Les platges es converteixen en un basar

BarcelonaMojitos i vestits a la platja situada just davant del Port Olímpic de Barcelona. Trenetes, ulleres de sol i pareos a la de Sitges. Roba de marca falsificada a Cabrera de Mar, o massatges a Roses. Això és només un tast dels articles o serveis que un banyista pot comprar mentre està prenent el sol a la platja. L’augment de la venda ambulant al litoral català, sobretot en els últims cinc anys, s’ha convertit en un autèntic maldecap per als ajuntaments. Per combatre-la, la majoria han optat per incrementar la presència policial i, fins i tot, per sancionar els compradors amb multes de fins a 600 euros.

Els mateixos consistoris, però, reconeixen que les mesures són insuficients i reclamen la col·laboració d’altres administracions per posar fi a aquesta pràctica. “És impossible que sols ho eradiquem. No podem posar un policia darrere de cada venedor ambulant”, denuncia l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan. De moment, el departament d’Interior s’ha compromès a demanar que la venda ambulant es tipifiqui com un delicte en lloc d’una falta quan es modifiqui el Codi Penal. Ara, quan un venedor és enxampat, se li intervé la mercaderia i els diners, i se’l sanciona amb una multa d’un mínim de 90 euros.

L’Ajuntament de Barcelona va intensificar la seva particular ofensiva contra aquests comerciants il·legals fa tres anys -a l’inici del mandat-, quan va crear un grup específic de platges de la Guàrdia Urbana, que actualment està format per 90 agents. Durant els primers dos primers estius van centrar els seus esforços a la “zona de sorra”, però aquest any han decidit “avançar la seva intervenció” per aconseguir “minimitzar” el problema. “Anem a buscar el venedor i la mercaderia al passeig marítim abans que arribi a la platja”, explica l’inspector de la Guàrdia Urbana Benito Granados.

Els venedors, però, també han modificat la seva estratègia per esquivar els controls policials. Amaguen les mercaderies en bosses que guarden en papereres o contenidors o, fins i tot, sota els cotxes. “Alguns també l’enterren a les platges menys concorregudes”, detalla Granados. Alhora, s’organitzen en petits grups de tres o quatre persones de les quals una s’encarrega d’alertar els companys si detecta la presència d’agents. L’anticipació policial ha permès que entre el maig i el juny s’hagin posat un 45% més de denúncies (gairebé 3.000) per venda ambulant que durant el mateix període que l’any passat i que hagi incrementat en un 67% el nombre de begudes interceptades. En canvi, han baixat en un 6,5% les denúncies per activitats no permeses a la via pública, com massatges i tarot. “A part del material, la Guàrdia Urbana intervé diàriament uns 2.000 euros en metàl·lic als venedors”, concreta l’inspector, que admet que, tot i els esforços policials, és impossible “eradicar” aquesta pràctica.

200 euros de multa per als clients

Les platges de Roses han sigut, els últims quatre estius, un pol d’atracció de xineses que, sense cap mena de formació, oferien massatges als banyistes. L’Ajuntament ha aconseguit “reduir” aquesta activitat amb intervencions policials -algunes de les quals s’han fet conjuntament entre la Policia Local, la Policia Nacional i els Mossos d’Esquadra-. “Hem insistit molt entre els turistes dels problemes de salut que els poden causar aquest tipus de massatges. Alguns han patit lesions”, detalla l’alcaldessa. El que encara està lluny de resoldre és la venda ambulant que es concentra al passeig de Santa Margarida, un fet que ha provocat les queixes dels comerciants de la zona, que amenacen de mobilitzar-se a principis d’aquest mes. L’estiu passat hi va haver dies en què s’hi van arribar a instal·lar fins a 300 venedors top manta. Aquest any s’ha reforçat la presència policial, un fet que s’ha traduït en 123 comissos i cinc detencions per part de la policia municipal des de l’abril i en 12 actes aixecades per contraban i tres imputats per part de la Guàrdia Civil. L’alcaldessa de Roses assegura, però, que la solució passa per fer que aquesta pràctica es tipifiqui com a delicte. “Les multes no són dissuasives. Molts dels venedors no tenen papers ni domicili”, explica Mindan.

La petició també la subscriu l’Ajuntament de Sitges. “La venda ambulant és un problema, però els cossos policials també s’han d’ocupar d’altres tasques”, insisteixen portaveus del govern municipal. A part del reforç policial -es fan patrulles mixtes amb la Policia Local i els Mossos d’Esquadra-, aquest any, i per primer cop, l’Ajuntament també sanciona el comprador, una mesura que fa anys que es du a terme Barcelona. Les multes oscil·len entre els 200 i els 600 euros en funció de si la persona és reincident. De moment, la policia n’ha posat una desena. L’altra branca en la qual està treballant és la “pedagogia”. “Cal la col·laboració ciutadana per localitzar els punts en què els venedors amaguen la mercaderia. Aquesta pràctica dóna una mala imatge a la població que viu del turisme”, alerten des de l’Ajuntament.

Més vigilància a les estacions de tren

A més dels passejos marítims i les platges, els Mossos d’Esquadra reforçaran la seguretat a les estacions de tren de Castelldefels, Sitges i Vilanova i la Geltrú per prevenir el top manta durant tot el mes d’agost. Els controls els duran a terme de manera conjunta l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos i les unitats de seguretat ciutadana de la policia de poblacions costaneres. L’objectiu policial és dissuadir els venedors de baixar del tren per oferir els seus productes a les poblacions.