Els ajuts socials també s'obliden dels més pobres
Les ajudes socials a l'Estat mantenen un esquema precrisi que beneficia més la classe mitjana que no pas els més pobres. La despesa social és la més baixa d'Europa i la pobresa la més alta.
BARCELONA.Hem sentit a dir moltes vegades que la crisi econòmica ha fet créixer la pobresa i especialment la pobresa infantil, que arriba ja al 27%. Però l'estudi de l'Observatori Social d'Espanya i la UPF impulsat per l'Obra Social La Caixa, que analitza L'impacte de la crisi en les famílies i la infància, alerta que la culpa no és només de la crisi. "La causa principal de la pobresa a l'estat espanyol és la falta de transferències públiques" als col·lectius vulnerables, diu el professor de la UPF Sebastián Sarasa.
Al capdavant d'EuropaLa taxa de pobresa més alta i la despesa social més baixa
La taxa de pobresa severa infantil de l'Estat (9,4%) és la més alta de tot Europa. I això és així, segons els autors de l'estudi, perquè la despesa pública social per habitant és la més baixa de la Unió Europea dels 15. Països que han patit caigudes més grans del PIB, com Alemanya, o que han estat intervinguts, com Irlanda, "han evitat que la pobresa infantil creixi un 45% com ha passat a Espanya, gràcies a l'estructura del mercat laboral i, sobretot, als ajuts socials", assenyala Sarasa.
Ajuts a la classe mitjanaLes prestacions són precrisi i obliden la pobresa extrema
Pel professor d'economia aplicada de la UB Jorge Calero, el problema de les prestacions socials a l'Estat és que mantenen un esquema de l'època de vaques grasses, que posa el focus en ajuts com les pensions a la gent gran mentre que "els joves amb fills no tenen ajuts". "Les transferències socials beneficien més la classe mitjana que no pas la més pobra", afegeix Sarasa, que ho atribueix a l'orientació tradicional de les polítiques socials, que "primen incentivar l'ocupació femenina". "Però ara la prioritat haurien de ser els col·lectius vulnerables", apunta.
Famílies amb fillsEls que estan pitjor són les llars monoparentals i els immigrants
Els grups més vulnerables són avui els immigrants no comunitaris i les famílies monoparentals. De fet, a qui més ha afectat la crisi ha estat a les famílies amb fills, immigrants o no. Tot i que l'índex d'exclusió social a Catalunya és el mateix (16%), des del 2007 aquesta taxa ha crescut un 26% per a les famílies amb nens i un 15% a les que no tenen fills. "La centralitat de la família a les polítiques de l'estat espanyol no apareix, no les té en compte en la despesa pública social", denuncia el director de l'Observatori, Vicenç Navarro.
Retallades familiarsAugmenta la despesa en escola bressol i menjador escolar
L'estudi analitza també què han fet les famílies per capejar la crisi. Des del 2007, redueixen la despesa en roba d'adult i en servei domèstic; l'any 2008 retallen en oci i el 2009 ja comencen a gastar menys en alimentació. Per contra, augmenta la despesa familiar en menjador escolar i en escola bressol, tant per una necessitat més alta dels pares de fer més hores de feina com per les retallades als ajuts en aquests serveis. En altres casos, en canvi, la preocupació és que "molts nens que deixen d'anar al menjador escolar ja no tornen a l'escola a la tarda", segons la codirectora de l'estudi Mònica Clua.
Entitats "desbordades"El 59% de les organitzacions socials han retallat despeses
Espanya sempre ha tingut l'índex de pobresa al voltant del 20%. Avui, "el gran problema són els que ja eren pobres abans de la crisi, perquè no tenen manera de sortir-se'n", diu Clua. Davant la falta d'ajuts públics, alerta que les entitats del tercer sector estan "desbordades": el 59% han retallat els seus pressupostos amb la crisi, justament quan les necessitats són molt més altes.
