Societat 20/08/2014

El món casteller posa èmfasi en la seguretat a la pinya

Un any després de l’accident de Gràcia es treballa per enllestir un protector cervical

Albert Solé / Efren Garcia
4 min

BarcelonaDilluns va fer un any de l’accident que van patir els Castellers de la Vila de Gràcia en fer llenya del cinc de vuit amb què encaraven la segona ronda de la diada castellera de la seva festa major. La formació barcelonina, enfortida socialment després d’uns dubtes inicials, conviu amb aquell record, que va deixar el seu company Mike quadriplègic i amb respiració assistida. Raimon Garriga, cap de colla dels graciencs, explica: “Al principi semblava que no podríem seguir fent castells, després ens vam animar a fer-ne de vuit i al final en vam fer de nou i tot”. Ho van demostrar diumenge passat durant la festa major. La colla ha incidit molt en les correccions de la posició del cap dels seus castellers a la pinya i el president de la formació, Oriol Francolí, afirma: “Col·laborem en les jornades de prevenció de lesions, fins i tot vam organitzar les sessions que es van fer al novembre al nostre local”. Francolí explica sobretot que “es va tractar d’una excepció entre excepcions”, ja que “les caigudes són poques” -actualment, estan al voltant del 2,2%-“i les lesions greus són una excepció” dins d’aquest 2,2%.

El protector encara tardarà

Dani Castillo, metge de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), admet que arran de l’accident de Gràcia de fa un any es van adonar que hi havia hagut un cert relaxament amb les mesures de seguretat dels membres de la pinya, que de tan evidents i tan lògiques s’havien oblidat de recordar. “Jo insisteixo sempre que hem de desterrar el concepte de castell fàcil ; cap castell és fàcil, tots tenen un risc, i això val per a una colla novella com per a la primera del rànquing”, emfatitza Castillo. La Coordinadora, abans de l’accident de Gràcia -el més greu de l’últim any però no l’únic-, ja s’havia posat a treballar amb una empresa de Terrassa -Leitat Technological Center- per crear un prototip de protector cervical. “No tenim pressa, durant aquest any i mig hem estat treballant en els mecanismes d’aquest tipus de lesions per saber què hem de protegir exactament, i ara estem treballant en la recerca del material ideal per fer-ho”, explica Dani Castillo, que recorda que, en paral·lel a aquest estudi, la Coordinadora ha decidit posar molt l’accent entre les colles en la importància de la seguretat activa, amb reunions amb els caps de colla, i la reedició d’un fulletó anomenat Fem pinya, que recull les normes bàsiques de seguretat per posar-se en una pinya i evitar lesions, lleus i greus. En el text introductori d’aquest fulletó es recorda que, si a la feina o en el trànsit les mesures de prevenció d’accidents són obligatòries, els castells no en poden quedar al marge. “Segons uns estudis, una pinya ben construïda pot arribar a absorbir el 60% de l’energia de la caiguda d’un castell”, explica Fem pinya. El consell principal, i en lletres majúscules, és no aixecar el cap mentre dura un castell si s’és a la pinya. “Estem més sensibilitzats quan veiem que un casteller aixeca el cap a la pinya, i preferim perdre un quart d’hora a l’assaig per tornar a explicar els conceptes de seguretat”, comenta Oriol Francolí, president dels Castellers de la Vila de Gràcia.

Poques lesions, però molt greus

La doctora Montserrat Bernabéu és la cap de la unitat de dany cerebral de l’Institut Guttmann des del 1993 i en tot aquest temps només ha tractat cinc casos de castellers lesionats; l’últim, el Mike Lane, de la Vila de Gràcia. “Una lesió medul·lar pot ser completa o incompleta. Si és incompleta hi ha diferents graus, i algunes poden recuperar-se al 100%, i d’altres només parcialment. Les completes no es recuperen mai, i les dels castellers acostumen a ser completes [no poden respirar, no poden moure els braços ni les cames], les pitjors que hi ha”, recorda la doctora Bernabéu, que explica que en aquests casos la seva tasca és ensenyar-los a adaptar-se a la nova situació. La doctora celebra que la Coordinadora estigui treballant en un protector cervical: “Encara que hi ha poques lesions així, ja són massa; el protector hauria de repartir la força de la caiguda i que no es localitzi tota a les vèrtebres altes”. Malgrat tot, el metge de la Coordinadora, Dani Castillo, recorda: “Hem de ser conscients que la nostra activitat té un risc, però si ho fem bé és un risc controlat”.

Fa un any

“Aquests accidents passen un cop cada 10 o 12 anys i ens ha tocat a nosaltres”

La Marta Latorre és una dona menuda i ferma que s’ha enfortit arran del que va passar fa un any, el 18 d’agost del 2013, a la plaça de la Vila de Gràcia, durant la jornada castellera de la festa major. El seu marit, el Mike Lane, un irlandès que viu a Catalunya des del 1999, estava a la pinya del 5 de 8 de la colla d’aquest barri barceloní que va fer llenya, i que li va provocar una lesió cervical molt greu. Les seves dues filles, de 12 i 8 anys, estaven al pom de dalt d’aquell castell, recorda la Marta. En Mike va rebre l’alta de l’Institut Guttmann fa tot just un mes. L’accident l’ha deixat quadriplègic (no té mobilitat del coll en avall) i ha de respirar amb l’ajuda d’una màquina, tot i que la Marta diu que amb el temps pot arribar a fer-ho per si sol. Els quatre eren membres dels Castellers de la Vila de Gràcia des de feia quatre anys, i tot i que ho han deixat, no reneguen dels castells. “Aquests accidents passen cada 10 o 12 anys i ens ha tocat a nosaltres”, admet la dona, que és el primer cop que en parla públicament. De la colla gracienca, la Marta només té paraules d’agraïment: “Jo no tinc carnet de conduir i els castellers van elaborar un graella per fer torns i portar-me a l’hospital i torna-me a casa cada dia”. És només un exemple del que fa la comissió que va crear la colla de Gràcia per ajudar el Mike i la seva família. L’altre pilar en què la Marta s’ha hagut de recolzar ha sigut la família. Van haver de canviar de casa perquè la seva no estava adaptada per a una cadira de rodes, i li va costar molt trobar-ne una. Al final, la germana de la Marta els va deixar la seva, uns baixos, i ella es va traslladar a un altre lloc. La Marta només mira al futur i té el cap ple de projectes, tots relacionats a solucionar els problemes de les persones amb cadira de rodes.

stats