El Papa clama per la justícia social des de la favela

Sao PauloEn una favela carioca, al mateix barri per on havia passat la Mare Teresa de Calcuta el 1972, lluny d'autoritats i rodejat de centenars d'exclosos, el papa Francesc va fer un dels discursos amb més segell social del seu pontificat. La visita a Varginha, una de les faveles que conformen el complex de Manguinhos, a la zona nord de Rio de Janeiro, era, simbòlicament, l'acte més punyent de l'estada al Brasil. I Jorge Mario Bergoglio va aprofitar l'escenari per defensar una Església que es posiciona amb els oprimits i que es defineix com "l'advocada de la justícia i defensora dels pobres davant les intolerables desigualtats socials i econòmiques, que clamen al cel".

El Vaticà havia pensat, a consciència, tots els detalls de la visita. Dels 12 milions de brasilers que viuen en faveles, es va escollir una comunitat d'un miler de veïns que viuen amb una infraestructura precària, amb el clavegueram a cel obert i on els seus fills tenen 500 vegades més possibilitats de desenvolupar càncer i deficiències neurològiques per l'exposició generada al plom.

Molt a prop del camp de futbol, des d'on va parlar el pontífex, hi ha l'avinguda Leopoldo Bulhoes, coneguda a Rio com la franja de Gaza a causa dels tirotejos que hi havia, fins que va ser pacificada, entre faccions rivals de traficants de faveles pròximes. Francesc, sense intermediaris, va portar "el consol en el moment de desesperació" a una de les comunitats que, fins fa pocs mesos, tenia un dels índexs de violència més alts de la capital carioca. El Papa va elogiar implícitament "els esforços" dels programes Fome zero [ Fam zero ] de Lula da Silva i Brasil sem miséria [ Brasil sense misèria ] de la presidenta Dilma Rousseff, però va alertar de la incapacitat d'integrar milions d'exclosos que viuen a les perifèries de les grans ciutats. "La grandesa d'una nació només es pot mesurar a partir de com tracta els pobres", va indicar en referència a la imatge de potència emergent que el Brasil alimenta internacionalment.

El pontífex va ser crític amb la política de pacificació de les faveles carioques, un dels programes estrella del governador, Sergio Cabral, i de l'alcalde, Eduardo Paes, i que té el suport explícit del govern federal. La falta d'accions socials és el que va despertar els recels de Francesc: "Cap esforç de pacificació serà durador, no hi haurà harmonia ni felicitat per una societat que ignora, que deixa al marge, que n'abandona una part a la perifèria", va dir. També es va posicionar al costat dels joves que, des del juny, es manifesten per demanar una millora dels serveis públics i un canvi de la cultura política. "Teniu una sensibilitat especial davant les injustícies, però moltes vegades us desanimeu amb les notícies que parlen de corrupció; no defalliu perquè l'Església està al vostre costat", va apuntar.