Dos milions d'hectàrees del territori català són forestals i, d'aquestes, 1,3 milions són boscos. Aquestes xifres són exhibides de vegades amb l'orgull de qui posseeix un patrimoni intocable, però en realitat el bosc s'ha de tocar. De fet, és imperatiu explotar-lo racionalment perquè sobrevisqui. "El bosc ha crescut molt i s'ha fet tan dens en alguns indrets que és més fàcil que s'activin els elements patògens", assenyala Josep Escorihuela, director general del Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat.
No menys important és la qüestió dels incendis. "Aquesta és una gran amenaça sobretot quan són recurrents en un lloc on la pluviometria és dèbil, ja que arriba un moment en què el bosc no es regenera", explica el director general. L'explotació ordenada dels recursos forestals és un factor de prevenció dels focs. Igualment el fet d'obrir clarianes i deixar espais de pastura entre la densitat arbòria excessiva té conseqüències positives en la fauna: "sense llum i espais oberts la biodiversitat acaba disminuint".
Avui només s'aprofita el 15% del volum de fusta que creix cada any als boscos catalans. És un volum enorme que s'ha estimat en 33 milions de metres cúbics. Aquesta situació és històricament nova. Fins a mitjan segle XX, al medi rural tothom feia servir la llenya per escalfar-se i cuinar i hi havia molts serradors i ebenistes i grans empreses explotadores. Als anys 60 tres importants papereres s'encarregaven d'extreure biomassa com a recurs per a la seva activitat.
Com hem arribat aleshores a la situació actual? Segons Pere Navarro, enginyer forestal de l'àrea d'aprofitaments fusters i biomassa del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), "des de fa un mínim de vint anys, el mercat de la fusta ha registrat una tendència de tancament d'empreses que s'ha fet més evident a partir de l'inici de la crisi econòmica actual". A aquesta tendència hi han contribuït els elevats costos d'explotació, a causa de l'augment dels jornals i del combustible.
Així, progressivament, s'ha deixat d'invertir en els recursos adequats per fer aquestes feines. Tot plegat ha fet que els aprofitaments forestals a Catalunya tinguin una rendibilitat econòmica baixa. "I si hi afegim pèrdua de població rural durant les últimes dècades i canvis en la percepció del bosc com a recurs, el conjunt ens dóna menys aprofitament", segons Navarro. Ell pensa que seria bo que la gent s'adonés dels beneficis socials, econòmics i ecològics d'una bona explotació.
Josep Escorihuela creu que "els problemes de desforestació de les selves tropicals ha influït molt negativament en l'opinió pública. Moltes persones han interioritzat la idea que talar arbres sempre és negatiu, i això no és veritat". Els propietaris coincideixen a assenyalar que cal un canvi de mentalitat i que falta coneixement de la realitat d'aquests ecosistemes.
Josep Maria Tusell, enginyer forestal del Consorci Forestal de Catalunya, pensa que "la gent ignora els importantíssims serveis ambientals que presta el bosc, com són la fixació de CO i la retenció d'aigua, i és poc conscient que cal intervenir-hi per garantir que continuarem tenint aquests serveis en el futur".
Més enllà de la percepció social, cal esmentar també la gran quantitat de fusta il·legal que entra a Europa -unes 350.000 tones anuals- que enfonsa els preus. Els propietaris tenen serioses dificultats per assumir les actuacions que farien falta al bosc: "entrar a desbrossar o a tallar uns pins que ja són massa alts té un cost superior al valor de mercat d'aquesta fusta", indica Josep Maria Tusell.
Calor i electricitat
Un altre aprofitament possible de la biomassa és la producció de calor i electricitat. D'un temps ençà al Bages, el Lluçanès i la Cerdanya, entre altres, s'està estenent l'ús de calderes que serveixen per escalfar habitatges, però també ajuntaments, poliesportius i escoles. L'Institut Català d'Energia destina uns dos milions d'euros anuals a incentivar aquest tipus de calderes, i sol rebre, també cada any, unes 600 sol·licituds d'instal·lació.
Pel que fa a la producció d'electricitat, actualment hi ha una planta en servei a Móra d'Ebre i 10 més estan en una fase avançada dels tràmits administratius. Totes sumen uns 88 MW de potència instal·lada. Cal afegir-hi encara una desena més de projectes.
Com s'ha demostrat al centre i al nord d'Europa, l'explotació de la biomassa revitalitza l'economia rural. És un efecte que no passa desapercebut en temps de crisi tenint en compte el despoblament i empobriment de certes contrades del nostre país. "Cada 7.500 tones de fusta mobilitzada poden crear entre 7 i 8 llocs de treball directes a l'any en les tasques d'aprofitament forestal i en la gestió dels centres de logística; aquestes xifres suposarien una superfície forestal gestionada que pot anar de 230 hectàrees a 460 anualment", explica Pere Navarro.
L'actual govern de la Generalitat aposta per l'energia produïda a partir de la biomassa però ha de concretar els objectius en aquest àmbit en el nou pla d'energia en què es treballa en aquests moments, i que hauria d'estar enllestit a inicis del 2012. És possible que, a diferència de la solar o de l'eòlica, el sostre de l'energia produïda amb biomassa forestal a Catalunya sigui més baix, però tot suma. I més quan la Unió Europea s'ha fixat com a objectiu que el 20% de l'energia sigui d'origen renovable a finals d'aquesta dècada.
El repte radica ara a portar a terme una explotació guiada pels experts, i amb la col·laboració de tots els agents implicats, que a mitjà termini permeti crear un mercat viable. Aquesta explotació ha de ser rendible i sostenible. Sobre aquest últim punt no hi ha perill: "qui aprofita el bosc per extreure biomassa és el primer interessat que n'hi hagi per a altres anys. Si no, se li acaba el negoci", conclou Pere Navarro.
