Reforçar els criteris d’accés i selecció del professorat hauria de considerar-se, en condicions normals, una bona notícia. Ningú dubta que el bon professorat és un component molt important en la qualitat educativa (si bé, no l’únic). Sense anar més lluny, és un dels factors d’èxit de l’educació a l’admirada Finlàndia. El problema, però, és que de cop i volta sembla que tots els problemes de l’ensenyament vinguin dels mestres, responsables del rendiment dels infants, del que aprenen o desaprenen i del sempre feixuc fracàs escolar. Per això, cada vegada hi ha més selecció, més avaluació de la productivitat dels mestres (com si fos fàcil de mesurar), més auditories i més discursos que posen en qüestió la tasca professional dels ensenyants. Segur que els bons ensenyants fan més bé l’educació, però la qualitat de l’educació no s’assolirà sense la seva complicitat.
