1,4 milions de firmes oblidades

Barcelona."Avortar aquest procés parlamentari, que ha demostrat un suport ciutadà tan ampli, molt superior fins i tot al nombre de vots que tenen alguns partits amb representació al Congrés, suposaria un greu insult a la democràcia, tan qüestionada en els últims temps". És l'última frase del comunicat que els defensors de la iniciativa legislativa popular (ILP) per la dació en pagament estan fent arribar, de manera massiva, als diputats per pressionar-los a no bloquejar la proposta i que dimarts, el dia del debat, sigui finalment admesa a tràmit per poder-se discutir, cosa que a hores d'ara ja és un impossible per l'oposició del PP. És el primer pas d'una campanya de pressió que promet anar a més. I focalitzar-se en aquells diputats que, a l'hora de la veritat, impedeixin que la ILP segueixi el seu camí.

El principal argument dels promotors és prou contundent: les 1.402.854 firmes de suport que la iniciativa ha aconseguit reunir des de l'abril de l'any passat. Un autèntic clam popular que s'ha deixat sentir amb especial força a Catalunya, on fins a 393.135 persones l'han fet seu. Una contundència lògica si es té en compte que es tracta del punt de l'Estat més sacsejat per la sagnia de desnonaments -fins a 72 al dia, segons les últimes dades del Consell General del Poder Judicial- i un dels epicentres de les campanyes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca per aturar, a cop de pressió social i de fer molt de soroll, desnonaments per desenes.

La ILP tindrà un recorregut breu, tot i la contundència de les xifres i la necessitat més que evident de canvis -ahir es coneixia el cas d'un altre home que, ofegat pels deutes hipotecaris i després de rebre l'avís de desnonament, decidia treure's la vida tirant-se daltabaix d'un quart pis a Còrdova-. El PP ja ha anunciat que es posicionarà en contra que es pugui admetre a tràmit i, per tant, farà valer la seva majoria absoluta per impedir l'avanç de la proposta que impulsen la PAH, que va recollir fins a 750.000 firmes, i d'altres entitats com CCCO de Catalunya, la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), l'Observatori DESC, la Taula del Tercer Sector Social i la UGT de Catalunya.

No servirà de res, doncs, haver pràcticament multiplicat per tres el nombre d'avals necessaris perquè una ILP sigui tinguda en consideració: 500.000. La situació promet ser, a més, especialment surrealista perquè el mateix dia que el Congrés deixarà en el calaix les tres "demandes de mínims" de la PAH que s'inclouen en el text d'aquesta ILP -la dació en pagament amb caràcter retroactiu, la moratòria de desnonaments i la promoció del lloguer social-, serà admesa a tràmit una altra iniciativa popular, que sí que compta amb el suport del PP: la que defensa els toros com a Bé d'Interès Cultural. Un text que es marca l'objectiu, com reconeixia dijous el president de la comissió de cultura del Congrés, Juan Manuel Albendea (PP), que els toros tornin a Catalunya a partir del setembre. Que n'hi hagi a Barcelona ja per la Mercè.

Es tracta d'una proposta que el PP defensa a capa i espasa, i el debat de la qual es nega a ajornar. Les demandes de la PAH van entrar in extremis a l'ordre del dia del plenari de dimarts perquè el PSOE va renunciar a portar-hi una proposició de llei sobre telecomunicacions i davant la negativa dels populars d'alterar el seu calendari. La ILP a favor dels espectacles taurins, doncs, tirarà endavant, tot i que el gruix de suports que té al darrere no és comparable a la de la dació en pagament: 590.000 firmes. Compta, això sí, amb voluntat política.

El Congrés, una paret

Aquesta proposta està cridada a erigir-se com una gran excepció, perquè fins ara el Congrés havia fet cas omís de totes les ILP tramitades. La primera, el 1983, demanava el manteniment dels Alts Forns del Mediterrani i no va ser ni admesa a tràmit. Des de llavors, el procés s'ha anat repetint i, sigui perquè ni tan sols s'han arribat a debatre, perquè finalment no s'han acceptat o perquè han quedat penjades en algun punt del procés -alguna no va superar la barrera del mig milió de firmes- s'han anat quedant pel camí. L'única petita excepció és una proposta, presentada als anys 90 per reclamar els deutes comunitaris, que sí que va acabar tenint-se en compte, perquè una part del redactat ja formava part de la llei de la propietat horitzontal del 1999. En la resta de casos, el final va ser el mateix. Una paret.

Tenint en compte els precedents i, especialment, la negativa del partit majoritari a permetre l'avanç de la ILP, la PAH ja fa temps que treballa en el segon pas: el de la pressió i l'assenyalament dels "culpables". Per això, la portaveu de la Plataforma, Ada Colau, en el moment de la presentació de les firmes i dies abans de la seva contundent -i comentadíssima- intervenció a la comissió d'Economia del Congrés, demanava al govern espanyol que no s'esperés a fer tots els tràmits necessaris per a la iniciativa popular per aplicar els canvis exigits, sinó que els aprovés ja en el marc dels debats que s'estan duent a terme aquests dies per ampliar el decret antidesnonaments aprovat per Rajoy, que preveu una moratòria de dos anys per a les famílies considerades més vulnerables.

Dimarts, però, aprofitant l'altaveu del Congrés -i després de titllar de "criminal" l'actitud de la banca-, Colau ja concretava la següent fase de la lluita: perseguir, de manera pacífica, els diputats que impedeixin que es debati la ILP. Els consideren "culpables del genocidi financer" i no estan disposats a permetre que "continuïn mirant cap a un altre costat", mentre no se solucioni el problema que està condemnant milers de persones a la "mort en vida". La pressió ja s'ha començat a estendre a les xarxes socials amb missatges dirigits, sobretot, als diputats populars, però també als de CiU, que tot i que encara no ha concretat el seu vot, sí que ha posat de manifest que es planteja una abstenció.

Duran i el caràcter retroactiu

El portaveu del grup al Congrés, Antoni Duran i Lleida, va apuntar ahir en la seva carta setmanal que el grup està encara entre el sí i l'abstenció. Assegura no compartir alguns punts de la proposta de la PAH, com ara el caràcter retroactiu de les mesures -"una bestiesa jurídica", segons Duran-, però remarca la necessitat d'ampliar l'univers de persones que es poden acollir a la moratòria aprovada pel PP. D'altra banda, el que la PAH veu com una campanya de pressió i d'assenyalar culpables, per a Duran i Lleida és una "amenaça inadmissible" als diputats. Més enllà dels debats de concepte, la mobilització posarà un peu a l'accelerador amb la manifestació de dissabte que ve.