Societat 16/09/2013

Teresa Baró: "Els altres ens tracten en funció de com ens perceben"

A ' La gran guía del lenguaje no verbal' Teresa Baró desvela les claus del llenguatge no verbal

Lara Bonilla
4 min

Les mans a les butxaques, la mà sobre la boca, els peus cap a dins, els braços creuats... Són gestos i moviments inconscients que revelen trets de la nostra personalitat. És el llenguatge no verbal. Ser conscients dels nostres gestos és el primer pas per conèixer-los i controlar els missatges que enviem als altres. A La gran guía del lenguaje no verbal (Paidós), Teresa Baró desvela les claus d'aquest llenguatge que no ens van ensenyar a l'escola.

Quina importància té la comunicació no verbal?

Transmet el més inconscient de nosaltres i el que, per tant, en general, controlem menys. És més impulsiu, més espontani, i el contingut que transmet és més de caire emocional i de les intencions que tenim. Amb les paraules podem comunicar moltes coses i molt complexes però no deixa de ser una petita part del que podem comunicar. El llenguatge no verbal transmet el que està relacionat amb la nostra manera de ser. Podem controlar molt més la paraula que el llenguatge no verbal.

¿Els gestos poden parlar més que les paraules?

Podríem dir que els gestos ens poden delatar moltes vegades i, a menys que ho controlem molt, són molt sincers. Podem mentir molt amb les paraules. Podem dir "T'estimo" o dir "Estic molt content" però, en canvi, la nostra veu, la nostra cara i la nostra posició del cos poden estar dient tot el contrari. I en aquest sentit el llenguatge no verbal és molt sincer.

Però dius que el llenguatge no verbal es pot entrenar.

Sí, i aquesta és la clau. Si coneixem el significat de molts dels gestos i entrenem el llenguatge no verbal, també podem aconseguir influir en el resultats de les relacions. No només influïm en els altres sinó que també ens influïm a nosaltres mateixos. Si modifico conscientment l'expressió corporal i la cara puc arribar a modificar el meu estat d'ànim, la meva actitud i, fins i tot, la meva personalitat. Un exemple: si estic trista, enfadada o amoïnada, la meva cara reflecteix aquest pessimisme. Si m'obligo de manera conscient i racional a fer una cara d'alegria i mostrar optimisme, al final no només aconsegueixo una reacció positiva de l'altre sinó que també canvio la meva actitud interior i el meu estat d'ànim. I això té un poder, però la gent no acaba de ser-ne conscient.

I per què cal fingir que no estem tristos? No podem estar-ho?

Sí, tenim dret a estar tristos. Però si nosaltres sabem que amb una actitud positiva la nostra vida pot fer un tomb, per què no utilitzem aquesta eina? No som conscients que eines molt elementals com el somriure, escoltar, seure de manera elegant... transmeten seguretat en nosaltres mateixos. I a través del llenguatge no verbal nosaltres també ens podem sentir d'una manera diferent. Si ara estic passant per un mal moment però necessito transmetre força, puc modificar-ho a través del llenguatge corporal. Encara que tots tenim dret a estar enfadats o tristos, el que ens permet relacionar-nos millor amb els altres no és això sinó l'optimisme, la generositat, l'alegria... Tot això fa que els altres reaccionin en positiu. Hi ha persones que sense adonar-se'n envien missatges negatius. Una persona que creua els braços, que arrossega els peus quan camina o que porta les mans a la butxaca dóna una imatge de passivitat, i una persona que es tapa molt la boca mostra timidesa i inseguretat. No podem oblidar que els altres ens tracten en funció de com ens perceben.

No som prou conscients del poder de la comunicació no verbal.

No ho som. Per això diem que el llenguatge no verbal és, molts cops, més sincer del que diem amb les paraules. La majoria de nosaltres quan ens veiem en un vídeo no ens reconeixem en els nostres gestos ni en la nostra expressió de la cara. "No sabia que movia tant les mans" o "No sabia que aixecava tant les celles". No estem acostumats al nostre llenguatge corporal perquè quan ens mirem al mirall normalment estem callats i quiets. Estaria molt bé que poguéssim analitzar-nos més i saber com ens expressem per poder canviar el que ens convé.

La gent molt expressiva també molesta.

L'excés de cordialitat a vegades fa que ens fem enrere. Això passa perquè ho percebem com a fals o interessat. Una manera de trobar el punt just és observar com és l'altre. Tots som diferents, però justament les persones que tenen aquesta capacitat d'observar l'altre, llegir el seu llenguatge corporal i adaptar el seu són les que tenen més possibilitats d'èxit en la seva relació.

Però pots acabar per no ser tu.

No, ets tu, una persona capaç d'adaptar-se als altres i oferir el millor d'ella mateixa. No és dolent, sempre depèn del que vulguis aconseguir. Si ho utilitzes per manipular i per a benefici propi exclusivament, llavors no.

Ha fet classes de llenguatge no verbal a polítics. Són bons alumnes?

No són fàcils. Es pensen que ja en saben i que tenen uns coneixements. No diré que siguin mals alumnes, però en el món de l'empresa els professionals són més receptius a rebre consells que no pas els polítics. Qualsevol directiu sap que en funció de com es comunica tindrà millors resultats.

stats