La família que va ser desnonada tres vegades

BarcelonaEls quatre últims anys Irene Sánchez i els seus tres fills, de 12, 11 i 6 anys, han sigut desnonats tres vegades de diferents cases. Els dos últims mesos la mateixa família, gràcies a l’ajuda de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), ha aconseguit aturar tres vegades que els desnonessin del pis on vivien actualment, el de la mare de Sánchez. Però la setmana passada van haver d’abandonar la seva residència actual després de no poder aturar la quarta ordre de desallotjament. La història d’aquesta mare de la Zona Franca, de 37 anys, s’ha vist marcada per l’estafa, per l’abús de poder i per un cúmul de despropòsits que han fet que estigui lligada de mans i peus a les entitats financeres per a tota la vida. L’any 2004, quan concedir hipoteques era a l’ordre del dia, Sánchez es volia canviar de pis i anar a viure a Esparreguera. El banc li va recomanar que fes una hipoteca pont, i així tindria un any per vendre el pis del carrer Alts Forns (Zona Franca) on vivia en aquell moment. Va firmar aquestes condicions, però des del banc li van prometre -segons explica Sánchez, verbalment- que el temps per vendre l’antic pis es podria allargar fins als dos anys.

La sorpresa de Sánchez va ser que, quan va anar a l’Ajuntament d’Esparreguera a demanar el permís d’obres per a la seva nova llar, li van comunicar que aquella zona es declarava verda. Sánchez va decidir que no podia continuar en aquell immoble, però volia vendre la casa per un preu similar al que ella n’havia pagat. Un cop va passar el primer any, tal com indicava el contracte firmat, havia de començar a pagar les dues hipoteques. Va ser llavors quan va entrar en joc a la seva vida Maria Navarro, una presumpta estafadora que ha estat en presó preventiva dos anys i que serà jutjada al gener per vint casos diferents. Navarro era una coneguda gestora per als veïns de la Zona Franca i Sánchez, desesperada, va acudir a ella el 2007. “Vaig demanar un préstec perquè em va prometre que mouria aquests diners i que amb el que en traguéssim podria pagar les hipoteques”, explica Sánchez.

Tot i que ella i la seva mare van saber-ho a posteriori, el préstec que mai han rebut, i que va firmar la seva mare sense prestar-hi prou atenció, era de 130.000 euros. El 2010, com que no podien fer front a les dues hipoteques de la Zona Franca i d’Esparreguera, la família Sánchez va ser desnonada. “En aquell moment, com que tenia la casa de la meva mare per anar-hi a viure, no era dramàtic”, relata a l’ARA.

La tragèdia va arribar quan l’entitat financera que havia deixat teòricament els 130.000 euros a la mare de Sánchez va voler cobrar el préstec amb la casa de la mare. L’Ajuntament de Barcelona va demanar al jutjat número 43 de primera instància que s’aturés l’execució, però va defensar que si no ho aconseguia la família de Sánchez tindria allotjament estable. Després de tres intents fallits de desnonament, el 24 de juliol van ser desallotjats de la seva residència. La PAH defensa que el consistori, un cop es va produir l’execució, només va oferir tres dies de pensió per a la família. Per denunciar aquest fet i per exigir un habitatge estable, la plataforma va ocupar la seu del districte de Sants durant unes hores. Finalment van aconseguir la promesa d’un pis amb lloguer social al barri de la Marina per a la família. Hi podran anar a viure la primera setmana de setembre. L’Ajuntament de Barcelona defensa que des d’un inici ja se’ls va oferir un allotjament estable. “Com que pensava que no em passaria mai, no vaig acudir a la PAH fins al final. Ara he d’afrontar aquesta nova vida com pugui”, sentencia Sánchez.