El copagament de la residència podrà ser superior als ingressos

Barcelona.Actualment una persona jubilada amb la pensió contributiva mitjana, de 1.005 euros, ha de fer front a un copagament de 891 euros per una plaça de residència per al grau mitjà de dependència. Amb el nou sistema de copagament que prepara el departament de Benestar Social i Família, si tingués un pis amb el valor cadastral mitjà, de 69.016 euros, en el qual no visquin ni la parella ni cap familiar a càrrec, encara que no el tingui llogat, aquest copagament augmentaria fins als 1.179 euros. Una quantitat superior als seus ingressos que, en cas que no la pogués pagar, li podria generar un deute. I fins i tot es podria donar la circumstància que aquest deute l'acabessin heretant els seus fills.

La presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, Àngels Guiteras, alerta que "tenir un patrimoni no és una garantia que realment puguis assumir un copagament més important del que estàs assumint". Guiteras es mostra preocupada per la possibilitat que hi hagi "més dificultats de les persones per accedir a aquests serveis", i demana que aquest nou sistema "no deixi marge a aquestes situacions". "Ens preocupa, en general, la situació d'ajustaments i retallades a la llei de la dependència", sentencia Guiteras, que recorda que el departament de Benestar va suspendre l'any passat la concessió de nous ajuts per pagar geriàtrics privats als dependents en llista d'espera per a una plaça pública.

Núria Carrera, degana del Col·legi Oficial de Treball Social, considera que "el problema de tenir en compte el patrimoni és que hi ha el risc de no tenir efectiu", i afegeix que "potser tens un habitatge de propietat però no li treus rendiment, i menys ara que ni es ven ni es compra". Sobre les conseqüències que podria tenir l'aplicació d'aquest nou sistema, Carrera explica que "les conseqüències sempre són que la facilitat d'accés al recurs no sigui real", i també ho relaciona amb altres mesures com la suspensió dels ajuts per pagar geriàtrics privats. "Des del món del treball social veiem que ningú està accedint al sistema, perquè la majoria entraven amb els ajuts per pagar geriàtrics privats", afegeix.

El president de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC), Mario Cugat, recorda que, dels beneficiaris de la llei de la dependència, "la immensa majoria de gent té moltes dificultats econòmiques i no està en condicions de fer uns copagaments com aquests". Cugat afegeix que "en la llei de la dependència estava previst que el primer habitatge mai entrés en la valoració del patrimoni". Es mostra prudent, a l'espera de rebre explicacions, però avisa que "si es fes d'aquesta manera seria encara una agressió afegida" i alerta que "estem confonent la persona amb la família". La possibilitat que els fills del dependent poguessin arribar a heretar un deute li fa apujar el to de veu: "No pot ser de cap manera".

Principi de justícia social

En una entrevista a l'ARA del 21 de desembre, la consellera de Benestar, Neus Munté, va justificar la introducció del patrimoni en el càlcul del copagament perquè "la llei de la dependència ho permet i forma part d'un principi de justícia social". El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) va publicar el 20 de gener el projecte d'ordre que està elaborant el departament de Benestar per aplicar aquest nou sistema, com a pas previ imprescindible abans de l'aprovació definitiva. El departament ha declinat la petició de l'ARA per explicar el funcionament del sistema que es descriu en aquest document que ja és públic, argumentant que alguns detalls encara es podrien retocar amb les al·legacions que es rebin abans de l'aprovació.

Eva Granados, portaveu del PSC a la comissió de Benestar del Parlament, replica que "pot ser de justícia social si es té en compte el patrimoni per a tothom, però si només es té en compte el patrimoni per accedir a un servei social, ja no". Granados subratlla que "si la gent pagués impostos pel que té i pel que hereta, a més de pel que guanya, seria molt just que per accedir als serveis socials també es tingués en compte el patrimoni". Assegura, però, que actualment això no passa, i que "la gent que accedeix a serveis públics és gent més aviat pobra". En la mateixa línia que els representants de les entitats, la diputada socialista alerta que "una cosa és tenir patrimoni i una altra cosa és tenir diners cada mes per poder fer front al copagament".

Granados i les entitats del sector de la gent gran també coincideixen a l'hora d'assenyalar que la reforma no s'està fent amb el diàleg i el consens que la consellera Munté va prometre en la seva última compareixença a la comissió de Benestar del Parlament. "Jo els ho vaig preguntar en la reunió posterior del Govern i els grups parlamentaris, i em van dir que estaven fent una ordre, però he tingut coneixement del projecte d'ordre pel DOGC, no perquè m'hagin dit que ens ho miréssim junts i comparéssim propostes", explica Granados. La Taula d'Entitats del Tercer Sector, el Col·legi Oficial de Treball Social i la FATEC tampoc han estat consultades durant l'elaboració, i volen que es tracti en la pròxima reunió del Consell General de Serveis Socials.

Els usuaris més, l'Estat menys

La participació dels usuaris en el finançament del sistema de la dependència ha passat d'un 6,5% del cost global el 2009 a un 13,3% el 2012. La Generalitat també ha hagut d'incrementar la seva aportació, i ha passat d'un 58,7% el 2009 a un 68,7% el 2012. Per contra, l'aportació de l'Estat no ha deixat de caure, i ha passat d'un 34,8% del total el 2009 a un 17% del total el 2012. El plantejament inicial de la llei preveia que el finançament públic es repartís a parts iguals entre el govern espanyol i les comunitats autònomes, tot i que la llei només va recollir l'obligació de les comunitats d'igualar el finançament aportat per l'Estat, i no a l'inrevés. Des que es va començar a aplicar, el govern espanyol mai ha aportat els recursos necessaris, cosa que ha obligat la Generalitat a fer un sobreesforç.