SETMANA DE L’EDUCACIÓ
Societat 19/09/2014

El cost creixent de les escoles bressol

El Govern ha reduït més d’un 50% la seva aportació a les llars d’infants del 2010 al 2013

Elisabet Escriche
3 min

BarcelonaEls infants de la mateixa condició socioeconòmica que han anat a l’escola bressol un mínim d’un any obtenen més bona nota en les proves PISA que els que no hi han anat mai. Segons l’OCDE, els alumnes que han passat per les llars d’infants treuen de mitjana 33 punts més en aquestes proves, que avaluen el rendiment escolar de joves de 15 anys de 65 països d’arreu del món.

Aquests beneficis acadèmics xoquen frontalment amb la capacitat econòmica de les famílies per fer front al cost d’una plaça de llar d’infants pública. Segons l’informe L’agenda de la política educativa a Catalunya: una anàlisi de les opcions de govern (2011-2013),encarregat per la Fundació Bofill, des del curs 2010-2011 fins al 2012-2013 els preus de les escoles bressol s’han disparat a causa de la reducció de fins a un 52% de l’aportació del departament d’Ensenyament.

El curs 2009-2010 el Govern finançava amb 1.875 euros cada plaça d’escola bressol. Era un terç del cost total, els altres dos els assumien a parts iguals les famílies i l’Ajuntament. El curs següent l’aportació de l’administració es va reduir a 1.600 euros -com a contrapartida va destinar cinc milions d’euros en beques- i el 2011-2012 fins als 1.300 euros. Tanmateix, el descens més important es va produir el curs 2012-2013, quan Ensenyament només va aportar 875 euros i va modificar els percentatges de finançament. El Govern va passar a assumir un 25% del cost per plaça, els ajuntaments un 25% i els pares -que fins llavors en pagaven el 33%- passaven a fer front a la meitat restant dels 3.400 euros en què es xifra el cost d’una plaça d’escola bressol. La falta de liquiditat de la Generalitat, però, va fer que Ensenyament demanés a les diputacions que n’assumissin una part.

Aquesta nova distribució en els percentatges ha provocat una modificació en la demanda de places. El curs 2012-2013 va caure un 9%, quan la baixada de la demografia va ser només del 3%. Aquesta situació ha provocat un degoteig de tancaments d’aquest tipus d’escoles. Des d’Ensenyament justifiquen els canvis per la mala planificació que es va fer en l’època del tripartit. El mapa de llars d’infants del període 2004-2008 preveia la creació de 30.000 places, però segons la conselleria de Rigau se’n van crear 40.493. Aquesta xifra, pels convenis prorrogats, va créixer en 4.000 més fins a l’agost del 2012. L’oferta del curs 2012-2013 -les últimes xifres de les quals es disposa- va ser de 65.212 i se’n van ocupar 49.298.

En aquest nou curs 2014-2015 les llars d’infants tindran un total de 80.355 alumnes, un 2,1% menys que el curs passat. D’aquests, un 62% aniran a escoles bressol públiques, un 13% a centres concertats i només un 25% a privades.

Beques menjador insuficients

La Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac) va denunciar ahir que les 69.500 beques menjador que oferirà Ensenyament aquest curs són insuficients. La federació va assegurar que només un de cada quatre infants que estan en risc d’exclusió social rebrà aquest ajut i va exigir al Govern que sigui “més proactiu” i “més valent” per trobar solucions. Portaveus d’Ensenyament van rebatre les xifres i van recordar que l’últim informe sobre nutrició infantil elaborat pel Síndic de Greuges xifrava en un 3,9% els menors que pateixen una situació de privació alimentària. Aquest percentatge representa 48.139 escolars.

Les escoles de música estudien mobilitzar-se

Les escoles de música públiques travessen la pitjor situació econòmica des que l’any 1993 se’n va canviar el sistema de finançament. Els 180 centres que hi ha a Catalunya -en total tenen més de 40.000 alumnes- no han rebut les subvencions del departament d’Ensenyament, 230 euros per alumne, dels dos últims cursos. “El més greu és que tampoc hi ha cap tipus de planificació ni per a aquest nou curs ni per als posteriors”, lamenta Carles Farràs, el president de l’Associació Catalana d’Escoles de Música (ACEM), una entitat en què hi ha adherides 110 de les escoles. La primavera passada representants municipals i del departament d’Ensenyament van acordar, després de diverses reunions, modificar el sistema de finançament perquè fos més “eficient”. “Encara no en sabem res, tot i que a les escoles de música cada cop hi ha més precarietat laboral i una ràtio d’alumnes més elevada”, denuncia Farràs. El president de l’ACEM adverteix que la paciència és “finita” i es mostra partidari de convocar una mobilització. En els últims tres anys ha tancat les seves portes l’escola de Moià (Bages) per falta de subvencions i està penjant d’un fil la del Pallars. A més, un centenar difícilment aguantaran un altre curs.

stats