Els espanyols creuen que les dones ho tenen més difícil
La percepció de la majoria de ciutadans de l'Estat és que la igualtat entre homes i dones només existeix a l'hora d'accedir a l'escola. A partir d'aquí, tot es complica per a les dones: dels salaris a la conciliació.
MADRID.En temps de crisi, és mala època per a la igualtat. O, com a mínim, és la sensació que tenen la majoria d'espanyols, convençuts que hi ha una bona distància entre les oportunitats que tenen homes i dones. No és, però, l'única esquerda que denuncien. També creuen que les coses són diferents segons si ets adult o jove, si ets espanyol o immigrant i, sobretot, si ets de classe alta, mitjana o baixa.
El baròmetre de setembre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que es va fer públic ahir, recull que un 86,7% dels enquestats creuen que les condicions per accedir a l'educació són les mateixes a l'Estat espanyol, siguis d'un sexe o d'un altre. Ara bé, les dones estan en desavantatge en la resta d'àmbits de la vida: salaris, promoció professional, oportunitats per trobar feina, estabilitat laboral, accés a llocs de responsabilitat dins de l'empresa, conciliació entre la feina i la família i possibilitat d'arribar a llocs destacats de l'activitat política.
L'enquesta del CIS demostra que la ciutadania espanyola té ganes de corregir-ho. Gairebé sis de cada deu persones aposten per garantir per llei la paritat a les llistes electorals dels partits. El 90% també volen que se sancionin les empreses que paguen menys a les dones per fer la mateixa feina que els homes. On les coses no estan tan clares és a l'hora de potenciar que es contracti una treballadora que té la mateixa formació i experiència que un treballador. Més de la meitat dels enquestats hi està poc o gens d'acord.
Diferències de classe
La demanda principal dels espanyols és que els governs treballin per garantir la igualtat d'oportunitats que, segons el parer de la majoria, fa aigües.
També hi ha una àmplia sensació que les diferències de classe estan molt marcades. De fet, un 21,5% dels ciutadans estan convençuts que venir d'una família benestant és bàsic per triomfar a Espanya. Per a un 24%, la clau de l'èxit és tenir una bona xarxa de relacions socials. L'educació, en canvi, se situa en el quart lloc d'aquesta escala, darrere de l'esforç i la feina intensa, i de l'ambició i la capacitat per esta disposat a fer qualsevol cosa. Això no significa, però, que sigui el més desitjable per als enquestats. És només la fotografia del moment, la seva visió de la realitat. Quan se'ls pregunta quina hauria de ser l'eina essencial per triomfar a la vida, l'ordre s'inverteix i es prioritza el mèrit i l'escola. El gruix de la societat també alerta de la necessitat de reduir les diferències entre rics i pobres per garantir la pau social. On menys greuges es detecten és en les diferències segons la comunitat autònoma, una qüestió recurrent quan es planteja revisar el model autonòmic.
El retrat que la majoria fan de la societat és una piràmide: una punta superior molt estreta i una gran massa de persones a la base. En aquest dibuix, els immigrants són vistos com a víctimes de les desigualtats: pitjors salaris, llocs de treball i perspectives laborals. Segons els enquestats, els nouvinguts que viuen a Espanya de manera estable haurien de tenir tots els drets. Això sí, un 47% reclamen que abandonin els costums que "molesten a la majoria". El CIS no diu, però, quins són.
