DE DADES CIENTÍFIQUES I DE CONSPIRACIONS
Societat 29/01/2011

Els complots no maten ocells, i les persones, sí

Leslie Kaufman
3 min
Un analista estudia un exemplar a la ciutat sueca de Falköping.

The New York TimesAprincipis de mes, quan uns 5.000 trupials d'ala vermella van caure del cel en una nit a Arkansas, als Estats Units -posteriorment també van morir centenars d'ocells a Louisiana i a Suècia-, es va recórrer als biòlegs per aigualir les especulacions públiques sobre pesticides i proves militars secretes, tot recordant a tothom quants ocells hi ha i quants en moren. Normalment ho fan com a resultat de l'activitat humana, però de maneres molt més mundanes i descoratjadores del que s'imaginen els amants de les conspiracions.

Les xifres parlen. "5.000 milions d'ocells moren als Estats Units cada any", diu Melanie Driscoll, biòloga i directora de conservació de les aus a la ruta migratòria del golf de Mèxic i el Mississipí per la Societat Nacional Audubon. "Això vol dir que, de mitjana, 13,7 milions d'ocells moren cada dia en aquest país." Aquest nombre, tot i ser gran, s'ha de contextualitzar. El Servei de Peixos i Vida Silvestre federal estima que un mínim de 10.000 milions d'ocells es crien als Estats Units cada any i que fins a 20.000 milions poden ser al país durant la temporada migratòria de tardor.

Fins i tot sense humans, desenes de milions d'ocells es perdrien cada any per culpa de depredadors i accidents naturals -milions de pollets moren durant els seus primers intents de volar-. Però d'acord amb el Servei de Peixos i Vida Silvestre, l'activitat humana ha complicat molt la tasca de la supervivència. Tot i que la mortalitat és difícil de calcular amb certesa, el govern ha fet estimacions de quants ocells moren per causes diverses al territori nord-americà.

Gats, finestres i cotxes criminals

Algunes de les trampes mortals més grans són sorprenents. Gairebé tothom recordarà una experiència amb una mascota que torna a casa orgullosa amb un ocell cantaire a la gola. A nivell nacional, els gats domèstics i salvatges maten centenars de milions d'ocells cada any. Un estudi fet a Wisconsin va trobar que només els gats domèstics rurals (per tant, excloent un gran nombre de gats suburbans i urbans) mataven, aproximadament, 39 milions d'ocells a l'any.

Els pesticides maten 72 milions d'ocells directament, però un nombre desconegut i probablement més gran d'aus ingereixen els verins i es moren després sense ser vistes. També hi ha les topades contra objectes, que molt probablement és el que va matar els ocells a Arkansas. El govern estima que només els xocs contra finestres d'edificis sumarien fins a 976 milions de morts d'ocells a l'any. Els cotxes en maten uns altres 60 milions.

Les línies d'alta tensió i de distribució d'electricitat també són obstacles mortals. Extrapolant estudis europeus, el Servei de Peixos i Vida Silvestre federal estima que 174 milions d'ocells moren cada any xocant amb aquestes xarxes. Cap d'aquestes xifres té en compte l'assassí d'ocells més gran d'Amèrica: la pèrdua d'hàbitats per la urbanització. Tot això explica per què una quarta part de les 836 espècies d'ocells protegides sota la llei de les aus migratòries estan en seriós declivi. Evidentment, els verins i les xarxes elèctriques no són tan emocionants com els complots secrets del govern, però la biòloga Discroll diu que és hora de fixar-nos-hi. "És la història que la premsa i el públic s'han perdut i és important i oportuna, donada la preocupació present", afirmava. "I és el que motiva els que treballem en la conservació d'ocells a intentar abordar els canvis induïts per l'home als nostres hàbitats, el nostre paisatge i el nostre clima", afegeix Discroll.

stats