La història l'escriu 'Sàpiens'

BarcelonaQuan l'equip de Sàpiens va començar a plantejar-se que era necessària una revista d'història, alguns interlocutors se'ls miraven amb escepticisme. Parlar del passat només podia provocar atacs de somnolència: "Molta gent ens deia que com volíem fer una revista d'història, si la història era avorrida", recorda Jordi Creus, que va ser el director de Sàpiens des de pràcticament el seu naixement, el 2003, fins al 2010. Però la fórmula que va inventar la revista, el binomi historiador-periodista, va demostrar tot el contrari. El passat pot ser excitant i conquistar lectors. De moment, Sàpiens, amb el número 100 ja al quiosc, pot presumir de tenir-ne 141.000 i de ser la tercera revista mensual més llegida a Catalunya, només superada per Muy Interesante i National Geographic . A més, ocupa el primer lloc al rànquing de les revistes d'història, seguida per Historia National Geographic , amb 131.000 lectors i Historia i Vida , amb 52.000.

Una de les claus de l'èxit de la revista és que ha aconseguit convertir la història en notícia. El seu equip ha recorregut els arxius de tot el món: els Estats Units, Nàpols, el Marroc, Rússia, París, Bèlgica, Holanda, Espanya, França... atent a les desclassificacions que es feien arreu. Han investigat i han trobat documents inèdits. "Aquesta faceta investigadora ens diferencia d'altres publicacions", assegura Creus. "Hem fet aportacions documentals importants que han servit als historiadors per obrir noves investigacions". Per exemple, diu l'actual director general de Sàpiens Publicacions, el 2009 "vam trobar a l'Archivio di Stato de Nàpols milers de documents" que permeten fer una reconstrucció, fins a aquell moment impossible, del govern de l'arxiduc Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió, que va tenir un desenllaç fatídic per a Catalunya.

Per Creus, una de les troballes més importants que ha fet la revista i que "vaig viure amb molta intensitat" va tenir lloc a Veneçuela. Al país que presideix Hugo Chávez hi van trobar Ramon de Colubí, l'advocat que va defensar Lluís Companys en el consell de guerra que el va condemnar a morir afusellat. Tothom donava per mort Colubí però Sàpiens el va localitzar i va publicar el seu escrit de defensa del president, que guardava des de feia 63 anys.

Les exclusives de Sàpiens han desvelat també alguns misteris íntims i familiars. Quan la revista va publicar el llistat amb el nom, cognom, adreça i activitats del mig miler d'agents nazis que Hitler tenia a Catalunya, "hi va haver gent que ens va trucar perquè sospitaven que hi havia alguna història obscura en el passat d'algun dels seus familiars i ho van confirmar amb la nostra publicació", explica Clàudia Pujol, que l'any passat va rellevar Jordi Creus a la direcció de la revista.

Descobertes doloroses

Amb el número 67, la revista va treure un reportatge sobre les fosses comunes de la Guerra Civil i una llista amb els noms i cognoms dels morts que Franco va traslladar, sense permís, al Valle de los Caídos. Quan l'abril del 2008 Joan Pinyol va obrir Sàpiens i va començar a llegir els noms, va descobrir que el mastodòntic monument aixecat pel dictador i en el qual molts republicans van morir arrossegant i amuntegant pedres, havia estat el destí del seu avi. Durant dècades la seva família havia anat a plorar a una fossa comuna a Lleida. Creien que l'avi, Joan Colom, un soldat republicà, era enterrat allà.

Sàpiens pensa "continuar fidel als seus orígens" amb la fórmula que "combina el llenguatge periodístic i el rigor dels historiadors", afirma la directora de la revista. Amb aquest binomi, continua Pujol, "hem aconseguit entrar a moltes llars on abans mai havia entrat una revista d'història". "No podem competir fent grans promocions, però sí creant comunitats", diu Pujol. Per això han creat iniciatives com els Premis Sàpiens o les escapades d'història amb guies d'excepció, com reconeguts escriptors i historiadors.