Vacances 100% ‘halal’: una oferta en expansió entre els turistes musulmans

Brussel·lesPiscines separades per a homes i dones, restaurants on no se serveix porc i on no es pot beure alcohol, i espais dedicats a la pregària. Aquests són alguns dels serveis que ofereixen els hotels 100% halal -en àrab, fa referència a tot el que està autoritzat per l’islam- com a reclam comercial. Un reclam amb un èxit evident, ja que cada vegada són més els musulmans seduïts per aquests viatges que respecten els preceptes de l’Alcorà a Malàisia, els Emirats Àrabs i, sobretot, Turquia. Segons un estudi de l’agència CrescentRating, el mercat del turisme musulmà creix més ràpid (4,8%) que la mitjana del turisme internacional (3,8%). Si el 2013 el turisme halal va generar 103.000 milions d’euros -prop del 13% de la despesa global en viatges-, s’espera que a l’horitzó del 2020 superi els 140.000 milions d’euros. I això sense incloure-hi el pelegrinatge a la Meca.

Un públic creixent que inclou fidels creients, però no només aquest perfil de ciutadà. “A vegades, en altres hotels, sentia que la gent em mirava perquè portava el vel a la piscina, així que vaig decidir provar un hotel halal i tant la meva germana com jo ens vam sentir molt més còmodes: podíem fer vacances sense renunciar als nostres valors”, explica la Türkan, una noia belga d’origen turc que es confessa musulmana no practicant, però que prefereix les vacances halal. “Els espectacles que fan als hotels normals sovint són massa pujats de to, mentre que als que fan en un hotel halal m’hi sento molt millor: també fan riure però són més discrets, més respectuosos”, afegeix.

La Türkan va descobrir aquest tipus de turisme gràcies a Aydin Tekin, director d’una agència de viatges a Schaerbeek -un barri de Brussel·les amb una alta concentració de musulmans- que té el contracte d’exclusivitat a Bèlgica amb cinc hotels de luxe a Antalya, a la costa mediterrània de Turquia. “Es poden fer vacances halal en hotels de tres estrelles, però els d’alta gamma són els que funcionen més bé: tot i que són una mica més cars que altres hotels de la mateixa qualitat, sempre estan plens i any rere any augmenten les tarifes”, explica Tekin. Des de 800 euros per persona i setmana en temporada baixa, viatge inclòs, aquesta cadena d’hotels de luxe al sud de Turquia ofereix no només espectacles d’acord amb les pràctiques de l’islam, sinó també uns menús respectuosos amb els ritus musulmans, excursions per conèixer el patrimoni històric i cultural i, sobretot, platges i piscines on se separa per sexe. O, més ben dit, piscines familiars -on els homes i els nens es poden banyar i les dones els poden acompanyar sempre que vagin amb roba de carrer o duguin burquini, una espècie de banyador integral- i piscines reservades a les dones, sense codi de vestimenta exigit. I tot i que no compten amb veritables mesquites ni imams que cridin a l’oració, sí que disposen de sales especials per anar a pregar. “Si et vols estar a la piscina a l’hora de la pregària ningú no et mira malament”, defensa la Türkan.

Ella és, sense saber-ho, el públic objectiu del turisme halal a Europa: musulmans de segona i tercera generació, de classe mitjana i mitjana-alta, que ja no entenen les vacances com l’oportunitat per tornar al país d’origen a visitar la família sinó com un moment per descansar.

Però no cal sortir del continent. Cada vegada són més els hotels que, en territori europeu, se sumen a aquesta tendència i ofereixen estades amb el segell de garantia halal. Una tendència poc explotada a l’Estat, tot i ser el destí de vacances de molts musulmans, atrets pel llegat d’Al-Àndalus. Segons l’estudi de CrescentRating, un de cada cinc saudites voldria passar les pròximes vacances a Espanya. Però no troben l’oferta adequada.