Madrid no afluixa però la Generalitat tampoc

MADRID"Per fer un text, cal conèixer el context", assegurava ahir al vespre la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, després de dues hores i mitja de reunió al despatx del ministre d'Educació, José Ignacio Wert. I per la Generalitat queda palès que l'avantporjcete que ha presentat el ministeri parteix d'un desconeixement palpable de la realitat a l'escola catalana. Per això, les posicions segueixen allunyades: ni Madrid afluixa ni la Generalitat està disposada a renunciar a un model d'èxit -la immersió- que té l'aval social i polític d'una immensa majoria del país. "No hi ha negociació, hi ha el diàleg lògic", va aclarir la responsable del departament per resumir la seva presència ahir a Madrid.

Rigau va comparèixer davant la premsa a Blanquerna, la seu del Govern a la capital espanyola, a escassos metres del ministeri. Va qualificar el clima de la trobada amb Wert de "serè i seriós, com no podia ser d'una altra manera", sobretot perquè ahir es tractava d'una reunió de "feina", sense càmeres i amb un objectiu: posar sobre la taula, més enllà de la política, els raonaments jurídics que avalen la resposta contundent que el país ha donat a l'ofensiva contra el català a les aules. Per això, les dues parts es van emplaçar a intercanviar informes per contrastar on és l'origen de les "discrepàncies profundes", que es mantenen.

Un diàleg encallat

El ministre Wert també va certificar la mateixa impressió: va dir que no hi havia hagut "avenços materials", però que s'havia aconseguit identificar "el nucli de les diferències". La consellera Rigau, amb el "mandat" de la cimera de partits polítics catalans favorables al sistema actual sota el braç, va traslladar a Madrid amb claredat quines eren aquestes línies vermelles que la Generalitat no està disposada que se sobrepassin.

D'entrada, va reiterar que Catalunya vol la supressió de totes les parts de l'avantprojecte que suposen una invasió competencial. Segons va dir, és "molt greu" l'alteració que ara en vol fer de manera unilateral l'executiu de Mariano Rajoy, sotragant elements que formen part del bloc constitucional a través d'una llei d'educació. "Entenem que la Generalitat ha de tenir el mateix grau de responsabilitat en totes les matèries", va dir i va posar l'accent en la diferenciació que en vol fer Wert amb una clara voluntat homogeneïtzadora, examinant des del ministeri els alumnes d'arreu de l'Estat. "És el punt on es veu més difícil l'acord", va admetre la consellera. En el rerefons de les seves explicacions hi havia la certesa que el ministeri està obert a dialogar sobre les formes, però que l'objectiu de fons que mou el govern del PP és intocable.

Al costat de la supressió de tot el que trepitgi l'autogovern català, Rigau va reclamar de nou que se suprimeixin els apartats que afecten la llengua i que, com ella mateixa va explicitar, estan pensats per obligar Catalunya a canviar el seu sistema. De fet, va avisar que en el fons Madrid busca un canvi total de sistema perquè el model que planteja ara l'esborrany per atendre els alumnes que vulguin l'ensenyament en castellà és pràcticament inviable.

En aquest punt, els fonaments jurídics de la Generalitat són taxatius: l'opció lingüística (de triar la llengua vehicular) no forma part dels drets reconeguts. Les famílies, això sí, tenen dret a garantir que els seus fills aprenguin les dues llengües, català i castellà, i els alumnes a no ser separats per raó de llengua. Això en el model d'immersió ja s'assegura. De fet, Rigau no es va estar de recordar que sovint els alumnes de Catalunya treuen millors notes en castellà que altres nois i noies de zones monolingües de l'Estat.

La Generalitat ja alerta que algunes sentències del Suprem que esgrimeix Wert són anteriors a la LEC i, per tant, amb una validesa qüestionable. L'executiu, a més, recorda el blindatge de la llei per part del Parlament de Catalunya. Rigau va defensar l'"estabilitat" que dóna al model educatiu tenir un ampli suport polític.

Nova reunió el dia 19

Tot i que amb un clima més "relaxat", com va dir el ministre, les posicions de les dues parts segueixen sent irreconciliables. Així les coses, la consellera -que no preveu gaires modificacions per part de Madrid- està disposada igualment a assistir a la conferència d'educació prevista per al dia 19. Amb tota la informació sobre la taula, assegura que defensarà el mandat majoritari del país.

A més, va recordar que hi ha camí per recórrer en la necessitat de combatre el fracàs escolar i que, si Espanya volgués, podria prendre nota de la ruta fixada a Catalunya.