El debat : Quina educació volem

QUÈ HEM D'APRENDRE?

Què introduïm a les escoles? Quins coneixements o competències són essencials perquè les noves generacions siguin millors?

QUIM ARRUFAT (CUP): "Ens hem de formar per a la vida quotidiana i ens han de donar instruments per fer-ho. Però l'escola no pot ser una màquina d'ensinistrament de la població per adaptar-se al mercat laboral i als interessos privats d'una societat que no és ideal. L'escola com a instrument públic ha de construir persones autònomes, amb capacitat crítica per entendre la realitat i han d'estar perfectament ubicades en el seu entorn. Aquest és el paper que ha de tenir l'escola avui".

INÉS ARRIMADAS (C's): "S'ha d'ensenyar de tot en l'educació obligatòria: contingut, coneixements i competències bàsiques com parlar en públic i ser innovadors. Però també s'ha d'ensenyar llengua, matemàtiques, física i història perquè l'alumne ha de tenir una cultura general bàsica i ha de saber què li agrada i què és el que fa millor. L'escola no és només coneixement, sinó que ha d'ensenyar a socialitzar-se".

MARTA PASCAL (CiU): "Jo també hi afegiria el fet d'estimular en els alumnes el gust per aprendre. Hem de canviar la mentalitat, no anem a l'escola perquè ens toca, sinó perquè volem conèixer i aprendre. En l'àmbit europeu s'està caminant cap a les competències, per donar capacitat als alumnes perquè quan surtin al carrer tinguin en cada etapa habilitats que puguin desenvolupar. Com, per exemple, parlar en públic o adaptar els problemes matemàtics a la vida quotidiana".

JOAN MILIÁN (PP): "L'objectiu de l'ensenyament és crear persones autònomes, preparades per a la vida. A través dels coneixements sense tornar a la memòria, fomentar les competències i la capacitat d'entendre bé els textos i amb actitud emprenedora i d'esforç".

ROCÍO MARTÍNEZ-SAMPERE (PSC): "Hi afegiria els valors, perquè l'escola és més que coneixement i al pati també es formen els nens. És un element de socialització important i, més enllà del coneixement, hem de tenir en compte l'instrument mental que et permet estar preparat per poder llegir, entendre el món i aprendre. Jo apostaria pels coneixements generalistes i humanistes".

PERE ARAGONÈS (ERC): "L'escola és la millor eina per reduir desigualtats que vénen d'herència. Coincideixo en el fet que el coneixement, les capacitats i els valors formen part de l'aprenentatge. Però aquests coneixements s'han d'introduir progressivament en cada etapa educativa. Què hem d'ensenyar té a veure amb les diferents etapes escolars".

MARTA RIBAS (ICV-EUiA): "Posaria la importància en les habilitats i en la part d'educació. ¿Parlem d'ensenyament o d'educació? És molt diferent. A l'educació hi entren els valors i les competències, i no només hi són a l'escola, sinó en tots els espais educatius. Hem de reflexionar en l'educació continuada i no tant en els coneixements".

COM TRANSMETEM

ELS CONEIXEMENTS?

¿Estem treballant la capacitat de potenciar la intel·ligència que té cada persona i que li permetrà avançar en la societat? Quins són els mètodes?

R.M-S. (PSC): "Hem de potenciar la individualització i les intel·ligències de cada alumne, però hem de donar el màxim d'instruments per fer-ho. No podem demanar miracles als mestres. Tot va en funció de les dificultats que hi ha a les aules".

M.P. (CiU): "L'escola ha de ser més flexible per adaptar-se al món canviant. M'agradaria esmentar el concepte de les intel·ligències múltiples, que consisteix a fomentar el coneixement de cada persona en funció de les seves aptituds, i això planteja molta complexitat a les aules. L'escola ha d'assumir aquesta complexitat amb flexibilitat i autonomia en funció dels centres".

M.R. (ICV-EUiA): "No hi ha marge a les escoles per experimentar, hem canviat set vegades la llei de l'educació i sense estabilitat no es poden veure els fruits dels mínims establerts. Però l'escola està fent molts esforços per innovar en els mètodes".

P.A. (ERC): "L'escola d'aquest país ha fet possible que es mantinguin uns mínims de cohesió social en moments d'allau migratòria i això ha dificultat la individualització, però ara s'ha d'intentar fomentar".

Q.A. (CUP): "És important allargar l'edat escolar obligatòria, jo vaig anar a la universitat amb 17 anys i no sabia exactament què hi feia estudiant ciències polítiques. Quin esperit crític tenia? Quan he acabat és quan he après com funciona el món, per això el sistema educatiu hauria d'allargar l'etapa escolar obligatòria i retardar la divisió en coneixements específics. També és important que no tinguem pànic a repetir i perdre anys escolars".

I.A. (C's): "El mètode no ha de ser uniforme per a totes les escoles, depèn de cada projecte. En general la participació a les aules ha augmentat. L'èxit del mètode és una combinació entre el foment de la memòria i la participació dels alumnes. S'ha de premiar també l'esforç que facin els nens a l'hora de participar en el mètode".

J.M. (PP): "No hi ha un mètode vàlid, per això s'ha de donar llibertat als professors perquè són qui coneixen les seves aules. I en funció dels seus alumnes hauran de treballar més un àmbit o un altre".

QUI I COM

HEM D'AVALUAR?

Com s'ha d'avaluar? ¿Els professors també s'han d'avaluar? ¿Hi ha d'haver homogeneïtzació a l'hora d'avaluar els continguts? ¿La possibilitat de fracàs es podria incrementar en cas d'avaluació homogènia?

M.R. (ICV-EUiA): "Segur, perquè no estarem avaluant l'educació sinó l'ensenyament. Si prioritzes l'educació i ets excel·lent en altres aspectes que no són els continguts curriculars determinats, amb l'homogeneïtzació pots fracassar. I tindràs l'amenaça d'un càstig en els mètodes. T'estan eliminant la possibilitat d'experimentar amb altres mètodes".

M.P. (CiU): "Les avaluacions hi han de ser i els centres i els professors han de poder ser avaluats, però no estic d'acord en el fet que el rànquing d'escoles es faci públic. La revàlida només posa en relleu uns determinats coneixements i no tots els que té l'alumne".

Q.A. (CUP): "Si es publiquen els rànquings d'escoles és la mort d'un sistema públic igualitari. Perquè és un dret social bàsic i una porta a la igualtat d'oportunitats, i publicar les diferents avaluacions és un error si no es fa ponderant la classe social a què pertany cada escola".

P.A. (ERC): "Hi ha d'haver una avaluació que permeti posar uns mínims. Però homogeneïtzar no té sentit, perquè en funció del mètode tindràs uns resultats o uns altres. Posar l'avaluació dins una dinàmica competitiva entre escoles, sense tenir en compte res més, és perillós. I pot contribuir a fomentar les desigualtats. Jo crec que els mestres ja estan avaluats, de manera indirecta a través del seu projecte, el mètode que apliquen i els seus resultats. Però no comencem pel final, comencem pel principi i avaluem els mestres a l'inici de la seva carrera professional. Hem de reconèixer la tasca dels mestres i donar-los prestigi social".

R.M-S. (PSC): "Avaluar sí, uns mínims sí. Però la deriva que pren la llei de l'educació ens pot portar problemes en termes d'equitat i excel·lència. Si volem preservar la qualitat de l'educació no podem posar una taula rasa que condicioni els mètodes, les innovacions i l'adaptació. Per això crec que estem fent un pas enrere. Hauríem d'avaluar periòdicament els professors si estan prou formats i amb prestigi. Per situar-nos a la casella d'arribada, primer hauríem de veure la de sortida, la carrera docent. El prestigi i la formació dels equips, no d'un docent sol, sinó de tot l'equip en conjunt".

J.M. (PP): "L'avaluació permet detectar si el mètode que han emprat és vàlid o no. Si no dóna un mínim de coneixements i fracassa se sabrà a través dels exàmens. Per això és important que hi hagi una revàlida, per detectar els problemes i solucionar-los. És fonamental per a la igualtat d'oportunitats i l'excel·lència. Els professors haurien de tenir prou formació contínua per passar qualsevol avaluació".

I.A. (C's): "Sí a les avaluacions i no només de l'escola, sinó de tot el que és públic. Però hi ha d'haver la combinació de dues avaluacions: l'externa i la interna. Valorar des de fora la qualitat dels coneixements mínims dels alumnes. I internament els alumnes i les famílies també han de poder valorar els professors i el centre".

COM GESTIONEM

ELS CENTRES?

Com construïm els equips docents? ¿Hem de donar més autonomia als directors de centre per formar els equips?

P.A. (ERC): "Les eleccions que prenen les direccions dels centres han d'estar justificades i han de ser coherents amb el projecte d'escola. Han de retre comptes per deixar enrere els recels que hi ha. Per exemple, en els casos que el mestre interí que hi ha a l'escola agrada a l'equip directiu, s'ha de poder quedar al centre. Per això hi ha d'haver una certa autonomia. Amb una participació del consell escolar i de la mateixa comunitat educativa reduïm bastant els riscos de l'autonomia dels centres".

R.M-S. (PSC): "Els recels que hi ha en la qüestió de l'autonomia dels centres a l'hora d'escollir el seu equip és per la por que es facin els seus propis xiringuitos i sigui injust, és la visió de la desconfiança. La responsabilitat és l'opció correcta, si vols autonomia de centre has de responsabilitzar-te del projecte que portaràs a terme i de tot el que representa".

M.R. (ICV-EUiA): "Tenim el conflicte d'identificar el concepte d'equip directiu d'escola. ¿Ha de ser com el de les empreses, de concepte tecnòcrata de tenir més marge de maniobra? ¿O el que teníem fins ara que no estava funcionant de manera ideal, basat en una democràcia absoluta en l'elecció dels equips directius, sense cap marge? La solució és trobar el punt intermedi, eliminant els riscos i les desconfiances. Això ha de comportar un marge de maniobra més ampli i ha de motivar les escoles a liderar un projecte".

Q.A. (CUP): "Si s'ha d'escollir el 50% dels mestres de l'escola, on és el mercat dels mestres? On els vaig a buscar? Quins coneixements tenim dels professors? És surrealista convertir les escoles en agències de col·locació i haver de fer entrevistes laborals. Aquesta autonomia provoca automàticament una diferenciació dels centres escolars i, per tant, fereix el dret social bàsic de l'escola".

J.M. (PP): "El principi de donar autonomia als centres es pot combinar amb l'exigència forta d'entrada per arribar a ser mestre. Considerar els professors autoritat pública no suposa cap cost i es pot aconseguir; d'aquesta manera, si la societat no els dóna el valor que tenen, sí que ho fan els polítics".

M.P. (CiU): "El decret que proposa l'autonomia als centres permet flexibilitzar, per una banda, les necessitats i també el fet de conèixer la realitat i el projecte educatiu que vol seguir l'escola. Per això el professorat ha de tenir un determinat perfil i s'han de poder escollir en funció del model educatiu a seguir. Si es fan matemàtiques en anglès, el professor ha de saber anglès".

I.A. (C's): "Confio en la capacitat de gestió de cada centre. Estic a favor de l'autonomia en la gestió dels centres, sempre que s'incorporin criteris objectius per escollir la plantilla. No podem posar els amics a la direcció, ens hem de basar en criteris de millora de la qualitat educativa i relacionats amb el projecte escolar. Però s'haurien de revisar els percentatges d'autonomia".