Publicitat
Publicitat

1 DE DESEMBRE: DIA MUNDIAL DEL VIH

Augmenten els contagis entre els menors de 20 anys que tenen relacions sense protecció

Els joves donen la cara per la sida

Potser mai hi havia hagut tanta informació sobre la sida però en canvi continuen havent-hi nous contagis i la gran majoria per via sexual. L'any passat es van notificar a l'Estat 2.907 nous casos d'infeccions del VIH, el 82% en homes i la mitjana d'edat de 35 anys.

Els casos de sida entre homes que mantenen relacions sexuals amb altres homes han augmentat, especialment entre els joves d'entre 15 i 24 anys, i han passat del 39,8% el 2009 al 45,6% el 2010, va explicar ahir la ministra de Sanitat, Leire Pajín amb motiu del Dia Mundial de la Sida que se celebra demà. Segons Pajín, si continuen augmentant els contagis entre els homosexuals, la difusió de l'epidèmia "podria empitjorar". També s'ha detectat "un petit augment d'infeccions entre el grup de joves menors de 20 anys", va explicar Tomás Hernández, director del Plan Nacional sobre el Sida. "No ens hem d'alarmar però sí que hem de mantenir-nos alerta", va afegir.

L'explicació, segons els experts, és que s'ha abaixat la guàrdia i no s'utilitza el preservatiu en les relacions esporàdiques. "Hi ha un nombre important de noves infeccions en la franja juvenil perquè els joves perceben la sida com una malaltia de gent gran, de la generació que va viure als anys 80, pensen que no poden infectar-se amb algú de la seva edat i no prenen les precaucions adequades", indica Bonaventura Clotet, director de l'institut d'investigació IrsiCaixa a l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. I no només la sida, també han augmentat altres malalties de transmissió sexual com la sífilis. Si fa 30 anys, quan es va diagnosticar el primer cas d'nfecció del VIH, els contagis es concentraven en drogodependents, ara es donen més entre joves que mantenen relacions sense protecció. El 79% dels nous diagnòstics del VIH van ser l'any passat per transmissió sexual. Per sort, la sida s'ha convertit en una malaltia crònica però això també ha provocat que se li hagi perdut la por. "I tots hi hem col·laborat", diu Josep Maria Gatell, cap del servei de malalties infeccioses de l'Hospital Clínic. "Perquè la mortalitat directa causada pel virus de la sida és gairebé zero i això es pot malinterpretar i pensar: «Si m'infecto ja em tractaran i tot anirà bé». Això és una interpretació errònia però passa". Es calcula que hi ha entre un 20% i un 25% de portadors del VIH que no ho saben i l'endarreriment en el diagnòstic compromet l'èxit del tractament. "Si tothom que està infectat es tractés, deixaria d'estendre's l'epidèmia", explica Clotet.

El pròxim pas, la vacuna

El metge Felipe Garcia, consultor del servei de malalties infeccioses del Clínic, reconeix, però, que és molt difícil controlar una malaltia sexual perquè "no és racional i entra dins del terreny dels instints".

I, de fet, no n'hi ha cap, assegura, que s'hagi controlat sense una vacuna. La gran revolució en la lluita contra el VIH es va donar als anys 90 amb la introducció de combinats de fàrmacs que aturaven la progressió del virus. La següent revolució ha de ser la vacuna terapèutica i la preventiva. No obstant això, els metges alerten que es poden contreure soques del virus molt resistents que poden ser difícils de tractar i que poden progressar molt ràpid. Per això, diuen, el més efectiu ara mateix continua sent el preservatiu.

Ramon Ruaix 34 anys: "És difícil acceptar que em costarà trobar parella"

Reconeix que és com si li hagués tocat la loteria. Ramon Ruaix és una de les poques persones infectades amb el VIH a Espanya que no necessita prendre medicació, ja que el seu cos controla de manera natural la progressió del virus i el manté a nivells molt baixos. És el que s'anomena un controlador i es calcula que un 5% dels infectats a Espanya ho són. Controladors d'elit, els que mantenen el virus a nivells indetectables i no desenvolupen la sida, només ho són un 0,5%.

Quan la primavera del 2008 el Ramon Ruaix va rebre una trucada del seu metge de capçalera ja s'imaginava que això volia dir que l'analítica del VIH havia donat positiu. Uns mesos abans havia començat a trobar-se malament i es va fer la prova. Quan li van confirmar va entrar en una espiral d'emocions: "Primer és un xoc, després sents ràbia i t'enfades i al final passes un dol". Ell no ho amaga. És més, fins i tot s'havia plantejat fer-se un tatuatge prou explícit per veure's obligat a dir-ho. "Perquè tu mateix t'estigmatitzes, t'autocensures i no ho expliques". Ara ja no ho té tan clar, tampoc vol que la malaltia el defineixi: "No vull que sigui l'únic que la gent vegi en mi".

Tot i això, està convençut que cal fer activisme i trencar estereotips, com abans s'ha fet "amb el càncer o amb l'Alzheimer". "Necessites que la gent t'accepti com ets perquè això anirà amb tu la resta de la teva vida". Ell va fer públic que era portador del VIH en saber que el seu cos generava grans quantitats de les anomenades molècules alfa defensines, que endarrereixen la progressió de la malaltia sense necessitat d'antiretrovirals. No s'ha sentit discriminat en el seu cercle més immediat. "Però no sé si dir que tinc el VIH em repercutirà a l'hora de buscar feina", admet. Lamenta que els més joves hagin perdut "la por": "No tenen consciència que és una epidèmia i s'ha de tenir molt clar que s'ha d'usar el preservatiu". Per ara, ell manté el virus a ratlla però això pot canviar un dia. "No tinc por, sé que un dia m'hauré de medicar. El que és més difícil d'acceptar és el fet que em costarà trobar parella".

Carla Rovirós  26 anys: "No ens tingueu por ni ens rebutgeu. S'ha d'aprendre a dir-ho"

Ha viscut sempre en positiu. Literalment i figuradament. Carla Rovirós, de 26 anys, va néixer amb el VIH. Els seus pares eren seropositius i no ho sabien. Però no li agrada que li preguntin com s'ha contagiat. "Tant és la manera, tots som malalts igual. El virus no discrimina. Ja no és només una malaltia associada a homosexuals, prostitutes i drogoaddictes".

Malgrat tot el que li ha tocat viure -com la mort prematura dels seus pares- manté una actitud positiva davant la vida.

"El VIH va aparèixer a la meva família el 1987 amb el meu diagnòstic. Tenia 3 anys i als meus pares els van dir que no viuria més enllà dels 7. Llavors, la sida era igual a mort".

"Els pares no sabien que eren portadors del VIH. La meva mare va morir quan jo tenia 8 anys i sé que ella se sentia molt culpable. Però mai he buscat culpables. Ella no ho sabia i eren els inicis de la sida. El meu pare va morir quan jo tenia 19 anys. Era el meu millor amic".

"Porto una vida normal però he hagut de madurar una mica més ràpid. M'he enfrontat abans a la mort i he après a valorar el dia a dia. Sense el VIH no hauria après a estimar els altres com ho faig. M'ha fet més sensible i més empàtica".

"No em sento exclosa però als nois amb els quals he anat sempre els han dit que vigilessin amb mi. I en alguns hospitals quan he explicat que tenia el VIH m'han preguntat si prenia metadona o si encara em drogava. Però he tingut la família i els amics al meu costat. He lluitat, m'han curat ferides i les relacions sexuals sempre han estat amb preservatiu i mai he transmès el VIH".

"El pitjor que porto és la medicació. Em prenc cinc pastilles al matí i cinc a la nit però de petita me'n prenia una vintena".

"S'ha d'aprendre a dir que tens el VIH, sense por i sense autorebutjar-se. A l'adolescència m'ho guardava i la ràbia se'm quedava a dins. Jo l'hi explico a les persones que vull que estiguin tota la meva vida al meu costat. A vegades te la pots jugar i que algú s'allunyi de tu però llavors és que no valia la pena. Tinc amics que m'han donat les gràcies perquè ara saben què és el VIH".

"Però el que és important és que no n'hi hagi més casos. Em fa ràbia quan sento parlar de nous contagis. Feu servir el preservatiu, sisplau! Pots tenir molts problemes per una nit boja i no val la pena. I feu-vos la prova perquè molta gent no sap que té el VIH".

"El futur? No hi penso. És millor no fer-ho però crec que algun dia apareixerà alguna cura".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT