TARRAGONABarcelona World tindrà ben a prop el model a seguir per al seu desenvolupament en els pròxims anys. Un repte que haurà d'afrontar en temps difícils i que serà proporcional a l'envergadura del projecte i l'anunciada inversió de 4.740 milions d'euros. Port Aventura, el parc temàtic amb el qual Barcelona World compartirà terrenys, ja va ser posat per la Generalitat com a exemple de bona gestió i desenvolupament en ple debat sobre Eurovegas. Ara la proximitat física i la relació de complementarietat que tindran tots dos complexos fa més evident que la consolidació assolida per Port Aventura en les últimes dues dècades són una referència per als promotors de Barcelona World, el Govern i els de Salou i Vila-seca.
La història de Port Aventura, el parc temàtic més important del sud d'Europa, tot i que no està exempta d'entrebancs, és una història d'èxit. En primera persona, però també per a l'entorn, ja que el seu impacte ha suposat el rellançament de la Costa Daurada. A començaments dels anys 90, el model de la destinació estava estancat i el nombre de visitants minvava. Els símptomes de davallada eren evidents. Calia fer alguna cosa per complementar un model únicament basat en el "sol i platja", una opció que semblava insuficient davant una demanda turística que començava a valorar ofertes amb atractius diversos. La Generalitat i el territori tenien clara la recepta: construir un parc temàtic, a imatge dels que triomfaven als EUA, per donar valor afegit a la zona, desestacionalitzar l'activitat turística i provocar un salt qualitatiu a la destinació.
Eurodisney, primer objectiu
La primera oportunitat va ser el parc que l'empresa Disney volia fer a Europa, però finalment aquesta inversió es va escapar a París per donar lloc a Eurodisney. Una decisió de l'empresa, segons Josep Poblet (CiU), actual alcalde de Vila-seca i en aquells anys regidor implicat en el projecte del parc temàtic, causada "pel poc interès del govern espanyol". La llavor, però, ja estava plantada. La Generalitat va buscar altres inversors i diverses empreses s'hi van interessar, però amb condicions. Els potencials socis demanaven que es garantís una ubicació pròxima als grans nuclis turístics i amb prou marge de creixement, construir bones infraestructures per accedir-hi i assegurar serveis com l'abastament de l'aigua. Uns actius que es van fer realitat i que han estat decisius també ara en l'aposta de Barcelona World.
Finalment, la Generalitat va adjudicar la construcció del parc a l'empresa nord-americana Busch Inc. La gestió quedava en mans d'un consorci presidit per la Generalitat on s'integraven Vila-seca i Salou. Pel que fa a les expropiacions dels terrenys, van ser ràpides: el 70% es van concretar de mutu acord en tres mesos i la resta no van suposar grans entrebancs. Els fonaments del projecte semblaven sòlids, però pel camí hi va haver nous obstacles.
Amb un sector turístic que, després dels recels inicials, va acabar veient en Port Aventura una oportunitat més que un competidor, les principals dificultats a les quals es va haver d'enfrontar el projecte van ser les turbulències en el seu accionariat. Busch Inc., empresa cervesera amb una important divisió de parcs temàtics, estava perdent la paciència per les diferències entre Vila-seca i Salou, dos municipis que s'havien segregat el 1989. La Generalitat va impulsar l'entrada d'un nou inversor per salvar el projecte: el hòlding Grand Península, dirigit per Javier de la Rosa, que aportava el 80% del capital. Però el salvador va fer fallida i De la Rosa va ser encausat. La crisi es va poder tancar gràcies a l'entrada de La Caixa com a nou soci financer i garantia d'estabilitat del parc. Les obres van començar finalment el 1992 i el parc es va poder inaugurar el 1995. Tres anys després, les diferències estratègiques entre els socis van provocar nous canvis, amb l'entrada d'Universal Studios com a nou soci tecnològic. Els canvis accionarials fan evolucionar el parc, amb una renovació dels espectacles i els atractius temàtics. Tot plegat en fa disparar la popularitat, sobretot a escala internacional. Des de llavors, només un ensurt: la sortida d'Universal de l'accionariat el 2004, que va obligar La Caixa a quedar-se el 80% de les accions fins que, el 2009, l'entrada dels italians InvestIndustrial, especialitzats en parcs temàtics, crea un nou equilibri a parts iguals entre el nou soci i La Caixa. Un tàndem tecnològic-financer que ha regit el parc temàtic en harmonia.
Port Aventura és el complex turístic més visitat de l'Estat amb 3,7 milions de visitants a l'any. En temporada alta, dóna feina a 3.000 treballadors directes i a uns 5.000 d'indirectes. El seu impacte queda reflectit en el creixement de l'oferta hotelera a la Costa Daurada. Entre 1994 i 2005, es passa de 23.980 places a 39.340, un 64% d'increment. Un ascens que és més acusat pel que fa a la qualitat: les places de 4 estrelles creixen un 200%, mentre que les de categoria inferior minven.
Segons Salvador Antón, degà de la facultat de Turisme de la URV i autor de diversos treballs sobre els parcs temàtics, "Port Aventura significa la reinvenció d'una destinació. Vila-seca l'any 2010 és una de les 10 destinacions espanyoles amb millors ingressos per habitació d'hotel. Salou, una de les més valorades d'Europa en turisme familiar i una de les 5 destinacions espanyoles que genera més ocupació laboral. Tot això no passava abans de Port Aventura".
