BARCELONAEl dia a dia de la policia ja no es queda només entre les quatre parets d'una comissaria ni transcorre en nits de patrulla i tardes de vigilància. Amb l'eclosió de les xarxes socials, els cossos de seguretat traspassen fronteres i arriben a les pantalles dels ordinadors i els smartphones .
Des de fa més d'un any els Mossos d'Esquadra són presents a Facebook. "Al principi el vam començar a utilitzar amb poca regularitat i només amb un objectiu informatiu: hi penjàvem notícies, convocatòries d'oposicions i accions que dúiem a terme", explica el Raúl, agent dels Mossos. Va ser el desembre passat quan van començar a servir-se de Facebook assíduament per "aproximar-se més a la ciutadania".
El mateix mes van iniciar-se a Twitter (5.900 seguidors), i ara s'han estès també a YouTube i Flickr i han creat una unitat especial -Mossos 2.0- que s'encarrega de fer el seguiment de tots els continguts pel que fa a les xarxes socials. "És una unitat formada per deu agents. Alguns tenen coneixements d'informàtica, de xarxes socials i noves tecnologies, i d'altres són llicenciats en periodisme", comenta Pere Jané, subinspector i responsable de Mossos 2.0. Jané explica que el cos entén les xarxes socials com un espai de servei i suport al ciutadà, "i no tant un terreny per a l'excessiva interacció". Tot i això, destaca, estan satisfets perquè reben informacions que poden ser molt "útils" per a la policia. "Està bé que la gent s'acostumi a informar d'un delicte quan l'ha presenciat, ja siguin actes vandàlics en espais públics o tràfic de drogues", conclou Jané.
#Tweetredada i #tweetpatrulla
La Policia Nacional, per la seva banda, és a Tuenti, YouTube i Twitter, on té més de 240.000 seguidors.
A través del seu perfil a la xarxa de microblogging , emet informació sobre la seva activitat -com ara "Gràcies a denúncies d'internautes hem pogut detenir 19 persones per distribució i emmagatzematge de pornografia infantil a la xarxa"- i aconsella els internautes en temes de seguretat -"Apartaments vacacionals: desconfia de suposades gangues ofertades a internet i assegura't que el propietari està localitzable".
Una tasca tan important o més que emetre informació, però, és revisar les respostes dels usuaris. A la Policia Nacional unes deu persones s'ocupen del departament de comunicació i de la presència del cos a les xarxes socials. Tots són agents que complementen la seva formació amb una llicenciatura, com, per exemple, periodisme, psicologia i sociologia. Tot i que les xarxes socials no estan monitoritzades durant les 24 hores del dia -el departament de comunicació no n'està pendent tot el dia-, sí que s'intenta respondre al màxim de sol·licituds possibles. En diverses ocasions, a més, és la policia qui demana informació als usuaris.
A principis d'any, a través del hashtag #tweetredada, per exemple, la Brigada Central d'Estupefaents va obrir 1.300 investigacions sobre tràfic de drogues. I tot, gràcies als 500 correus electrònics que la policia va rebre en resposta a tuits com: "#Tweetredada: envia'ns qualsevol informació que tinguis sobre el tràfic de drogues en el teu entorn a antidroga@policia.es . Màxima confidencialitat".
En una altra ocasió, el cos de policia va organitzar una #tweetpatrulla -van tuitejar en directe la patrulla nocturna de dues agents per celebrar el Dia Internacional de la Dona Treballadora- i una #tweettrobada perquè els internautes poguessin resoldre dubtes amb els especialistes de la Brigada de Delictes Tecnològics.
Denunciar a través de Twitter
"A través de Twitter no es pot denunciar. Per fer una denúncia formal cal anar a la comissaria", subratlla Víctor Fernández, agent i responsable de comunicació de la Policia Nacional. En tot cas, el que sí que es pot fer és informar d'un delicte. "Quan contacten amb nosaltres per Twitter responem amb un missatge directe i recomanem a l'afectat que truqui al 091 o que vagi a una comissaria per formalitzar la denúncia", explica Fernández. Recorda, a més, que per poder rebre el missatge directe és necessari ser seguidor del compte de la Policia a Twitter.
La majoria d'informacions que es reben a través de les xarxes socials, comenta aquest policia, estan relacionades amb delictes propis d'internet, com, per exemple, amenaces, injúries i calúmnies, i suplantacions d'identitat.
