Pares fent colzes per l'èxit escolar

Barcelona"Que els pares estiguin estudiant al mateix temps que el nen influeix molt més que el fet que tinguin un títol acadèmic, sobretot si el tenen i no llegeixen amb el seu fill", assenyala la coordinadora del projecte Clau per a l'èxit educatiu, Montserrat Sánchez. Amb aquest argument, que té la base científica que li dóna l'estudi Includ-ed. Estratègies per a la inclusió i cohesió social a l'Europa de l'educació, de la Comissió Europea, la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (Fapac) posarà en marxa el curs que ve aquest programa de formació per als pares en més de cinquanta escoles.

Un total de 52 AMPA catalanes, de primària i secundària, ja s'han unit a la Xarxa Clau i aquest setembre començaran el procés de formació dels voluntaris del projecte. Aquests voluntaris, que seran altres pares però també altres adults del barri, exalumnes o professorat jubilat, seran els encarregats de coordinar i impartir la formació. Una formació que, segons l'estudi europeu, té més incidència sobre els resultats dels fills quan la reben pares sense estudis, però que no necessàriament ha d'anar dirigida només a aquests. De fet, la participació en aquesta formació és totalment voluntària i cal veure encara quants pares decideixen apuntar-s'hi. El 21 de desembre, després d'un trimestre, la Fapac farà una avaluació de l'experiència amb l'objectiu que, a partir de l'any que ve, es pugui ampliar i detectar els centres escolars on pot ser més necessària aquesta actuació. Tot i així, Sánchez destaca que ja en la primera fase de la Xarxa Clau s'hi han adherit escoles de zones considerades desfavorides, com les del districte de Sant Martí de Barcelona.

Activitats educatives d'èxit

Els pares d'alumnes que s'apuntin al projecte poden optar entre tres tipus de formació, que l'estudi Includ-ed identifica com a "activitats educatives d'èxit", ja que n'han provat l'eficàcia en molts països europeus. En primer lloc, els pares poden demanar tallers específics sobre les qüestions en què els interessi formar-se, ja siguin idiomes, noves tecnologies o simplement alfabetització. Però també s'oferirà l'opció de fer tertúlies literàries, on es llegeixi i es debati en grup sobre els clàssics de la literatura. "Molts estudis avalen que la capacitat de reflexió augmenta" amb aquesta metodologia de lectura dels clàssics, en què cadascú escull un paràgraf per comentar en grup, explica per què l'ha triat i quina reflexió n'extreu, i després s'obre un debat al voltant del text, explica Sánchez.

Però l'opció que sembla que tindrà més demanda, segons la coordinadora del projecte, és l'anomenada Nosaltres aprenem, aprenen ells i elles , que és formació per poder ajudar els fills a fer els deures de l'escola. Es tracta de formar els pares en els continguts bàsics que els seus fills faran al centre escolar en el següent trimestre. "Molts ja no recordem com s'aïlla una incògnita i necessitem refrescar coses, però hi ha altres temes que no hem estudiat mai", apunta.

Per a totes aquestes activitats, el projecte Clau compta amb el suport de l'Associació d'Educació de Persones Adultes (AEPA), que formarà el voluntariat implicat en el projecte. A més, membres del grup CREA de la UB, que va liderar el projecte Includ-ed europeu, hi han contribuït en els últims mesos amb xerrades arreu del territori per explicar què són les "actuacions educatives d'èxit".

Tot i que el projecte Clau se centra en la formació de pares, també oferirà activitats per als alumnes que ho vulguin -acollint-se a una altra "actuació educativa d'èxit" identificada per l'estudi europeu-, que és "l'ampliació del temps d'aprenentatge" dels escolars. En aquest cas, es tractarà d'activitats extraescolars centrades en dues modalitats, escacs o tertúlies literàries, amb la mateixa metodologia que la dels pares, impartides també per voluntaris de l'AMPA.