Societat 24/11/2014

La disputa per controlar la gestió genera més incertesa

La privatització d’ATLL és als tribunals i serà difícil que les depuradores puguin vendre’s aquest any

M.m.m.
2 min

BarcelonaLa gestió del cicle de l’aigua a Catalunya ha quedat esquitxada en els últims anys per les turbulències, i preveure què succeirà en un futur immediat -especialment pel que fa al procés de privatització d’Aigües Ter Llobregat (ATLL) i a la venda aquest any de les depuradores de l’àrea metropolitana de Barcelona- resulta molt difícil.

Sembla llunyà l’any 2009, quan el llavors conseller de Medi Ambient del tripartit, Francesc Baltasar, anunciava un pla de gestió amb inversions superiors al 0,5% del PIB anual -més de 9.000 milions fins al 2015-. La sequera del 2008 va posar en alerta les administracions per la vulnerabilitat descoberta i va fer palesa la necessitat d’executar inversions contundents, com la construcció de la dessalinitzadora del Prat i la interconnexió del Ter i el Llobregat, entre moltes altres.

Factura per pagar

L’arribada de la crisi, amb el dramàtic descens d’ingressos, va fer impossible digerir totes les factures, i el deute de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i d’ATLL es va disparar fins a sumar entre les dues gairebé 2.000 milions d’euros. Un informe de l’ACA del 2010 ja alertava que l’aigua s’hauria d’encarir un 76% fins al 2015 per compensar els costos i situava en els tres euros per metre cúbic el preu mitjà ideal per poder cobrir tot el cicle. Sense arribar a aquest límit, les dades mostren que la tendència ha sigut clarament alcista, tot i que el consum ha baixat.

Però l’aigua continua en el centre del debat, i el govern d’Artur Mas hi ha recorregut per intentar quadrar els comptes públics. Primer va ser la privatització d’ATLL per valor de 1.000 milions d’euros, comptabilitzats en el balanç del 2012, tot i que només van ingressar-se’n 300 en un principi. La privatització es va fer, però no s’han esvaït els dubtes sobre el procés i, mentrestant, les denúncies d’Agbar -que va perdre el concurs públic davant d’Acciona- i unes primeres resolucions parcials que han forçat la Generalitat a recórrer per la via judicial afegeixen més incertesa en aquesta guerra de l’aigua. L’últim capítol ha sigut la negativa d’Agbar a pagar a Acciona per l’aigua que li subministra en alta i, de fons, el risc que el problema augmenti, ja que si els jutges acaben anul·lant l’operació el perjudici per als comptes públics pot ser notable.

Mentrestant, la crisi no s’esvaeix i el Govern té molt difícil complir el límit de dèficit del 2014, fixat en l’1% del PIB. La venda de les depuradores per 800 milions és l’operació més important per dur a terme, i el temps continua pressionant. La cessió es faria per 30 anys a la societat mixta creada per Agbar i l’Àrea Metropolitana, però l’acord està en risc perquè requereix el vistiplau de diversos actors, també municipals. “No vendre les depuradores seria un cop a la tresoreria”, va admetre fa un mes el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell.

stats