POLICIAL
Societat 06/04/2013

El comissari Trapero, el cap dels Mossos que ningú sospitava

Espadaler encarrega la direcció del cos al fins ara responsable d'investigació

Anna Punsí
3 min

BarcelonaQuan es treu l'uniforme, el comissari Josep Lluís Trapero es posa texans i samarreta i se'n va a l'hort a cavar. És una petita parcel·la familiar situada a prop de Vilafranca del Penedès que va redescobrir fa tres anys quan va morir el seu pare, la primera persona en qui va pensar dimecres quan el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, li va encarregar la direcció operativa dels més de 17.400 efectius que té actualment el cos. Va recordar-se del seu pare i del seu amic de l'ànima, David Martínez Madero, fiscal d'Anticorrupció que va morir a Milà de manera sobtada el gener de l'any 2011, i que va deixar un buit enorme.

Trapero és llicenciat en dret i mosso d'esquadra des de fa 23 anys. Ha forjat tota la seva carrera al cos arrencant des de la base com a agent i amb 47 anys ha arribat al punt més alt de la cúpula policial. Apareixia en poques, per no dir cap, de les travesses per portar les regnes dels Mossos. Ocupava des de fa més d'un any la direcció de la Comissaria General d'Investigació Criminal i ell mateix i el seu entorn creien que aquesta era la seva màxima aspiració professional i el seu lloc ideal després de dedicar bona part de la seva carrera a indagar en la cara més fosca de la condició humana. Però ha saltat la sorpresa. Espadaler li ha confiat el càrrec mentre alguns dels comandaments que es postulaven arrufen el nas perquè Trapero és de l'última fornada dels 16 comissaris que té el cos i consideren que, per veterania, els tocava abans arribar a dalt de tot. Substitueix el comissari Josep Milan, d'un tarannà més institucional, i que ha dirigit el cos els últims 5 anys i mig. Milan, de 54 anys, seguirà sent home de confiança de la conselleria i es dedicarà a la coordinació amb les policies locals.

Auster i molt intuïtiu

A l'hort del comissari Trapero -Jose per als seus familiars i amics i Josep Lluís per als que l'han conegut de gran- ara és època de carxofes, patates, cebes i alls. Aquest policia, nascut a Santa Coloma de Gramenet i que fuma com un carreter, arrenca les males herbes, remou la terra i recull els fruits amb la mateixa tossuderia i energia que exigeix als seus comandaments a l'hora de treballar en un cas. Té fama d'home dur i implacable, treballador, auster, molt intuïtiu, seriós, corporativista i lleial. Una font pròxima a l'anterior conseller, Felip Puig, explica que durant la investigació del cas Mercuri, que esquitxa l'exalcalde de Sabadell, Puig no gosava trucar a Trapero, que dirigia el cas, tement que s'ho pogués prendre com una ingerència o una pressió. Aquest zel i reserva amb els casos és calcat al que té a l'hora de donar a la premsa qualsevol detall o informació sobre les investigacions obertes.

El seu cercle és petit: un grup d'estrets col·laboradors que l'han acompanyat en la trajectòria vital i professional, com una espècie d'intocables d'Eliot Ness. Ha defensat amb fermesa alguns dels seus homes de confiança, a l'ull de l'huracà, pels moviments del jutge que investiga el cas Macedònia, una suposada xarxa de connivència entre narcotraficants i policies, que s'allarga des de fa quasi tres anys.

El seu personatge públic no deixa indiferent. Ningú li qüestiona el lideratge, però els més escèptics o crítics volen comprovar com se'n surt més enllà de la investigació i si serà capaç de cohesionar un cos tan divers. El seu nomenament ha coincidit amb la celebració arreu del territori de les Esquadres, la festa patronal dels mossos. Això li està prenent temps per tancar-se al despatx i pensar amb calma però li facilita l'oportunitat en un temps rècord d'acostar-se al cos i xuclar les inquietuds. Amb tot, seguirà buscant moments per anar a l'hort i escoltar Serrat durant el camí.

stats