Els arbres s'enforteixen contra el canvi climàtic

WASHINGTONUn estudi de la Universitat de Michigan desafia investigacions predominants sobre com reaccionaran els boscos del futur a l'escalfament global. L'informe revela que els arbres tenen una capacitat per absorbir diòxid de carboni més potent i duradora del que es pensava. "Alguns dels supòsits actuals sobre com responen els ecosistemes a l'augment de la quantitat de CO s'hauran de revisar davant els resultats de la nostra investigació", afirma Donald Zak, professor d'ecologia de la Universitat de Michigan i autor principal de l'estudi publicat a la revista Ecology Letters.

Els científics van crear un bosc experimental de poc més de 15 hectàrees a Wisconsin, en el qual van simular les condicions atmosfèriques que s'estima que hi haurà a la segona meitat d'aquest segle. Entre el 1997 i el 2008 van sotmetre el bosc d'arbres -on hi havia bedolls, aurons i trèmols- a grans quantitats de diòxid de carboni. D'altra banda, per simular un ambient encara més contaminat, amb un índex de pol·lució que es calcula per al futur, alguns dels arbres també es van tractar amb ozó, una substància que a les capes baixes de l'atmosfera té un efecte nociu en els teixits de les plantes i dificulta la fotosíntesi. L'experiment va produir resultats inesperats. Els arbres van créixer de manera accelerada durant 12 anys, sobretot al final del període d'investigació. De fet, en els últims tres anys, els arbres amarats amb CO van créixer un 26% més que els que no es van exposar a la substància. L'efecte fertilitzant del COés conegut pel món científic, però fins ara es considerava de curta durada. "Els arbres sotmesos a nivells alts de diòxid de carboni van desenvolupar arrels més petites que van augmentar la seva eficiència en l'obtenció de nitrògens del sòl", explica el professor Zak.

Al mateix temps, la quantitat més gran de fulles caigudes i en descomposició va incrementar el ritme a què els microorganismes retornaven els nitrògens al sòl. El creixement dels arbres, però, no és il·limitat. Donald Zak remarca que en un moment donat, quan les arrels hagin explotat al màxim el nitrogen disponible en el sòl, l'efecte fertilitzant del CO s'aturarà. Tot i això, segons aquest professor, ningú sap encara quant de temps passarà fins a arribar a aquesta situació. Els resultats són una bona notícia, però els científics adverteixen que aquest creixement i l'augment de la capacitat dels boscos d'absorbir diòxid de carboni no es poden exagerar i, per això, cal que se segueixin adoptant mesures per reduir les emissions de CO.

D'altra banda, l'experiment relacionat amb els arbres sotmesos a nivells d'ozó també va revelar resultats interessants. Durant els primers anys van créixer menys, ja que aquesta substància va disminuir l'efecte fertilitzant del CO, però al final del període estudiat la productivitat del bosc en la seva totalitat no es va veure afectada. "El que va passar és que les espècies més tolerants a l'ozó van créixer més i van compensar l'efecte negatiu en altres espècies", assegura Zak.

Aquesta reacció s'anomena creixement compensatori i posa en relleu, segons l'equip d'investigadors, la diversitat biològica dels ecosistemes, ja que tenen un paper important a l'hora de donar una resposta al canvi climàtic.