Publicitat
Publicitat

ARQUITECTURA

Bosch i Capdeferro reben avui la menció a l'arquitectura emergent del Premi Mies van der Rohe per la Casa Collage

Una casa per a la família

"Es talla, no hi ha cobertura. No s'agafa mai vacances, però aquestes dues setmanes precisament és fora amb la mare ", es lamentava fa uns dies l'arquitecta gironina Bet Capdeferro. Ella i Ramon Bosch, el seu marit, reben avui a Barcelona, al pavelló que porta el nom de l'arquitecte alemany, la menció especial arquitecte emergent del prestigiós Premi d'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea Mies van de Rohe per la Casa Collage. El pare de la Bet, el mestre d'obres Josep Capdeferro, amb qui intenta contactar en va perquè ens expliqui com van anar les obres, ha estat clau per transformar una sèrie d'edificacions ruïnoses de diferents èpoques del Barri Vell de Girona en aquesta casa tan actual com respectuosa amb la història dels edificis que la formen. "Sense la seva energia i la seva tenacitat no l'hauríem pogut tirar endavant", afegeix la Bet. "Ha fet fàcil un procés constructiu molt complex. El seu sentit comú va ser vital", subratlla el Ramon.

Malgrat que la casa porta la firma de la Bet i el Ramon, tots dos remarquen que són "els autors d'una obra amb molts autors", la història de la qual es remunta a fa prop de vint anys, quan Josep Capdeferro i el seu germà van començar a fer neteja de les innombrables compartimentacions que ens les últimes dècades havien desvirtuat dues finques històriques del Barri Vell. Més tard van poder afegir una tercera casa. La Bet i el Ramon van ser testimonis de tot aquest procés i s'hi van incorporar més endavant. "Va ser com enamorar-se d'algú que coneixes fa vint anys", recorda el Ramon. Tot en família i per a la família: a més de viure-hi, la Bet i el Ramon hi tenen el seu estudi, el germà de la Bet també s'hi ha traslladat i en un futur no gaire llunyà les cosines de la Bet també hi aniran a viure. Amb Josep Capdeferro al capdavant de les obres, la Bet i el Ramon han pogut experimentar una manera de treballar gens habitual en l'arquitectura contemporània. Durant les obres van tenir tot el temps que els va caldre per trobar les solucions més respectuoses amb els diferents edificis i evitar, així, el que anomenen "les receptes d'estudi". El resultat "d'haver pogut tocar amb tota aquesta banda", com diu la Bet, salta a la vista. La intervenció que hi han portat a terme s'adapta com un guant a l'edifici, que data del segle XIV, tot i que durant les obres es van trobar restes del segle XI. "La Casa Collage és com una animal que ha trobat una nova closca", conclou el Ramon.

El collage del nom de la casa reflecteix, en el fons, l'estratègia que han fet servir, "un guió obert" que els ha donat tant la flexibilitat com la possibilitat de ser coherents.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT