Refer un estudi sobre transport públic costarà a l’ATM 271.000 euros

BarcelonaEl Govern preveia el 2008 que quatre anys després hauria acabat la integració tarifària a Catalunya. Per acabar d’arrodonir el projecte, el departament de Política Territorial va adjudicar el 2009 un estudi sobre “definició del model i processos necessaris per a la integració tarifària de tot Catalunya” per valor de 105.210 euros a una unió temporal d’empreses de l’Assessoria d’Infraestructures i Mobilitat i PricewaterhouseCoopers (PwC). Tot i això, el procés encara no s’ha acabat i la segona empresa auditora ha rebut, cinc anys més tard i després d’un concurs públic, un altre encàrrec en solitari per a un informe similar per quasi el triple del cost.

PwC cobrarà ara 271.040 euros per assessorar en “l’estudi de definició del model i processos necessaris per la definició del model tarifari, zonificació i avaluació econòmica per la integració tarifària de tot Catalunya”, segons va publicar el 15 d’octubre el Diari Oficial de la Generalitat. Qui pagarà aquest cop serà l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), una entitat que controlen en un 51% la Generalitat i en un 49% ens locals de l’àrea metropolitana de Barcelona i que presideix el conseller de Territori, Santi Vila.

Les similituds entre els dos estudis van molt més enllà del simple títol de l’encàrrec. Alguns apartats del plec de prescripcions tècniques són molt similars i, fins i tot, algun paràgraf redactat el 2014 és idèntic al publicat el 2009. Els criteris a l’hora de decidir l’empresa adjudicatària també són majoritàriament calcats, així com els paràmetres i les tasques que faria qui guanyés el concurs. Tant llavors com ara -el 2008 en col·laboració amb una altra empresa-, PwC havia de comparar models diferents d’integració tarifària arreu del món i les classes de tarificació i zonificació, proposar a partir d’això diversos models que es podrien aplicar a Catalunya -fa cinc anys se’n demanaven tres i ara dos- amb diverses variables previstes i fer reunions amb els òrgans territorials encarregats del transport públic. Les diferències, en aspectes com els paràmetres que cal tenir en compte en les propostes que es presenten o els costos de cada alternativa, són mínimes. Bona part de l’estudi ja elaborat per PwC es podrà reciclar -en bona part, per exemple, pel que fa a la comparativa entre models tarifaris d’arreu- i, tot i això, l’empresa auditora cobrarà ara quasi el triple.

El model tarifari canvia del tot

Un portaveu del departament de Territori i Sostenibilitat explica a l’ARA que aquest estudi és necessari pel fet que el 2012 es va aprovar el projecte T-Mobilitat per integrar tots els models de transport del país en un únic suport intel·ligent i calia concretar-ne l’aplicació per enllestir-la el 2018. L’1 d’octubre, de fet, un grup integrat per CaixaBank, Fujitsu, Indra i Marfina va obtenir el contracte per implantar la nova targeta per 58,1 milions d’euros. El nou estudi, segons els portaveus de la conselleria de Territori, ha de preveure també que la crisi ha provocat canvis en el model d’ús del transport públic. L’ARA va intentar contactar ahir, sense èxit, amb un responsable de l’ATM.

Al seu torn, l’empresa auditora PwC ha reconegut a aquest diari que el 2009 va elaborar, per encàrrec del govern tripartit, un estudi molt similar al que prepararà ara i apunta que “una part d’aquell [informe] no es va aplicar” i ara “la problemàtica segueix existint”.

Dos plecs de prescripcions molt semblants

Estudis comparatius

El plec de prescripcions tècniques per a la contractació de l’estudi del 2009 indicava que calia “analitzar diferents models d’integració tarifària d’àmbit regional arreu” i buscar “experiències arreu del món”. Pel que fa al 2014, s’hi requereix “un estudi comparatiu dels diferents models d’integració tarifària que existeixen al món”.

Punts que cal tenir en compte

L’estudi del 2009 havia de fer una “comparativa detallada de la [...] metodologia de tarifes i zonificació” per veure quines serien adoptables, mentre que el 2014 es demana tenir compte “el sistema de zonificació, el funcionament de la tarifació, la gamma de títols [...]”.

Dues o tres alternatives

El 2009 es demanava proposar “un mínim de tres models alternatius d’integració tarifària” en funció de tipus de trajectes, forma de transport, funcionament de la tarificació o tipologia dels títols, i el 2014 es reclama “un mínim de dos models alternatius d’integració tarifària” amb propostes de models tarifaris, de zonificació i de preus.

Costos i reunions

En tots dos casos es requeria aportar informació detallada dels costos de les diverses alternatives i els seus beneficis, realitzant una anàlisi DAFO o multicriteri. En els dos estudis l’empresa encarregada s’havia d’anar reunint amb els ens territorials de transport públic.