Pols d’una jutge amb la Generalitat per un centre de menors
BarcelonaEl 2 de setembre, la família F. -que marxava a treballar a Alemanya- va anar a acomiadar-se del seu fill I., que està internat a L’Alzina per haver comès un atracament. En arribar al centre de menors, a Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), després d’un viatge pesat des de Salt (Gironès), no els van permetre veure el noi perquè feien tard. I l’episodi va fer saltar una guspira més en la relació tensa que la jutge de menors de Girona, Montserrat Bastit, té des de fa dos anys amb el departament de Justícia de la Generalitat.
El germà d'I. va presentar-se dos dies després al jutjat de Bastit per presentar una queixa formal pels fets. I el resultat va ser que la magistrada va estimar la queixa i va emetre una dura interlocutòria en què acusava el centre d’internament d’haver “vulnerat greument els drets fonamentals del menor” i criticava la “manca total d’empatia per part de la direcció del centre”. Apuntava que, en lloc de permetre la trobada familiar com a visita extraordinària fora de l’horari previst, “es van fer valer criteris administratius per sobre de l’interès del menor”. Amb aquests arguments, Bastit ordenava fer arribar la queixa al Síndic de Greuges.
En declaracions a l’ARA, la jutge puntualitza que el cas no és cap anècdota, sinó que reflecteix un problema estructural que afecta les famílies i els menors gironins condemnats per delictes des que fa dos anys es va “reorganitzar el mapa de centres de justícia juvenil per racionalitzar la despesa i ajustar-la a la necessitat de places actual”, segons anunciava el Govern el 28 d’agost del 2012.
La reorganització va comportar que la demarcació de Girona es va quedar sense centre de menors en règim tancat. “Els pares han d’anar en tren fins a Barcelona. Després agafen el metro fins a la Sagrera per arribar al bus que porta a Palau i, un cop al poble, han de fer una pujada de mitja hora. És molt difícil d’arribar-hi si no tens cotxe, i la majoria de famílies d’aquests nois tenen pocs recursos. El resultat és que reben poques visites i els vincles familiars són fonamentals per a la resocialització d’aquests menors”, argumenta Bastit. I afegeix que ja se n’ha queixat “moltes vegades” a la conselleria.
“Ha estat un cas aïllat”
“I tant que es queixa”, ratifica el director general de Justícia Juvenil, Joaquim Clavaguera. El primer que vol que quedi clar és que el sistema de justícia juvenil de Catalunya és “un dels tres millors del món, amb el d’Holanda i el d’algun país nòrdic”. I subratlla que el de M. va ser “un cas aïllat”. Apunta a un “error” del vigilant de seguretat. “El director del centre ni tan sols se’n va assabentar. Quan va arribar la queixa de la jutge, va investigar el cas. S’ha disculpat amb el noi i ha alertat l’empresa de seguretat perquè els fets no es repeteixin”, assegura.
Clavaguera nega que el problema sigui estructural, com planteja Bastit. “Hi ha nou jutges de menors a Catalunya i és l’única que es queixa. Ella voldria tenir un centre a Girona, però no era viable per la població interna que hi ha. També vol que assumim despeses de transport, però això només és adequat en alguns casos. Fem excepcions quan hi ha problemes físics de mobilitat, però la resta de pares han d’assumir la seva part d’esforç en el procés educatiu”, al·lega el director general.
Un dels punts de fricció és la falta de transport públic per fer l’últim tram del camí fins a L’Alzina, la “pujada de mitja hora” que esmenta Bastit. “És com un carrer del Carmel, la gent la fa tranquil·lament”, respon Clavaguera. I afegeix: “Tots els centres no urbans tenen dificultats d’accés, com la presó de Brians, que és menys accessible que la Model. L'Alzina sempre ha estat i mai hi ha hagut queixes fins que ha afectat el jutjat de Girona”. El director general també manté que "moltes vegades els pares tenen poc interès a visitar els nois" i que el seu departament lluita per capgirar aquesta situació.
El cas del ramadà interromput
Un altre fet que ha generat una queixa de la jutge Bastit sobre L’Alzina ha estat el d’A.T. Aquest estiu, el menor va agredir un altre intern i va ser enxampat amb tabac a l’habitació durant l’època del ramadà. Com a càstig, se li va retirar el dret a seguir el dejuni dels musulmans. Per la magistrada, “la sanció per aquell comportament s’ha de mantenir fora de l’àmbit del culte religiós”. Però Clavaguera assegura que van ser els mediadors culturals els que van considerar que havia trencat els preceptes del ramadà i que no podia continuar-lo. “Quan li vam dir que la jutge havia ordenat que li permetéssim tornar a fer el dejuni ell va dir que no volia”, conclou.
