“La policia marroquina ens pega i ens roba”

Enviada especial a la Frontera Nador-melillaLa Guàrdia Civil i la tanca de Melilla són l’últim d’una llarga llista d’obstacles que han de superar els joves subsaharians per arribar a la somiada Europa. Abans hi ha un llarg viatge per l’Àfrica i una encara més llarga espera al Marroc, on segons el seu testimoni i el de diverses ONG les forces especials marroquines els sotmeten a una dura persecució.

“Cada dos per tres vénen policies marroquins, ens peguen, ens prenen els telèfons i els pocs diners que tenim, ens cremen les mantes i ens trenquen els plàstics amb què ens protegim del vent i la pluja”. És el relat del Souleiman, un camerunès de 28 anys que fa sis mesos que malviu al mont Gurugú, els boscos on els subsaharians esperen per saltar la tanca de Melilla. Alguns dels seus companys expliquen que els han disparat amb cartutxos de perdigons. A cada batuda -l’última va ser ahir mateix- es dispersen per la muntanya i després es tornen a reunir al mateix lloc per reconstruir les precàries cabanes de pedra.

La majoria de testimonis es refereixen a les anomenades Forces Auxiliars, una força paramilitar destinada al control de fronteres i serveis d’ordre públic. Són els agents marroquins que vigilen la frontera de Melilla abans de la tanca de set metres d’alçada que intenta blindar l’enclavament espanyol del nord d’Àfrica. “Les Forces Auxiliars no s’atenen a cap llei. Un jove camerunès ens va explicar que els van atrapar quan intentaven acostar-se a Melilla: els van començar a atonyinar fins que van donar-los diners; com que ell només portava una moneda li van dir que tindria la pallissa de tota la resta. El vam trobar amb fractures a la mandíbula, les cames i els braços”, recorda Jesús Blasco, periodista melillenc.

Al lloc on fins l’any passat Metges Sense Fronteres oferia atenció mèdica periòdica als subsaharians ara hi ha un campament de les forces de seguretat marroquines. Diversos periodistes locals i estrangers han vist com els agents marroquins els aturaven i els feien esborrar les targetes de memòria de les càmeres després de visitar els campaments del Gurugú. “Espanya i la UE paguen al Marroc perquè faci la feina bruta”, conclou Blasco.

Les Forces Auxiliars també són temudes pels activistes marroquins. “Són agents sense cap preparació, els que sempre actuen amb més duresa a les manifestacions: són una autèntica força de xoc sense cap control”, alerta l’Adil, membre de l’Associació Marroquina dels Drets Humans i activista del Moviment 20 de Febrer a Nador, la ciutat marroquina fronterera amb Melilla.

El setembre de l’any passat el govern marroquí va anunciar una nova política de migració i asil i va obrir un procés de regularització per als subsaharians. Les ONG constaten que s’han aturat les deportacions cap a Algèria, però no s’ha acabat amb els maltractaments. Cap dels joves que és a Nador ha tramitat la sol·licitud per acollir-se a la regularització, entre altres coses perquè cal acreditar cinc anys de residència al país, un requisit impossible quan s’ha viscut amagat a la muntanya.

Deportacions “en calent”

Un informe de Human Rights Watch publicat fa unes setmanes constata, després d’entrevistar desenes de subsaharians, que “les forces de seguretat continuen tractant amb violència els immigrants que han estat repel·lits a Melilla”. També denuncia les deportacions “en calent” de la Guàrdia Civil, que retorna els subsaharians que acaben de saltar la tanca a les forces de seguretat marroquines. “Em van agafar a Melilla, després de saltar la tanca -diu un senegalès del Gurugú que no vol revelar el seu nom-. Em van lligar les mans i em van lliurar als marroquins; com que m’havia resistit em van assenyalar perquè em peguessin”, relata el jove, que assegura que els ferits no s’escapen del mateix tracte.

La Guàrdia Civil va entregar ahir a la jutge els vídeos de la tragèdia que el 6 de febrer va acabar amb la vida de quinze immigrants que intentaven arribar nedant a Ceuta. El material audiovisual va acompanyat d’una explicació, ja que la jutge havia sol·licitat que la Guàrdia Civil precisés els detalls de cadascuna de les càmeres, on estan ubicades i el moment de la gravació. El PSOE i IU volen que aquests fets s’investiguin al Congrés en una comissió que aclareixi les circumstàncies del que va passar, que sembla que estan plenes de contradiccions. Per la seva banda, guàrdies civils presents el dia dels fets van dir ahir que no sabien que els subsaharians acabarien tirant-se a l’aigua. I ahir es va celebrar a Ceuta la primera concentració de protesta per aquests tràgics esdeveniments del 6 de febrer, en què quinze immigrants van morir mentre intentaven creuar la frontera. En la concentració hi van participar centenars de persones. “No més morts a la frontera. Drets humans sempre”, va ser el lema. D’altra banda, els governs de Ceuta i Melilla es reuniran el dia 28 de febrer per abordar l’actual pressió migratòria que viuen les dues ciutats autònomes.