THE NEW YORK TIMESDos estudis punters aborden una pregunta recurrent: per què molts de nosaltres fem exercici amb regularitat i no ens aprimem? Es tracta d'una preocupació accentuada pel fet que fa pocs dies una colla d'esvelts esportistes olímpics lliscava ingràvida per terra, mar i aire i provocava que una infinitat d'espectadors volguessin ser tan gràcils com ells.
Si el món fos just, l'activitat física freqüent ens hauria de fer aprimar. Diversos estudis, però, han mostrat que moltes persones que comencen un programa d'exercicis perden poc pes, o gens. N'hi ha que fins i tot s'engreixen. Per entendre millor el perquè, els antropòlegs que van dur a terme un d'aquests estudis es van desplaçar a Tanzània. Allà van reclutar voluntaris de la tribu Hadza, que encara viuen de la caça i la recol·lecció.
Els investigadors van impartir un curs llampec en tecnologies modernes d'estudis de camp als membres de la tribu i els van equipar amb dispositius GPS, per mesurar escrupolosament el nombre de quilòmetres recorregut per cadascun diàriament en la cerca d'aliment.
També els van demanar de beure un líquid anomenat aigua doblement marcada, on les molècules ordinàries d'hidrogen i oxigen ordinaris havien estat substituïdes per molècules que contenien traçadors. Després, els investigadors poden estudiar aquests elements en l'orina i determinar amb precisió la despesa energètica i el metabolisme de cada individu.
Cremar calories
Els investigadors van recollir les dades corresponents a onze dies, i a continuació van determinar l'activitat física diària mitjana de cadascun dels participants en l'experiment, la despesa energètica i el metabolisme basal. Van comparar els valors obtinguts amb els mateixos paràmetres que corresponen en mitjana als homes i les dones occidentals.
Des de feia temps es pensava que l'estil de vida dels caçadors-recol·lectors comportava una activitat física considerable i que, per tant, l'home d'aquestes societats consumia moltes calories, moltes més que el nord-americà mitjà que fa feina d'oficina. I era cert, els científics van determinar que els Hadza, en general, es movien més que molts dels nord-americans: els homes feien més d'11 km al dia i les dones uns 5. Tanmateix, no era cert que cremessin gaires calories més. De fet, els científics van calcular que el metabolisme mitjà dels Hadza, o la quantitat de calories que cremaven per dia, era més o menys igual al metabolisme mitjà dels occidentals.
Això significa, van concloure els científics, que els estils de vida "tradicionals, actius , poden no ser una protecció contra la obesitat si les dietes canvien per incrementar el consum calòric". És a dir, també els pobles actius es carregarien de quilos si mengessin com ho fem la majoria de nosaltres els occidentals. El missatge subjacent i gairebé descoratjador d'aquest descobriment és que l'activitat física per ella mateixa no us servirà per aprimar-vos i mantenir-vos prims. (S'ha de dir que els Hadza eren prims gairebé sense excepcions.)
Més fàcil aprimar-se amb dieta
"La conclusió general de l'estudi, publicat a la revista PLoS One , en realitat no és gaire nova ni sorprenent", diu el doctor. Timothy Church, que ocupa la Càtedra John S. McIlhenny Endowed in Health Wisdom al Pennington Biomedical Research Center de Louisiana i que fa temps que treballa en control de pes i exercici físic. "Feia temps que sabíem que, caloria per caloria, és més fàcil aprimar-se fent dieta que fent exercici", diu. És més fàcil que una persona s'acostumi a complir una dieta que no pas que pugui mantenir el nivell d'activitat física fins a perdre els quilos que sobren.
I un altre article fascinant, signat pel doctor Church i altres, ens explicarà en certa manera el perquè. El punt central: igual que en el cas dels Hadza, s'observa que el metabolisme humà no s'accelera tant a causa de l'activitat física com fins ara es pensava. "La nostra expectativa és que si fem exercici, el metabolisme no es desaccelerarà a mesura que perdem pes; més aviat al contrari", diu Diana Thomas, professora de matemàtiques a la Montclair State University de Nova Jersey, que va dirigir l'estudi.
Però un escrutini matemàtic del estudis anteriors sobre activitat física i pèrdua de pes mostra que aquesta expectativa no té cap fonament. Un dels pocs estudis que ha fet un seguiment escrupolós de l'activitat física, la ingesta d'aliments i el metabolisme, va mostrar que el metabolisme basal dels voluntaris es desaccelerava a mesura que perdien pes, encara que realitzessin activitat física diària.
Per tant, encara que cremaven fins a 500 calories en cada sessió d'exercici, el total de calories diàries cremades era inferior que si el seu metabolisme hagués estat inalterat, i perdien menys pes del que haurien esperat.
Desacceleració del metabolisme
El problema per a aquells que pretenguin utilitzar l'exercici per desprendre's del greix sobrant és que normalment el càlcul de la quantitat d'exercici que cal per perdre pes suposa que el metabolisme queda inalterat o bé s'accelera per la pràctica esportiva.
Així doncs, la doctora Diana Thomas ha començat a recalibrar de manera profitosa les fórmules per aprimar-se, considerant la desacceleració del metabolisme. Utilitzant les fórmules noves, treballa actualment amb un grup de voluntaris de Pennington, i els facilita prediccions més ajustades de quantitat de pes que poden esperar perdre amb l'exercici físic.
Les prediccions estan resultant encertades, diu, i tot i que els pronòstics prediuen pèrdues de pes més baixes que amb la fórmula antiga, els voluntaris estan satisfets. "És millor complir unes expectatives més baixes, que quedar defraudat pel fet de no aprimar-te tot el que se suposa que t'hauries d'aprimar".
La mateixa doctora Thomas és potser el seu millor anunci de promoció. En els últims anys ha perdut 32 quilos, utilitzant les seves fórmules i càlculs per saber quantes calories crema realment cada dia, i, gràcies al fet de caminar diàriament, no n'ha recuperat cap.
