SALUT MUNDIAL
Societat 11/03/2011

Els nous virus arriben en avió

Marta Bausells
4 min
No és equitatiu La distribució de les malalties al món no és casual: és més present allà on no hi ha mitjans per combatre-les.

Els virus no coneixen fronteres. Un món cada cop més globalitzat ha dut les persones a viatjar constantment i, com a conseqüència, l'aparició a Europa de malalties poc corrents, ja eradicades o pròpies d'altres zones.

Avui, si una malaltia sorgeix en un lloc concret és fàcil que no quedi aïllada i es converteixi en un problema global. De fet, una de les grans epidèmies dels últims trenta anys, el virus de la sida, va restar en un indret remot a la frontera entre Uganda i el Sudan, potser durant centenes d'anys, fins que, pels viatges de la gent, va acabar estenent-se. Ho recordava l'expert mundial en malària i director del Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), el doctor Pedro Alonso, ahir al CosmoCaixa.

La presència creixent a Europa de malalties contagioses i virus com la malària i el dengue, importades per persones que viatgen a certes zones, preocupa els experts en salut. Ahir i abans-d'ahir, prop de 150 d'ells, entre els quals hi havia Alonso, van trobar-se al CosmoCaixa per debatre què cal fer per afrontar els riscos de transmissió d'aquestes amenaces que ja tenim aquí.

"No són els virus de les pel·lícules de Hollywood, que arriben i maten tothom, per sort", feia broma un altre dels ponents, el doctor Antoni Trilla, cap de medicina preventiva i epidemiologia de l'Hospital Clínic, tot remarcant que cal contextualitzar bé aquestes malalties. Actualment es detecten entre 200 i 250 casos de malària a l'any a tot Espanya, dels quals aproximadament un centenar són a Catalunya. De dengue se'n detecten uns cent casos anuals a l'Estat -dels quals quaranta són a l'Hospital Clínic-, i de febre de Chikungunya, entre 30 i 40. Les xifres reals, segons els experts, molt probablement són més altes, ja que poden quedar casos per diagnosticar -especialment en el cas del dengue, que només es pot detectar entre els tres i cinc dies que el virus és dins del cos-. (A més, calen equipaments per fer una prova especial per a aquesta malaltia, que no tots els hospitals tenen, i també falta una posada en comú de dades dels diversos centres).

El gran culpable que les malalties emergents hagin arribat a Europa és el turisme. El creixement en els casos detectats ha estat paral·lel al dels desplaçaments i, especialment, a l'auge de destinacions com l'Índia -on abunden el dengue o la Chikungunya, per exemple-. De fet, per a la prevenció és bàsic que qui hagi de viatjar a aquests països vagi al metge abans per saber quin tipus de mesures ha de prendre -per exemple, però no necessàriament, vacunes-. Actualment "molta gent canvia de destinació a última hora i no té temps", deia Trilla. De fet, més de la meitat dels viatgers no fan una consulta prèvia a la seva marxa, dada que, segons el doctor, fa pensar que "és probable que aquestes malalties segueixin important-se".

Patògens d'importació

Trilla va desvincular el fenomen de la immigració, però va comentar que un grup important dels viatgers que tornen malalts són persones immigrades que van als seus països d'origen a visitar la família. Per lògica no fan res, perquè han viscut allà durant anys, però la residència prolongada al seu nou país els ha fet perdre la immunitat.

El problema ve quan una malaltia importada es contagia a persones que no la tenien abans, és a dir, quan se'n detecten casos autòctons -contrets al país-. Recentment hi ha hagut un brot de Chikungunya a la ciutat italiana de Ravenna -va ser el 2007, i s'hi van detectar uns 200 casos-, dos casos autòctons de dengue a França, dos de virus del Nil occidental a Cadis i un possible cas de paludisme autòcton a Osca -que encara s'ha de confirmar i seria el primer a Espanya des que es va eradicar als anys 60. De moment, no s'ha registrat cap cas autòcton a Catalunya.

El repte del control

Aquestes malalties representen "riscos reals", deia Trilla, perquè a Catalunya tenim les condicions perquè es transmetin. El territori -una àrea càlida, amb la presència clau del delta de l'Ebre- és idoni i, sobretot, hi ha mosquits, la via de contagi més usual -són malalties que es transmeten per la sang-. De fet, la multiplicació de mosquits tigre -originaris del sud-est asiàtic- fa pocs anys va ser fruit, precisament, del transport de mercaderies. Tot i això, va insistir que "no són motiu d'alarma per a la salut pública", ja que les probabilitats que passin d'una persona a una altra, i que això es converteixi en un fenomen a gran escala, són molt baixes.

Els mètodes de prevenció a curt i mitjà termini, segons l'epidemiòleg, s'han de centrar en tres pilars: quantificar el risc -en temps de retallades "no podem gastar gaire prevenint coses de molt baix risc"-, formar els professionals sanitaris i establir un sistema de vigilància d'epidèmies. Sobretot, però, "s'ha d'intentar fer ara, no quan tinguem un problema", sentenciava.

Quan parlem de salut mundial, tendim a centrar-nos en malalties o virus més aviat "exòtics", però d'altres, com el de la grip, poden ser igualment un "problema de salut global", explicava Alonso. "Ens hem de centrar en el moviment de les malalties i els patògens", recalcava. Així, no només hem de vigilar les malalties que ens arriben del denominat Tercer Món, sinó també les que podem dur nosaltres a altres països.

En aquest sentit, hi ha un "problema d'equitat", segons Alonso, ja que alguns països i estructures estan més ben preparats per afrontar certes patologies. Precisament per combatre aquest cercle viciós entre misèria i malalties s'ha creat l'Institut de Salut Global (ISGlobal) a Barcelona , un nou centre d'investigació que vol convertir-se en "un node d'excel·lència" mundial, segons Alonso, que n'és el director general. Aquest institut de capital públic i privat -hi participen la Generalitat, el govern central, la UB, l'Hospital Clínic i la Fundació La Caixa- segueix la mateixa línia d'altres que s'han creat recentment a Amsterdam o a Harvard.

L'objectiu és la cooperació internacional, i de moment ja hi han col·laborat fundacions com les de Bill i Melinda Gates o la de Nelson Mandela. "Volem entendre els problemes en la mesura que afecten les poblacions desfavorides", deia Alonso. Mentrestant, sorgeixen noves preguntes. Una de les últimes és quin efecte tindrà el canvi climàtic en el cicle vital dels mosquits.

stats