Valls tira la casa per la finestra
La trobada castellera més important de Catalunya i l'estrena d'un ballet de J.V. Foix i Miró són part del programa extraordinari de les Festes Decennals de Valls, que se celebren des d'avui fins al 6 de febrer.
Barcelona.Les Festes Decennals de Valls tenen moltes particularitats. La més cridanera: el pressupost. Aquest 2011 disposen de 2,7 milions d'euros (1 milió cedit per l'Ajuntament i la resta provinent d'ajuts públics, patrocinadors i entrades) que han fet allargar al màxim per organitzar 540 actes, la majoria gratuïts, a partir d'avui i fins diumenge de la setmana que ve. L'altra particularitat de les festes és que només se celebren cada decenni, els anys que acaben amb 1.
L'origen és, evidentment, religiós: honoren la Mare de Déu de la Candela, que se suposa que va salvar els habitants de la capital de l'Alt Camp de la pesta al segle XIV. Després encara els va ajudar amb la plaga de la llagosta de l'any 1687 i amb altres malalties contagioses. I, per recompensar tanta bondat celestial, el 1791 l'Església va instituir la processó de la Candela. La realitat és que les activitats paral·leles de les Festes Decennals s'han expandit de tal manera que la commemoració religiosa i oficial queda superada per una allau de propostes festives que converteixen Valls en la capital cultural de Catalunya durant dos caps de setmana.
Bressol dels castells
A les Decennals hi han passat esdeveniments importants. Per exemple, Narcís Oller es va estrenar en unes Festes Decennals. I el primer castell de la història es va aixecar per aquestes dates ara fa 210 anys. Si cada deu anys ja s'hi reuneixen la majoria de colles castelleres, enguany, que se celebra la proclamació dels castells com a Patrimoni de la Humanitat, s'hi reuniran absolutament totes: 57 colles i més de 7.000 castellers. I hi haurà un moment culminant: quan els grups de camises de colors aixecaran junts un pilar i un castell de fins a vuit pisos. La imatge promet. A més, hi haurà la primera fira castellera i un simposi internacional de castells, on es reuniran altres tipus de manifestacions folklòriques amb torres humanes.
Un ballet de Foix i Miró
L'altre gran titular de les festes és l'estrena mundial del ballet Ariel , amb música del vallenc Robert Gerhard, textos de J.V. Foix i escenografia de Joan Miró. La composició, surrealista, s'inspirava en La tempesta de William Shakespeare i va guanyar el Premi Isaac Albéniz de la Generalitat de Catalunya el 1935, però mai es va representar. A principis de segle el coreògraf Léonide Massine ho va intentar per als Ballets Russos de Diaghilev, però la Guerra Civil es va interposar en el projecte. Setanta-cinc anys després, Montse Colomer i Carme Vidal dirigiran el ballet amb tres-cents escolars. Un altre signe identitari que Valls s'ocuparà de recuperar.
