THE NEW YORK TIMESFeu una ullada als títols i subtítols dels llibres publicats recentment i hi llegireu que les dones s'han convertit en el sexe ric ( The richer sex ), que l'auge de les dones ha convertit els homes en nens ( The rise of women has turned men into boy s) i, fins i tot, que podem estar assistint a la fi dels homes ( The end of men ). Alguns dels autors d'aquests llibres postulen que estem a punt de veure una "nova majoria de dones que porten el plat a taula", en què les mullers de classe mitjana són les que porten els pantalons enfront dels marits, mentre que els homes solters desmoralitzats es refugien en l'adolescència perpètua.
Com pot ser, doncs, que els homes encara controlin els sectors econòmics més importants, especialment la tecnologia, siguin majoria a les llistes dels nord-americans més rics i continuïn tenint salaris més alts que les dones amb una formació semblant? I per què hi ha només un 17% d'escons del Congrés dels Estats Units ocupats per dones? Aquests llibres i l'ansietat cultural que representen reflecteixen, tot i que de manera exagerada, una transformació en la distribució del poder dels últims 50 anys. La reducció de les prerrogatives masculines i l'expansió dels drets jurídics i econòmics de les dones han transformat la vida als Estats Units, però estan lluny d'haver engendrat un matriarcat. De fet, en molts àmbits el progrés de les dones s'ha estancat durant els últims 15 anys.
Comencem aclarint quin és "el sexe ric". Els salaris reals de les dones augmenten des de fa dècades, mentre que els de la majoria d'homes s'han estancat o s'han reduït. Això no obstant, els salaris de les dones partien de molt més avall. Malgrat aquesta millora relativa, la retribució mitjana de les dones segueix sent menor que la dels homes i les dones segueixen tenint més probabilitats de ser pobres. Si bé ocupen el 40% de les feines de jornada completa en els càrrecs directius, els salaris mitjans de les directives són només un 73% dels dels directius homes. A més, tot i que el nombre de dones amb ingressos alts ha augmentat significativament durant els últims 50 anys als Estats Units, només el 4% dels consellers delegats de les 1.000 empreses més grans dels Estats Units, segons la revista Fortune, són dones.
Durant els 70 i els 80 es va reduir de manera espectacular la segregació per gèneres a la feina, en particular en les professions de classe mitjana. Tanmateix, els sociòlegs David Cotter, Joan Hermsen i Reeve Vanneman informen que el progrés es va alentir durant els 90 i que, des del 2000, s'ha aturat. Per exemple, el percentatge d'enginyeres electròniques es va doblar cada dècada des dels 60 i durant els 70 i els 80, però, en les dues dècades que van des dels 90 fins a l'actualitat, ha augmentat només un punt percentual, cosa que suposa que tan sols un 10% dels enginyers electrònics són dones.
Entre els treballadors d'entre 22 i 30 anys que no s'han casat mai, no tenen fills i tenen el mateix nivell educatiu de les àrees metropolitanes, els homes estan més ben pagats que les dones en totes les categories, segons una anàlisi de les dades del cens que presentarà aviat Philip Cohen, sociòleg de la Universitat de Maryland.
En els matrimonis en què tots dos cònjuges treballen, les dones percebien de mitjana un 38,5% dels ingressos de la família el 2010. Això no obstant, si tenim en compte tots els matrimonis, no només aquells en què tots dos cònjuges tenen ingressos, la dona aporta la meitat o més dels ingressos totals de la família només en un 20% de tots els matrimonis, segons Cohen, i en un 35% dels matrimonis la dona aporta menys d'un 10%.
Un cop tenen fills, les dones solen quedar més enrere respecte als seus marits. Un cop més, aquest fenomen reflecteix prejudicis contra les dones treballadores. Fa uns anys, uns investigadors de la Universitat de Cornell van redactar currículums falsos, idèntics en tots els sentits, excepte en el fet de tenir o no fills i van demanar a universitaris que avaluessin la idoneïtat dels candidats per obtenir una feina o un ascens. Va resultar que les mares tenien moltes menys probabilitats de ser contractades.
Si es pot afirmar que s'ha exagerat l'ascens de les dones, es pot afirmar el mateix sobre la decadència dels homes. La irresponsabilitat i el mal comportament dels homes és un tema recurrent de la cultura popular dels nostres temps. Tanmateix, sempre hi ha hagut un subgrup d'homes que es comporten de manera cruel, coercitiva o explotadora. El que ha canviat és que, actualment, els homes que actuen així ho tenen més difícil per mantenir aquests comportaments en relacions a llarg termini. Les dones ja no se senten obligades a aguantar-los i l'ordenament jurídic ja no els consenteix. Així, molts homes que haurien estat marits indesitjables que es comporten de manera censurable de portes endins, ara són solters indesitjables que proclamen les seves malifetes a YouTube. Potser la seva grolleria resulta patètica, però és molt menys destructiva que les iniquitats masculines d'altres temps.
De fet, la majoria d'homes es comporten millor que mai. Des del 1993 s'han reduït a la meitat els índexs de violència de gènere, mentre que les violacions i els abusos sexuals a les dones han caigut un 70% en el mateix període. Durant les últimes dècades els marits han duplicat la seva aportació a les feines domèstiques i han triplicat la seva aportació a la cura dels fills. Un impediment a seguir progressant per a molts homes és el mateix que durant molt de temps ha llastat el progrés de les dones: invertir massa esforços en la seva identitat de gènere en lloc de fer-ho en la seva personalitat individual. Els homes topen actualment amb una sèrie de límits que s'assemblen sorprenentment als que la feminista Betty Friedan va proposar de combatre el 1963, quan va identificar una "mística de la feminitat" que restringia l'autoimatge de les dones i les seves opcions.
La mística de la masculinitat està institucionalitzada en les estructures laborals, segons tres nous estudis que es presentaran aviat al Journal of Social Issues. De la mateixa manera que se solen penalitzar les dones que mostren ambicions o comportaments masculins a la feina, els homes que adopten comportaments tradicionalment femenins, com donar prioritat als compromisos familiars, també en pateixen les conseqüències. Així, els que participen activament en la cura dels fills i les feines de la llar tenen més probabilitats de ser víctimes d'assetjament a la feina. Els homes que sol·liciten una baixa per motius familiars tendeixen a ser vistos com a dèbils o poc competitius i s'enfronten a un risc més gran que se'ls rebaixi de categoria a la feina o que se'ls acomiadi.
Ara els homes s'han d'alliberar de la pressió que els empeny a demostrar la seva masculinitat. Al contrari del que auguraven alguns entesos, l'ascens de les dones no presagia la fi dels homes: ofereix a tots dos sexes un nou principi.
