POLÍTICA AGRÀRIA
Societat 30/01/2013

Perdre ajudes al camp a favor d'una agricultura més verda

Els estats i Brussel·les han de consensuar la nova PAC

Raquel Correa
3 min
Una granja a Riudellots de la Selva. Els pagesos i ramaders catalans estan pendents de la reforma de la política agrària comuna.

Brussel·lesLa Comissió Europea vol posar en marxa una nova política agrària a partir de l'any que ve que regeixi les ajudes al camp amb nous criteris. Per justificar que el 40% de tot el pressupost de la UE vagi a parar al camp europeu, Brussel·les proposa una política agrària comuna (PAC) més verda, que tingui cura del medi ambient i ajudi en la lluita contra el canvi climàtic.

Però la Comissió Europea (CE) no hi té l'última paraula, sinó que ha de negociar el text a dues bandes: amb els estats, que no volen ni sentir a parlar de nous requisits que puguin implicar que els seus agricultors perdin ajudes, i amb el Parlament Europeu, que per primer cop té una opinió vinculant i la setmana passada va presentar la seva proposta. Amb aquest escenari, la negociació es preveu complicada i tot apunta que el text definitiu no estarà llest a temps i que la PAC no es podrà implementar encara l'any 2014, que ja es planteja com un any de transició.

Agricultura ecològica

El Parlament Europeu manté poques opcions per ser més verd

La comissió d'Agricultura de l'Eurocambra dóna suport a la proposta de Brussel·les de supeditar el 30% de les ajudes directes al fet que els agricultors segueixin tres pràctiques respectuoses amb el medi ambient: el guaret, el manteniment de les pastures i la conservació d'una àrea d'interès ecològic. Una posició estricta que no agrada als estats membres, que consideren que supeditar-hi el 30% de les ajudes és excessiu i demanen un menú més ampli de mesures ecològiques.

L'única flexibilitat que accepten els eurodiputats és que no sigui tota l'explotació, sinó només una parcel·la la que compleixi els requisits.

Sostre a les ajudes

Un agricultor no podrà cobrar més de 300.000 euros

L'Eurocambra també dóna suport a la històrica petició de la CE d'establir un sostre a les ajudes perquè els diners de la PAC no acabin a les butxaques de grans latifundistes. El màxim que podrà rebre una sola explotació seran 300.000 euros anuals. Els eurodiputats insisteixen, a més, a definir clarament la figura de l'agricultor actiu per lluitar contra el que ja es coneix com a "agricultors de sofà" -que reben subsidis sense treballar el camp- i aposten per crear una ajuda extra del 25% per als joves agricultors, que eviti l'envelliment de la pagesia a Europa.

Tarifa plana

Un sistema que perjudica la pagesia catalana

Tant l'executiu comunitari com el Parlament Europeu defensen que les ajudes al camp es calculin amb un preu base per hectàrea. És a dir, que els fons es distribueixin segons la superfície i no segons la productivitat del terreny. Una tarifa plana que posa en perill la viabilitat de la ramaderia intensiva catalana.

Per això el ministre espanyol d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, va mantenir ahir una reunió amb el comissari europeu del ram, Dacian Ciolos, en què va demanar "flexibilitat per aplicar la reforma de la PAC". Cañete considera insuficient que el marge de maniobra que es reserva a les ajudes vinculades a la producció sigui del 10% i reclama arribar fins al 15%.

El posicionament català

Queda feina per fer en

la defensa dels ramaders

"Catalunya ha fet sentir la seva veu en la negociació de les esmenes de la nova PAC i ha estat capaç d'introduir-hi aspectes que eren essencials per al sector". Amb aquestes declaracions a l'ARA el conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, mostra la seva satisfacció perquè la postura del Parlament Europeu recull aspectes que ha defensat Catalunya des d'una posició unitària, que inclou la veu de totes les forces polítiques del país i del sector agroalimentari. Amb tot, el conseller Pelegrí reconeix que encara queda feina per fer. "Tenim un senyal d'alerta amb la ramaderia intensiva", explica Pelegrí. I és que, amb el nou sistema de repartiment de les ajudes, la ramaderia intensiva, que no té base territorial, perdria molts diners. "Esperem que el futur reglament permeti més marge de maniobra, que disminueixi l'impacte negatiu de la nova PAC", confessa.

El recorregut del text

Tot penja dels pressupostos comunitaris

El text dels eurodiputats ha de ser ara ratificat pel ple del Parlament Europeu i, només després, començaran les negociacions amb els 27 estats membres. Tot plegat, però, penja d'un fil: el pressupost comunitari. Paral·lelament a les negociacions de la PAC, els 27 intenten, des de fa mesos, quadrar el marc pressupostari de la Unió Europea del 2014 al 2020. Un pressupost en què es preveu que, vist el mal estat de les finances arreu del continent, totes les partides pateixin importants retallades. La pròxima negociació serà la cimera del 7 i 8 de febrer.

Si d'aquesta reunió en surt una PAC molt afeblida -l'opció més provable- els eurodiputats ja han avisat que tornaran a revisar la seva posició.

stats