THE NEW YORK TIMES / WASHINGTONEl món està a prop d'acabar amb l'epidèmia de la sida i de crear una generació sense sida, encara que trobar una cura i una vacuna siguin esperances llunyanes? Sí, van clamar els més entusiastes dels 24.000 assistents a la dinovena Conferència Internacional sobre la Sida, convocada a Washington entre el 22 i el 27 de juliol. Aquestes esperances es basen en els increïbles avenços duts a terme d'ençà de l'última vegada que la Conferència es va celebrar als Estats Units, ara fa 22 anys, quan un diagnòstic de la sida era una sentència de mort segura.
Entre els avenços, els còctels de fàrmacs antiretrovírics per evitar que els nounats siguin infectats per les mares; en els adults, els fàrmacs per tractar i evitar la infecció amb el VIH, el virus causant de la sida, i la prova que la circumcisió voluntària dels homes pot reduir el risc de transmissió de dona a home en un 50% o un 60%. Avui, el VIH ha esdevingut una malaltia crònica que, si rep el tractament correcte, es pot mantenir sota control durant decennis en un jove que acabi d'infectar-se, si el pacient se sotmet a l'estricte règim diari de fàrmacs. Michel Sidibé, el director executiu de l'agència Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH (Onusida), va dir que l'oportunitat d'acabar amb la sida s'esfumarà si els governs no mostren més voluntat política i augmenten les inversions per fer que els avenços siguin a l'abast de milions de persones més. "Ara només ens pot aturar la indecisió i la falta de coratge", va assegurar.
Molta retòrica
Acabar amb l'epidèmia de la sida probablement serà molt més complicat que acabar amb la majoria de les altres epidèmies. A la Conferència sobre la sida s'hi apleguen científics i treballadors de la salut d'un ampli ventall de disciplines, persones infectades, activistes, periodistes, responsables públics electes i designats, representants de les farmacèutiques i altres. Les reunions, en part, eleven la moral i les aspiracions de milers de persones que lluiten amb la sida, un objectiu digne d'elogi. Però d'ençà que van començar, l'any 1985, han evolucionat fins a esdevenir una cosa més semblant a una convenció que no pas a un congrés científic. La retòrica hi abunda, i separar-la dels fets no sempre és fàcil. Els activistes interrompen les presentacions científiques i les conferències que informen sobre les novetats amb manifestacions sorolloses, creant una atmosfera circense. Els grups de pressió que demanen més ajuts per a la lluita contra la sida són una realitat patent.
Definir 'epidèmia'
Un obstacle el constitueix la incapacitat de definir què és una epidèmia o què vol dir tenir una generació sense sida. La importància de disposar de definicions precises per a unes paraules tan esperançadores va molt més enllà de la semàntica. La definició de termes com aquests pot ajudar a determinar quants milers de milions de dòlars dedica el món a la guerra contra la sida i quants milions de vides s'allargaran. Un fracàs en la consecució d'objectius mal definits podria provocar malentesos entre el públic, fet que limitaria la inversió i el nombre de persones que en el futur tinguin accés als fàrmacs antiretrovírics, que salven vides. "Cal que siguem concrets en termes, perquè altrament no podrem demanar comptes als governs", va dir en una entrevista Sharonann Lynch, consellera d'estratègies de lluita contra la sida de Metges Sense Fronteres.
Si és difícil definir el terme epidèmia , més complicat encara és determinar què constitueix la fi d'una epidèmia com aquesta. La sida fa que les persones emmalalteixin fatalment per problemes com ara una pèrdua de pes greu, la inflamació dels ganglis limfàtics i una pèrdua de cèl·lules immunitàries crítiques que augmenta la vulnerabilitat de la persona respecte a múltiples infeccions. Però la infecció del VIH pot estar latent durant anys abans de provocar símptomes.
Alguns ponents han definit una generació sense sida com l'absència de persones que pateixin la malaltia. Però fins i tot si no hi ha ningú amb la sida, hi haurà encara milions de persones infectades pel virus del VIH durant un període de temps molt llarg. En aquests termes, el VIH probablement serà endèmic fins que no hi hagi una cura. La generació sense sida, si arriba a existir, viurà en un món on el VIH encara suposarà una amenaça molt greu. Bill Gates, que té una fundació que gasta milers de milions en el desenvolupament de mitjans de prevenció de la sida, va manifestar que no creu que el món pugui acabar amb l'epidèmia de la sida, d'acord amb cap definició convencional. "Malauradament, no tenim les eines, i necessitem moltes eines noves", i una vacuna seria el mitjà de prevenció definitiu, va dir Gates a la Conferència.
Ell i altres experts van fer una crida perquè els que treballen en el camp de la sida tinguin un paper més important en la determinació de les mesures que funcionen, les que s'haurien d'estimular, i les mesures que s'haurien d'aturar.
L'epidèmia de la sida no té un desenvolupament uniforme a tot el planeta. "Parlem d'epidèmies generalitzades i d'epidèmies concentrades", va dir el doctor Kevin M. de Cock, director de salut global als centres per a la Conferència i la Prevenció de Malalties d'Atlanta. "Com a orientació, diem que si la prevalença del VIH és superior a l'1% en una població sentinella, com ara les dones embarassades, diem que l'epidèmia és generalitzada", va comentar. "És terriblement arbitrari, però útil per a certes anàlisis", va afegir el doctor.
Aquesta edició de la Conferència de Washington ha arribat en un període de recessió global, que ha fet reduir les aportacions financeres per proporcionar tractaments als que en tenen necessitat. Dels 15 milions de persones infectades amb el VIH que necessiten tractament amb antiretrovírics als països amb rendes baixes i mitjanes, només 5 milions reben el tractament que necessiten, segons dades facilitades per l'Onusida.
Molts participants van establir un relació entre la possibilitat d'acabar amb l'epidèmia de la sida i l'èxit mèdic en la lluita contra dues altres infeccions víriques, la verola i la pòlio. La verola és l'única infecció humana d'origen natural que ha estat eradicada, en el sentit que no poden sorgir nous casos, perquè el virus que la causava ha estat eliminat de la natura. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l'eliminació d'una malaltia infecciosa com la reducció del nombre d'afectats a una quantitat inferior a un nombre predeterminat, o reduir a zero el nombre d'afectats en una regió determinada. La pòlio es va eliminar de l'hemisferi occidental, encara que continua requerint recursos permanents dels sistemes de salut pública per controlar-la, i es continua estenent per Nigèria, l'Afganistan i el Pakistan. Els participants en la Conferència que parlaven d'eradicar o eliminar la sida no van reconèixer que va caler una vacuna per superar la verola i la pòlio.
Nens sense virus
La secretària d'Estat, Hillary Clinton, va dir que els Estats Units estan decidits a arribar a una generació sense sida, i va explicar que la seva manera d'entendre aquesta frase seria que "pràcticament no naixeran nens amb el virus enlloc" el 2015. Les persones infectades "tindran accés a un tractament que ajuda a evitar el desenvolupament de la sida i la transmissió del virus a altres persones". Segons la definició de Clinton, moltes persones continuaran infectant-se amb el VIH; però ja no patiran també les altres múltiples infeccions i el deteriorament que provoca la sida. "La malaltia causada pel VIH no hauria de quedar-se entre nosaltres", va dir. Però, fins i tot, si s'assoleix aquest objectiu, milions de persones viuran amb el VIH encara durant molt de temps.
