BarcelonaMarco Tosatti és un dels vaticanistes de més renom a Itàlia. Va analitzar durant molts anys el papa Joan Pau II i des de fa quasi vuit anys ha seguit els passos de Benet XVI des del seu blog Sant Pietro e dintorni , al diari La Stampa . Tosatti intenta donar les claus d'una renúncia inaudita i radiografia un papa que ell titlla d'"històric".
Vostè, que l'ha seguit de ben a prop, com definiria el papa Benet XVI?
Crec que Benet XVI ha estat un gran papa. Podríem dir que ha estat un papa històric perquè ha fet una cosa inaudita fins ara: renunciar. Amb aquesta renúncia el Papa s'ha atrevit a fer el que altres pontífexs, com Pius XII, Joan XXIII i Pau VI, ja s'havien plantejat. De fet, Joan Pau II fins i tot havia fet una consulta sobre el tema. Però cap d'ells s'hi va atrevir. Aquest era un problema històric de l'Església i ell l'ha resolt.
Calia valor per fer-ho?
Quan Benet XVI es va veure sense forces per continuar, va decidir deixar-ho i, per fer-ho, cal valor.
¿La seva renúncia és una victòria o un fracàs, com a papa?
És un gest que demostra una gran llibertat d'esperit. I està en total consonància amb el que ell pensa. Joan Pau II, en aquest aspecte, era diferent. Ell va voler quedar-se per demostrar que podia estar al capdavant de l'Església fins al final. Benet XVI, en canvi, ha preferit marxar quan les forces ja no eren suficients. Ratzinger no està bé físicament, és gran i està dèbil. I, a més, ell seguirà fent feina, encara que ja no sigui papa. Jo crec que ha fet bé; ara cal tenir un papa amb plenes forces.
Què destacaria del seu pontificat?
L'enorme treball de neteja que ha fet al llarg de quasi vuit anys dins de l'Església. La recent renúncia del cardenal escocès Keith O'Brien n'és un exemple perfecte. Segons els meus càlculs, és aproximadament el cardenal número 80 que aquest papa ha fet dimitir abans d'hora per motius personals o de mala gestió. Això no ho havia fet ningú abans, i és molt important. Una altra cosa que cal destacar és que ha donat una atenció enorme i diària al treball dels bisbes i de les diòcesis, que és el que ell considera la base de l'Església. S'ha cuidat molt dels bisbes, de comprovar que fossin persones bones i sòlides.
Però sembla que les discussions i les lluites internes de la cúria han acabat amb les seves forces.
Crec que aquest tipus de discussions formen part de la normalitat en un pontificat. Fins i tot sant Pau i sant Pere tenien, a vegades, desacords en molts temes; imagini's si això no ha de passar quan són tanta gent! Cal recordar que estem parlant de persones amb diferents punts de vista.
¿Però el Papa ha tingut dificultats per imposar el seu punt de vista i fer reformes?
És cert que ell no ha aconseguit influir en la renovació del govern de l'Església, de la cúria, que està gairebé igual que en l'època de Pau VI. Aquesta és una tasca important que recaurà sobre el nou papa. Cal repensar la cúria, i això ho haurà de fer la nova persona que el conclave escollirà. I caldrà que també es repensi el paper de les conferències episcopals, que són els governs de les esglésies de cada país.
Per tant, s'acaba un pontificat però queda molta feina per fer.
Sí. Ha estat un pontificat històric, però sobretot ha estat una continuació del pontificat de Joan Pau II. Avui, 28 de febrer, s'acaba una era que va començar el 1978 amb Joan Pau II. Benet XVI era l'espina teològica d'aquell papa. De fet, mentre va ser cardenal no hi va haver cap decisió important que Joan Pau II prengués sense consultar Ratzinger. I quan aquest es va convertir en Benet XVI va agafar el testimoni del papa anterior, ningú l'hauria pogut recollir millor que ell. Ratzinger ha tingut un pontificat molt respectuós amb l'herència que va deixar Joan Pau II.
Quins són els principals reptes que tindrà el nou pontífex?
Les prioritats són afrontar els canvis al govern de l'Església i el procés de secularització que està vivint Occident.
Quin perfil hauria de tenir el nou papa?
Hauria de ser una persona amb prou força física, no gaire més gran de 70 anys. I sobretot cal destacar que el seu origen no tindrà cap importància. Podria ser perfectament un papa no europeu. Ara el que importa és el seu caràcter i la seva força, no la seva provinència.
