“Ser immigrant i periodista eixampla la mirada”

BarcelonaEls periodistes immigrants que s’han incorporat a la societat catalana no són ombres intangibles. Alguns s’han fet seu el país sense renunciar al que van deixar enrere, sense desdir-se del passat i vivint intensament el present. I tot sense apartar la mirada del futur ni dels vincles exteriors, globals. Sara Cuentas, peruana, redactora de l’agència La Independent, i especialista en informació amb perspectiva de gènere, manté la relació amb Amnistia Internacional i amb relators de Nacions Unides. No perd de vista els milers de dones pobres i indígenes que van ser esterilitzades a la força per la dictadura de Fujimori.

Al marroquí Fahd Chafik, poliglot, li passa una cosa semblant: col·labora amb Reporters Sense Fronteres i es guanya la vida com a editor en llengua àrab de la web del FC Barcelona. Paulina Kostadinova, fotògrafa freelance, no ha oblidat la diversitat de la seva Bulgària, on viuen un milió de turcs i 800.000 gitanos. I Gustavo Franco, freelance, colombià amb forts vincles amb l’Equador, no ha pogut evitar comprometre’s amb els col·legues d’arreu del món que es mouen per Catalunya i que sovint treuen el cap per la comissió de periodisme solidari del Col·legi de Periodistes, o bé busquen acolliment al Sindicat de Periodistes de Catalunya.

“Però no tots els immigrants amb formació, periodistes o no, s’integren bé en l’entorn. És veritat que la societat d’acollida no sempre dóna oportunitats a alguns perfils professionals, però la tendència al gueto existeix”, explica Gustavo Franco. I conclou: “Les identitats d’origen pesen, i també les idiosincràsies. I així trobem que després de 25 anys hi ha qui no parla bé les llengües d’aquí”. Fahd Chafik no ho veu del tot igual: “És veritat que es formen guetos, però també és cert que qui s’ha vist obligat a sortir del seu país ha pogut observar, de primera mà, realitats que sovint ajuden a relativitzar problemes com la pobresa, la crisi o la falta de democràcia. Perquè es disposa de més perspectiva”. Sara Cuentas s’endinsa en la qüestió: “La retòrica oficial redueix els processos migratoris al drama, a la renúncia, a la pèrdua de possibilitats de créixer, i no és així. Migrar és un acte de valentia que et reforça perquè acabes connectant millor amb tu mateix i amb els altres. Guanyes una visió àmplia de la realitat. Una mirada més oberta més enllà de la pròpia identitat, nacionalitat i territori”. Però Kostadinova no es pot estar de donar el contrapunt punyent: “Els mitjans associen sovint l’immigrant al conflicte, a la marginació i a la delinqüència, que no són res més que expressions de la pobresa. És la mirada etnocèntrica de les societats d’acollida. No posar-se en la pell de l’altre. [...]M’he adonat que hi ha una gran ignorància de tot el que passa a l’est d’Europa. Un dia fent fotos al metro d’una protesta ciutadana uns guàrdies de seguretat em van aturar. Els vaig dir que estava treballant i em vaig identificar. I em deixen anar: «Periodista tu?, amb aquest accent?»”, recorda.

Rars i també exòtics

“El problema del periodista immigrant no és l’idioma. El més gruixut és haver de demostrar que ets bona persona i bon ciutadà. Que ets de fiar. Haver de dissipar sospites i deixar clar que aviat seràs com un d’aquí. I que ho demostraràs”, conclou Franco. Chafik hi afegeix: “Que com creiem que ens veuen? Doncs de vegades com a rars, com a exòtics. Estableixes un contacte o vas a una entrevista i d’entrada se t’adrecen en castellà. Jo de seguida introdueixo el català i, al cap d’una estona, et pregunten que com és que parles tan bé el català”. Tots quatre s’expressen perfectament en català i tenen plena consciència de la complexitat del moment històric que es viu a Catalunya. “Això anirà bé, però ha de fer el seu curs”, insisteix Chafik. A Sara Cuentas la idea de construir un país nou i, per tant, una nova societat, no li queda gens lluny. Connecta amb el concepte de ciutadania global: “El procés de degradació global, diguem-n’hi neoliberal o neocolonial, afecta tots els habitants del planeta. Hem d’impedir que la condició humana es converteixi en una cosa d’usar i tirar”.

Cuentas, Chafik, Kostadinova i Franco no es plantegen marxar. Tenen clar que migrar no respon només a un fet econòmic sinó també a l’exercici de la llibertat. Gustavo Franco ho formula: “Llibertat de moviment, de pensament, de premsa. I saber que disposes d’una certa seguretat”. Llibertat i seguretat, el fons de la qüestió del segle XXI.

El repte d’incorporar la diversitat als mitjans

Des del 1995 la comissió de periodisme solidari del Col·legi de Periodistes acull tots els professionals estrangers que han migrat a Catalunya. “És l’única comissió en què es poden incorporar persones no col·legiades. I això és així per la gran dificultat que tenen tots aquests professionals per convalidar els seus títols quan arriben”, explica Alícia Oliver, ànima de la comissió i integrant de la nova junta del Col·legi. Actualment la comissió de periodisme solidari ha ampliat el camp d’acció amb la convocatòria del concurs de projectes de cooperació en comunicació, dotat amb el 0,7% del pressupost ordinari del Col·legi de Periodistes. La comissió també intervé en la Mesa per a la Diversitat del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i organitza els Debats solidaris, especialment centrats en qüestions migratòries i de diversitat.

Per Alícia Oliver, un gran avenç seria “incorporar la diversitat a les redaccions dels nostres mitjans”. “Contractar periodistes immigrants que poguessin aportar la seva pròpia mirada en els debats. Aprendre a escoltar i acollir altres veus i donar valor al fet diferencial ens ajudarà a destruir prejudicis que encara arrosseguem”, afegeix. Segons el Sindicat de Periodistes de Catalunya, un 5% dels seus afiliats són immigrants. Tanmateix, hi ha molts periodistes estrangers no comunitaris sense censar. Ni tampoc se sap com contactar-los.