SUCCESSOS
Societat 18/05/2012

Rasquera: L'avís de l'estiu més perillós

L'incendi de Rasquera està controlat. El Govern alerta, però, que és un avís més de l'estiu que ens espera, després dels focs del març al Pirineu. L'hivern sec i la falta de gestió forestal compliquen la prevenció.

Laura Díaz-roig / Joan Serra Dani Revenga
3 min
MATOLLS I VEGETACIÓ CALCINADA 
 Una de les finques afectades per l'incendi de Rasquera, que ha cremat una superfície d'unes 3.000 hectàrees. La majoria són matolls  i vegetació baixa, tot i que també hi ha cultius i 200 hectàrees de bosc. Cap masia de la zona ha patit danys estructurals.

BARCELONA/TARRAGONA."Després de passar l'hivern més sec dels últims 40 anys, l'elevada combustibilitat farà que tinguem una campanya forestal d'estiu complicada i d'alt risc; l'incendi de Rasquera n'és un nou símptoma". Així de contundent es va mostrar ahir el conseller d'Interior, Felip Puig, a l'hora de fer balanç de l'incendi que cremava des de dimarts a la Ribera d'Ebre i que ahir al vespre es va poder controlar. Les 3.000 hectàrees calcinades converteixen aquest foc en un dels més importants de l'última dècada a Catalunya, i passa a ser un avís del que pot passar aquest estiu.

Ha estat un hivern sec, de fred intens i fortes gelades. "Si vénen episodis de forta calor i no plou, podria ser un estiu complicat", explica el director general de Medi Natural i Biodiversitat, Josep Escorihuela, que intenta no ser alarmista. "Hem tingut anys millors", reconeix Escorihuela, que recorda que la situació no es tan dramàtica com fa un parell de mesos, quan la vegetació havia mort congelada. El Govern ha manifestat últimament que té por que sigui un estiu pitjor que el del 1994, l'any dels grans incendis. Preocupa el temps, però també els dèficits en la gestió forestal. Als propietaris no els resulta rendible l'aprofitament de la fusta. El conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, ja havia apuntat a l'ARA la preocupació pel fet que només un 30% dels boscos catalans tinguin pla tècnic forestal.

Les agrupacions de defensa forestal (ADF), coneixedores de la situació dels boscos, recorden aquest element de risc i n'hi afegeixen un altre: la fusta acumulada en molts boscos arran de la ventada i la nevada del març del 2010, que no s'ha acabat de netejar. "Al Maresme, un 85% de la llenya que va caure s'ha quedat al bosc", explica Oriol Bassa, de la Federacó ADF del Maresme i el Vallès Oriental. Aquesta fusta s'ha assecat i s'ha convertit en càrrega combustible. Les agrupacions forestals també lamenten les retallades del Govern en matèria d'inversió per a maquinària en la lluita contra els incendis. "En funció de com sigui l'estiu, tindrem problemes", detalla Ramon Vallmitjana, de les ADF d'Osona.

Foc controlat sense voluntaris

A les sis de la tarda d'ahir, un helicòpter de reconeixement va sobrevolar la zona cremada i va donar per controlat l'incendi de la Ribera d'Ebre. Durant tot el matí, els bombers i els GRAF van treballar manualment -desplaçats en aerotransports- en una zona on era impossible accedir amb vehicles. Els veïns dels municipis de Rasquera i el Perelló desallotjats ja han dormit a casa aquesta última nit.

En les tasques d'extinció de l'incendi, Interior no ha comptat, per primera vegada, amb la participació dels bombers voluntaris, que han fet una protesta encoberta perquè se senten discriminats. Puig va reconèixer ahir "algun problema" amb aquest col·lectiu, però va remarcar que abordarà la situació un cop estigui apagat l'incendi. Segons el conseller, només "alguns" bombers voluntaris -que suposen el 50% del total de bombers de Catalunya- han participat en l'extinció del foc de Rasquera, "però no tots els que hauria d'haver-hi". "Alguns no hi són perquè no s'han pogut activar perquè són voluntaris, i d'altres perquè hi ha hagut algun problema al qual ens dedicarem quan haguem apagat aquest incendi", va dir Puig. Fonts del col·lectiu, que no està obligat a participar en els serveis si no tenen disponibilitat, asseguren que s'han negat a participar-hi per desavinences amb la conselleria.

L'incendi podria tenir greus conseqüències també per a l'activitat econòmica del territori. Les flames van cremar pràcticament totes les zones de pastura que utilitzaven els tres pastors del municipi que posseeixen les poques unitats que queden de cabra blanca de Rasquera. La pastura és el gran secret que dóna valor a la carn de cabrit que produeix aquesta raça, ja que el seu gust singular prové de l'alimentació. La carn es cotitza molt en carnisseries i restaurants selectes. Els propietaris de la Formatgeria Mas de les Codines es mostraven preocupats ahir "perquè sense la pastura, aquest animal ja no produirà un producte de tanta qualitat". "El que venem, ho venem perquè fem un producte molt cuidat", afegien.

stats