Petter Solberg: “Es nota que a Catalunya sou uns apassionats del motor”

A Petter Solberg tan sols li queda un mes per complir els 40 anys. I segueix en forma. Tant, que s’acaba de proclamar campió del món de ral·licròs. Nascut a la localitat noruega d’Askim, el 1974, Solberg va guanyar el Mundial de ral·lis convencionals el 2003, però ara fa dos anys va decidir fer el salt a una modalitat esportiva que consisteix a pilotar amb un circuit ple d’entrebancs (grava, zones lliscants, salts). És a dir, una barreja entre una cursa de turismes i un ral·li convencional. L’any vinent aquest Mundial de ral·licròs també arribarà al Circuit de Barcelona-Catalunya.

Aquest 2014 s’ha organitzat, per primera vegada, el Mundial de ral·licròs i vostè n’ha sigut el vencedor. Enhorabona!

[Riu.] Moltes gràcies! La veritat és que estic en un núvol, encara no m’ho crec. L’any passat vaig decidir deixar els ral·lis de tota la vida i provar el cros. I aquest cop, campions. Jo sóc el primer que estic sorprès d’haver sigut el millor dels 40 pilots que hi hem participat.

¿Com és que va decidir canviar de disciplina?

M’he dedicat a pilotar tota la vida i, sincerament, em temo que no sabria fer res més. M’encanta conduir. I he gaudit molt al Mundial de ral·lis, però arriba un moment que creus que has de canviar. Vaig trobar el ral·licròs, que és totalment diferent. Ara mateix, després de dues temporades, una a l’Europeu i l’altra al Mundial, puc dir que em dóna més plaer.

I com va anar d’una cosa a l’altra?

Havia decidit deixar els ral·lis però no volia deixar de córrer. Vaig rebre moltes ofertes i propostes. Una era aquesta, i l’opció de combinar el ral·li tradicional amb una prova de circuit em va semblar simpàtica. De totes maneres, he de reconèixer que no m’hauria decantat per aquesta opció si no hagués tingut la seguretat que, un any després, aquesta modalitat hauria tingut un campionat mundial [fins aleshores només es disputaven proves d’àmbit continental]. Jo tenia ganes de ser campió del món altra vegada, i ho he aconseguit.

A principis de novembre tornarà a participar en un ral·li tradicional, a Bèlgica. Que potser s’enyora?

No amago que em fa certa il·lusió tornar a competir, i fer-ho amb Citroën, que va ser l’última marca amb què vaig pilotar al Mundial. Això sí, és només una cosa esporàdica. Ja vull veure com m’hi adapto, ja que fa dos anys de la meva última. I hi participaré amb Phil Mills de copilot, que no corre des del 2010. Ell també haurà d’aprendre a agafar les notes i a cantar-les. [Riu.]

Diu que, avui dia, es queda amb el ral·licròs. Com a pilot, quines diferències hi troba?

Les sensacions són ben diferents. Aquí el cor et surt per la boca! Pensa que en un ral·li clàssic pots fer 16 o 20 trams i els fas controlant sempre la situació. Ràpid, perquè és una cursa, però amb certa calma. El ral·licròs és ben diferent. Tens cinc pilots al darrere i només quatre voltes per fer-ho tot perfecte.

Creu que tindrà èxit?

Aquest any, que ha sigut el primer en format Mundial, s’ha vist en 60 països i no ha parat de créixer l’interès. És aviat per dir-ho però de moment la cosa pinta bé.

Alguns pilots s’han queixat que, amb el ral·licròs, els ral·lis tradicionals poden perdre interès. Què n’opina?

Que les dues coses són molt diferents i totes tenen el seu públic. O més ben dit, a tots els agrada tot. En el fons, tot es diu ral·li però no té res a veure. Ara bé, des del punt de vista televisiu, és més fàcil de gravar, i per als espectadors també és més còmode, que s’ho poden mirar asseguts a les graderies. I això, els ral·lis convencionals, no ho poden oferir per motius obvis.

Vostè va tenir l’honor de ser l’últim pilot a guanyar un Mundial de ral·lis abans de la tirania de Loeb…

Sí! Ho sé. I mira que vam lluitar tots per intentar evitar que guanyés tantes vegades, però va ser impossible. Començant pel fet que tenia el millor cotxe i que jo estava en un altre equip. Potser si hagués estat a la mateixa escuderia hauria tingut més opcions… Tot i això, guanyar nou Mundials seguits parla per si sol. No hi ha res a dir.

Tinc entès que el seu fill Oliver està seguint els seus passos i que se’n surt bastant bé.

I tant! També pilota i acaba de guanyar el campionat de karts de Noruega. És el seu tercer títol! A casa gairebé no ens ho creiem. De fet, quan vaig guanyar el Mundial a Itàlia, ni ell ni la meva dona em van poder venir a veure perquè eren a Noruega, a l’última prova del certamen.

Avui comença el Ral·li Catalunya-Costa Daurada. Quins records en té?

Que és un ral·li fantàstic, amb unes etapes especials. Des del meu punt de vista és el millor ral·li d’asfalt de tot el campionat. I ho dic seriosament, no pas per quedar bé. Ara és una prova mixta, però no per això els trams deixen de ser divertits. A més a més, hi ha moltíssima gent animant. És una suma de tot plegat. El meu record és que t’ho passaves genial. Bé, i que mai el vaig poder guanyar… [Riu.]

A Catalunya fem broma dient que és un país que fa olor de gasolina...

Es nota! I penso que és bo per a vosaltres que afegiu el ral·licròs a la llista d’esdeveniments que organitzeu. Teniu les principals modalitats de motor. Això diu molt de vosaltres i de la vostra passió.