CIÈNCIA
Societat 10/11/2012

Una generació de talent científic desaprofitada

La recerca està en perill si s'apliquen els pressupostos generals de l'Estat per al 2013, que preveuen una retallada d'entre el 7% i el 13%. Les societats científiques alerten de la pèrdua de talent que això suposa.

Mònica L. Ferrado
7 min
VALOR INTERNACIONAL Tractament amb llum i làser  a l'Institut de Ciències Fotòniques. La comunitat internacional reconeix el nivell de la ciència a Catalunya.

BARCELONA.La despesa que dedica el govern espanyol per investigador cau a nivells del segle passat, segons indica un informe presentat recentment per la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (Cosce). Els científics adverteixen que el deteriorament acumulat per la reducció dels pressupostos en R+D+I posa en una "situació crítica" el sistema de ciència i tecnologia. Així ho indica aquesta anàlisi dels recursos destinats a recerca en els pressupostos generals de l'Estat per al 2013. Segons l'informe de la Cosce, les inversions en ciència del govern espanyol han baixat a nivells del 2005, si es compten totes les partides que s'han retallat.

El rellotge encara va més enrere si el que es comptabilitza són els recursos dedicats als mateixos científics. La Cosce ha realitzat un càlcul mitjà de la part pública del pressupost per científic a jornada completa, que ha evolucionat des dels 26.210 euros el 2001 fins als 33.020 el 2008, i llavors el 2013 cau fins als 16.220 euros. Aquesta xifra s'assemblaria, segons la Cosce, a valors anteriors a l'any 2000.

Si s'aprovés definitivament l'esborrany del pressupost general de l'Estat presentat fa poques setmanes, la quantitat dedicada a ciència seria de 5.942 milions d'euros, un 7% menys que el 2012, l'any en què la R+D ja va patir la retallada més gran de la història, de gairebé un 25%. El percentatge previst de retallades, però, creix encara més si es miren detalladament les diferents partides: les dedicades al sector públic cauran un 13,68%.

A més, la Cosce ha tornat a denunciar una situació contradictòria: el 2001 el 42% dels pressupostos en ciència no es van executar, la majoria crèdits. Aquest any, aquesta confederació calcula que almenys 1.300 milions d'euros del pressupost financer no s'executaran. Davant la important retallada, les societats i les organitzacions científiques, sindicats, rectors i empreses innovadores s'han unit per donar un missatge ben clar: la sortida "real i sòlida" de la crisi passa necessàriament per la ciència. "Sense R+D+I no hi ha futur" és el títol del manifest que aquesta mateixa setmana han lliurat al ministeri d'Economia i Competitivitat representants de la mateixa Cosce, de la Conferència de Rectors d'Universitats Espanyoles (CRUE), de la Plataforma Investigació Digna, de la Federació de Joves Investigadors (FJI), del Fòrum d'Empreses Innovadores i dels sindicats CCOO i UGT. També s'hi han sumat a títol personal científics destacats, entre els quals hi ha quatre premis nacionals d'investigació, Juan Luis Arsuaga, Antonio García-Bellido, Mateo Valero i Jesús Ávila.

Els firmants denuncien "la cruesa" de la situació de la ciència i demanen un canvi de rumb urgent perquè la R+D+I "no és un luxe", sinó el futur. Creuen que, en la dotació pressupostària del 2013 per a la ciència, caldria un augment de 200 milions d'euros. Una xifra "abordable" si es compara, per exemple, "amb els milers de milions destinats a la banca", diu el document.

Els firmants també adverteixen que "es comença a fer perillar greument la nostra estructura de recerca i innovació, construïda amb un enorme esforç des de la instauració de la democràcia". Creuen que a hores d'ara, malgrat el que ja s'ha retallat, encara es pot reaccionar a temps. "Els fets, fins ara, ens aboquen a la relegació, però encara hi ha marge d'actuació. És urgent, perquè la recerca i la innovació no són un luxe: sense R+D+I no hi ha futur", conclou el text.

Resposta dels científics catalans

En representació de la Plataforma Investigació Digna, Andrés Moya va lamentar que amb "l'excusa perfecta de la crisi econòmica s'han maltractat els recursos humans", cosa que està provocant, ha afegit, "l'exili de joves i no tan joves investigadors". José Manuel Fernández, de la FJI, ha subratllat que els joves científics passaran de ser la generació més ben preparada a la "generació regalada pel seu exili obligat" en altres països, mentre que Salce Elvira (CCOO) ha titllat els pressupostos de "raquítics".

Un altre grup de 39 investigadors, majoritàriament catalans, han enviat al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, una altra missiva. La comunitat internacional, que reconeix la trajectòria i la notorietat que s'ha guanyat a pols la ciència a Espanya -i en particular a Catalunya-, també veu en les retallades una amenaça per als seus col·legues. Aquest estiu, durant el lliurament dels Premis Rei Jaume I, a València, una vintena de premis Nobel van expressar la seva preocupació per la falta de suport de la ciència a Espanya.

Alguns projectes truncats

Els investigadors que més pateixen la crisi són els més joves i, sobretot, els que depenen directament de fons del govern espanyol. Entre d'altres, els doctorands i els postdocs de les universitats i del CSIC i els contractes Ramón y Cajal. La majoria d'investigadors contractats sota aquest programa, que funciona des del 2001, tenen entre 30 i 40 anys i, la majoria, s'hi van acollir per tornar de l'estranger. El contracte dura cinc anys i estipula que, en finalitzar, a l'investigador se li assegura una plaça dins del centre on estigui. Però per a molts dels que han acabat no hi ha cap plaça. De moment, alguns es mantenen amb contractes temporals que els fan les universitats o adscrits a projectes també amb data límit i cobrant menys. Es tracta d'una generació que ja ha participat en importants projectes, ha demostrat de sobres la seva excel·lència i està en el seu període més fructífer.

Ja hi ha científics que estan veient com les seves línies de recerca cauen en picat i, per tant, disminueix el personal al qual poden oferir feina. Per exemple, s'ha cancel·lat el Consorcio de Apoyo a la Investigación Biomédica en Red (Caiber), que finançava la recerca independent amb medicaments que no interessen comercialment a les farmacèutiques, com ara alguns que poden ser d'utilitat per tractar alguns tipus de càncer però als quals ja ha vençut la patent, o els tractaments per malalties rares i minoritàries. L'Hospital Clínic, la Vall d'Hebron i Sant Pau participaven en aquests assajos. Un altre exemple és el d'IrsiCaixa, que ha hagut de congelar una de les seves línies de recerca, dirigida per Javier Martínez-Picazo, que treballa per trobar les vies que utilitza el virus del VIH per entrar a la cèl·lula.

Endeutament dels parcs

L'Institut de Ciències del Mar del CSIC també ha deixat de rebre finançament de l'Agència Catalana de l'Aigua per fer les anàlisis periòdiques de l'estat de les platges i les costes. Un altre problema afegit és l'endeutament amb el govern espanyol dels parcs científics de les universitats públiques catalanes.

Deuen crèdits concedits per a la seva construcció i tenen dificultats per complir els venciments. Segons fonts del Parc Científic de Barcelona (PCB) -que arrossega 110 milions d'euros de deute-, abans de finals d'any han de presentar un pla de viabilitat del qual dependrà que puguin ajornar el deute.

Ments brillants sense recursos

Eva Calvo. Investigadora de l'Institut de Ciències del Mar (CSIC)

Investiga la química del mar per així reconstruir el clima del passat i valorar l'impacte de les emissions de diòxid de carboni actuals sobre el canvi climàtic. Quan va acabar el doctorat va marxar a investigar a Austràlia. S'hi va estar 4 anys. Va renunciar a la seva feina allà, "amb bones condicions i amb mitjans", diu, per demanar un contracte Ramón y Cajal. "Aleshores tenia 32 anys, vaig pensar que era la manera d'estabilitzar-me professionalment si feia la feina ben feta". Ara ja fa un any que el contracte se li va acabar i malgrat haver passat totes les avaluacions d'excel·lència no li han donat cap plaça fixa, que és el que promet aquest programa. Amb gairebé 40 anys i un currículum impressionant, continua investigant gràcies a un contracte d'associada a un projecte, amb categoria de llicenciada, cobrant molt menys. Se li acaba d'aquí un mes. Per sort, ha aconseguit plaça en un altre projecte per un any i mig més. "Amb 40 anys, en plena maduresa professional, et trobes sense sortida".

Xavier Solans. Departament de Química de la UAB

Investiga en la modelització de processos químics que poden tenir diferents aplicacions industrials. També va venir a Barcelona amb un contracte Ramón y Cajal des de Montpeller, on investigava contractat pel Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) i, a més, podia optar a una posició com a professor. Però volia tornar. "El Ramón y Cajal era un contracte de prestigi i semblava que em donava seguretat i que tornava amb l'equivalent del que tenia allà", diu. Fa un any se li va acabar i de moment continua investigant amb un altre contracte pont que finalment li han fet a la UAB, però que també s'acabarà. Li han doblat les hores de classe i ara té menys temps per investigar. "M'ha passat pel cap marxar, esclar, però no vull, també tinc una vida personal", afirma.

Antònia Casellas. Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Investigadora en urbanisme i desenvolupament econòmic. Va marxar l'any 1994 als Estats Units, on ha investigat i impartit classes en diferents centres, l'últim, abans de tornar a Catalunya, la Universitat de Utah. Però va arribar un moment en què volia tornar. "Quan ets fora molt de temps, els mecanismes de reentrada són molt difícils, el sistema aquí és molt endogàmic, però em vaig assabentar que hi havia una convocatòria amb el programa Juan de la Cierva, amb el qual vaig tornar a la Universitat de Lleida. Després, el 2008, vaig aconseguir un contracte Ramón y Cajal, amb millors condicions", explica. Se li acaba, però, el 2013. "La situació és incerta", diu. I reconeix que no voldria haver de tornar a marxar.

Martí Gich. Investigador de l'Institut de Ciència de Materials (CSIC)

Investiga en materials nanocompòsits, com sensors per detectar metalls pesants que contaminin les aigües. Va passar quatre anys treballant a París en una empresa privada amb una divisió de recerca amb 3.500 persones. Allà tenia un contracte indefinit, però va decidir tornar amb un contracte Ramón y Cajal el 2010. "Ara no sé què passarà", diu. És molt crític amb el CSIC, que com a estructura funcionarial, més enllà de la crisi, no facilita una gestió eficient: "El CSIC no s'adapta, s'aconsegueixen diners de la UE però no poden contractar a qui volen. Aquí el meu futur és ser funcionari, a mi ja m'aniria bé que fos un contracte indefinit, però el CSIC no ho permet, ells són qui gestionen els diners i quan obren places els científics que serien competitius ja s'han cansat d'esperar i marxen a altres llocs".

stats