Quan la leucèmia et fa córrer

BarcelonaSuperar-se a si mateix i superar un problema social. És el doble objectiu que afronten molts esportistes amateurs en iniciatives individuals o organitzades d'esport solidari. Quatre testimonis relaten en primera persona l'experiència de formar part d'aquest tipus de projectes. Des d'un repte personal fins a una plataforma que facilita la recaptació de fons.

CARMEN CUBERO

"A canvi del meu esforç per la causa, es pot aportar el que es vulgui"

Carmen Cubero és una de les moltes persones que demà correran la Marató de Barcelona pensant en alguna cosa més que en la prova esportiva. En el seu cas, correrà per recaptar fons contra la leucèmia. "La meva mare va patir leucèmia i no va poder superar-la, però la Fundació Josep Carreras ens va donar suport, i jo vaig decidir utilitzar la meva afició a córrer per ajudar-los", explica. Així, per a la Mitja Marató de Granollers del 2011 es va proposar el repte de rebaixar la seva marca personal, i va iniciar una campanya de microdonacions vinculada a aquest repte: "Demanava a la gent que, a canvi del meu esforç per la causa, aportés la quantitat que volgués, per arribar a 200 euros".

La iniciativa va ser un èxit, i Cubero va rebaixar la marca i va recaptar més del doble de diners. Idèntic resultat al que va aconseguir per la Marató de Barcelona de fa un any i la Mitja Marató de Granollers del desembre passat. A la cursa de demà, vol baixar de les 3 hores i 37 minuts, però l'objectiu més important, el de la recaptació, ja fa dies que l'ha superat. "I cada vegada que ho faig dóna diners més gent que no conec de res, cosa que és molt bona", destaca. En la seva opinió, l'esport i la solidaritat estan molt relacionats: "A la marató, com a la vida, tens molts obstacles, i el més important és superar-los". Fins dimecres, es poden fer donacions a www.migranodearena.org /carmenm.3 .

ELENA RODRÍGUEZ

"Esport i solidaritat connecten superació personal i social"

El 20 d'abril un altre esdeveniment esportiu servirà per recaptar fons per a una bona causa. Per tercer any, Intermón Oxfam organitza la marxa solidària Trailwalker, en què equips de quatre persones han de recórrer 100 quilòmetres en 32 hores, amb el compromís de recaptar 1.500 euros per equip abans de la marxa. "La pot fer qualsevol persona amb preparació física, es pot fer caminant, i es pot parar a dormir", diu Elena Rodríguez, responsable de l'organització. El doble objectiu esportiu i solidari és obligatori per a tothom, però Rodríguez assegura que aconseguir els 1.500 euros no és tan difícil com sembla: "Gairebé tots els equips ho aconsegueixen".

La Trailwalker va néixer a Hong Kong fa 30 anys, i avui es fa en 13 països. Intermón Oxfam va decidir portar-la a Catalunya quan les curses populars ja començaven a estar de moda, i l'èxit va ser rotund. El primer any, 200 equips i 473.000 euros. El segon, 287 equips i 770.000 euros. Enguany accepten inscripcions fins al 30 de març. "Va ser una sorpresa, perquè aquesta fórmula no era habitual aquí", diu Rodríguez. Per ella, també és lògic que molts corredors decideixin córrer amb algun objectiu més: "S'hi adiu molt, ja que esport i solidaritat connecten la superació personal i la superació d'un problema social".

MARC MORATÓ

"L'esport té elements que ajuden a la solidaritat, com l'esforç i el sacrifici"

El desembre passat es va posar en marxa Sport2help, una plataforma de microdonacions específica per a reptes esportius vinculats a una causa solidària. Segons Marc Morató, cofundador de la plataforma, la idea era "aprofitar la moda de fer esport per intentar promoure la solidaritat". Per simplificar-ho, van triar deu ONG de prestigi que ofereixen deu projectes concrets. "Era la millor manera de tenir-ho controlat", argumenta Morató. Tot i això, arran de les sol·licituds d'altres entitats i per donar més opcions, en els pròxims mesos n'incorporaran més.

El cofundador de Sport2help destaca que "l'esport té elements que ajuden a la solidaritat, com l'esforç, el sacrifici i l'esperit de superació". Recorda, però, que "aquests reptes esportius no són competitius sinó simbòlics" i que superar-los és només "una excusa". En els primers tres mesos de vida, Sport2help ha recaptat uns 1.300 euros per a les deu entitats associades. "Tampoc és una xifra gaire alta, però estem força contents", diu Morató, que espera un creixement gradual. "I els Pallapupas, per exemple, ja han rebut 600 euros que els han caigut del cel", afegeix satisfet.

JORDI MONGE

"Córrer té un aspecte social i és lògic aprofitar-ho per col·laborar"

Jordi Monge, president de l'associació Corredors.cat, està convençut que "córrer té un aspecte social i és un pas lògic aprofitar-ho per col·laborar amb la societat". Per aquest motiu, la seva entitat organitza esdeveniments esportius solidaris com les 24 hores d'atletisme, que enguany ha donat tota la recaptació a la lluita contra la sida, o una cronoescalada a Montjuïc, en què la inscripció és una joguina per a la campanya Cap nen sense joguina de la Creu Roja. Monge critica que a Catalunya encara s'organitzin poques curses en què gran part de la recaptació sigui per a causes solidàries: "Hi ha iniciatives particulars o d'associacions, però amb les organitzacions està costant, perquè ho estan aprofitant per fer negoci".

L'associació Corredors.cat també organitza, coincidint amb la Marató de Barcelona de demà, una recollida de vambes per a entitats que atenen els més desafavorits. "Els corredors ens canviem les vambes quan perden amortiment, però encara estan en molt bon estat, i es poden aprofitar", explica Monge. Els únics requisits per acceptar-les, a l'estand que durant tot el dia d'avui tindran a l'exposició de la marató a la Fira de Barcelona, són "que el teixit i la sola estiguin bé i que no es portin brutes". L'any passat van recollir, en dos dies, més de 500 parells de vambes. Per a algunes entitats, fins i tot van seleccionar les que encara tenien prou amortiment per córrer. La resta també van servir per ajudar, per exemple, molts indigents.