan tinguem el mur davant se'ns obligarà a tots a canviar per la força.

Quines diferències hi ha entre el Crac del 29 i la crisi actual?

Les crisis també són part de la destrucció creativa. El capitalisme es basa en el concepte de creixement sense límits. I si tens un creixement sense límits, també tens crisis sense límit. Són bombolles que es van repetint per destruir i regenerar el creixement. Tinc la impressió que tornarem a una economia homeostàtica, com ho va ser l'Edat Mitjana, quan hi havia gent rica, sí, però hi havia una regularitat, no hi havia grans alteracions.

¿Creu, com cada vegada més acadèmics, que passarem de la globalització a un nou localisme?

La globalització és una fase de l'expansió sense límits, però fracassarà perquè crea inestabilitat política i social: 3.000 milions de persones viuen amb menys d'un dòlar! Hi ha una elit que guanya i guanya, i una massa que s'estanca. No només des del punt de vista polític, sinó sobretot mediambiental, estem assolint els límits d'un model i tornarem a la societat local.

¿Creu que Obama serà capaç de liderar una revolució verda, tal com es proposa si és reelegit?

El capitalisme verd és una broma. El problema és que continua sent el capitalisme actual. Sempre hi haurà una nova troballa tecnològica que alimentarà l'energia del sistema. Però el cost d'aquesta energia és enorme. Necessitem un nou paradigma i el capitalisme verd és com combatre el càncer amb una tirita.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT