Rajoy deixa en ‘stand by’ la llei Gallardón per seduir el centre
MadridEl secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, assegura que el seu és un projecte d’esquerres que “mira al centre”. Des del primer dia s’ha desmarcat de l’alternativa que vol ser Podem. En els càlculs socialistes hi ha marge per recuperar part dels votants que oscil·len entre ells i els populars. Mesures com la reforma de la llei de l’avortament que impulsa el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, allunya el PP d’aquests electors. Per això, l’executiu espanyol manté la reforma en stand by, buscant un “consens” en un tema “complicat i delicat”, com va admetre ahir la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría.
El dilema del president espanyol, Mariano Rajoy, és com reconnectar amb els ciutadans menys conservadors sense desacreditar un polític que li ha sigut sempre lleial. És evident, però, que l’exalcalde de Madrid passa per moments baixos. Se sent sol. Ho va posar de manifest aquesta setmana, quan va agrair els aplaudiments dels diputats del seu grup durant la sessió de control al Congrés. A la Moncloa han deixat créixer les especulacions -des de la primera filtració al diari El Mundo - que el projecte no tirarà endavant. De fet, a la societat espanyola s’ha instal·lat la sensació que la llei quedarà, definitivament, desada en un calaix. Va ser Gallardón qui va fixar el consell de ministres d’ahir com la data límit per aprovar-la: no va ser així, fet que suposa una sonora desautorització política.
Sabent que tampoc aquest divendres rebria el vistiplau dels seus companys, dimecres ell mateix va remoure l’espantall de la dimissió, una carta que ha jugat diverses vegades al llarg de la seva carrera.
Que la reforma s’ha convertit en un maldecap per al PP és una realitat. El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, va reconèixer dijous que l’executiu espanyol “ha obert un període de reflexió sobre la conveniència temporal de certs aspectes”. A més, va introduir un element important per trobar una sortida a la situació creada pel ministre de Justícia, que fins ara sempre ha comptat amb el suport de Rajoy (aprovació de l’avantprojecte inclòs). Wert va apuntar la idea d’esperar que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre el recurs que els populars van presentar a la llei socialista que regula la interrupció voluntària de l’embaràs. Aquesta via els permetria guanyar temps i superar l’horitzó de les eleccions autonòmiques i municipals del mes de maig. Molts dels candidats que hi han de concórrer temen un correctiu a les urnes si la llei s’aprova. Cal recordar que, en el cas del matrimoni homosexual, Rajoy va acabar cedint i acceptant la decisió del TC.
Incomoditat al partit
Si, a poc a poc, l’executiu ha anat deixant anar llast és per motius polítics: la proposta del ministeri no ha sigut capaç de generar el consens necessari dins de les files conservadores, un pas indispensable per fer front després al debat amb l’oposició. El president del PP de Guipúscoa, Borja Sémper, va mostrar, dies enrere, la satisfacció de molts dins al partit per la negativa a impulsar la llei: “Un bon govern també és aquell que sap rectificar”, va dir.
La incapacitat del responsable de Justícia per anar teixint un acord de portes endins ha sigut paral·lela a la seva caiguda en les enquestes de valoració ciutadana: ha passat de ser el ministre més ben valorat al baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) el juliol del 2012 a ser el segon per la cua només dos anys després. El més mal valorat és, per cert, Wert, l’altre rostre que més empremta ideològica ha deixat fins ara a l’obra de govern. Superat l’equador de la legislatura, el compromís electoral dels conservadors de canviar la llei socialista (van rebre prop d’11 milions de vots el 2011) ha quedat en paper mullat. Gallardón ha volgut ser fidel al camí que va obrir el seu pare, que sent diputat al Congrés va presentar un recurs previ d’inconstitucionalitat contra la llei de l’avortament que finalment va entrar en vigor el 1985. I això ha xocat amb el càlcul electoral de Pedro Arriola, assessor de capçalera de Rajoy, i l’equip de la vicepresdiència. El toc d’alerta a les eleccions europees va ser molt seriós i la pressió social al carrer és alta.
El preu a pagar és el càstig a les urnes dels sectors més a la dreta, que faran campanya contra Rajoy. Demà es manifestaran, amb el suport de la cúpula eclesiàstica.
